L’Aerosport genera un moviment econòmic de gairebé un milió d’euros

La quarantena d’estands presents –tots directament relacionats amb l’aviació- no han parat d’informar als milers d’assistents de les últimes novetats que han posat a la venda. De tot plegat, Fira d’Igualada calcula que durant l’Aerosport s’ha encarrilat la venda d’una desena d’autogirs, ultralleugers i avionetes, fet que equival a un moviment econòmic de més de 700.000 euros. Sumant-hi les vendes de complements aeronàutics –tals com motors, hèlices, GPS, cursos de pilot i d’iniciació al vol...-, la xifra de negoci que ha suposat el 19è. Aerosport se situa entre els 800.000 i els 900.000 euros, xifra a la qual encara s’hi haurien de sumar les pernoctacions i àpats dels expositors als hotels i restaurants igualadins.

De fet, comerços i restaurants de la capital de l’Anoia han comentat a Fira d’Igualada que durant els dos dies del certamen han notat un augment de clients provinents de fora de Catalunya, alhora que els hotels també han registrat una ocupació superior a la d’altres caps de setmana.

El moviment econòmic, malgrat ser elevat, és algun punt inferior al de l’any passat, quan es va superar el milió d’euros en transaccions. El context de crisi generalitzat en què es troba el conjunt de la societat catalana i espanyola explica el per què d’aquesta davallada.

250 aeronaus

Fins a l’aeròdrom anoienc s’hi han apropat unes 250 aeronaus, provinents de la majoria de comunitats autònomes de l’Estat –152 dissabte i 95 diumenge. Fira d’Igualada també ha comptabilitzat la presència de fins a 4.000 visitants, repartits en els dos dies de certamen, dades que igualen les registrades l’any passat.

Bona part dels assistents han comentat a Fira d’Igualada que trobaven essencial per al sector aeronàutic la continuïtat d’Aerosport, entès com l’únic esdeveniment permanent on hi poden trobar la majoria de fabricants i distribuïdors del sector. Concretament, un 51% dels expositors presents procedien de Catalunya, un 41% de la resta de l'Estat espanyol i un 8% de la resta d'Europa.

Aeroport Corporatiu de Catalunya

El director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, va assegurar dissabte que després de les eleccions del 22 de maig ‘acabarem de concretar el Pla Director del futur Aeroport Corporatiu de Catalunya i constituirem la Taula Estratègica per a impulsar-lo, formada per aquelles institucions que estiguin disposades a apostar-hi’. Així mateix, també es va comprometre a què ‘l’any vinent esperem tenir un estand al 20è. Aerosport que anunciï que la Taula Estratègica per l'Aeroport Corporatiu de Catalunya ja és una realitat i que expliqui que, qui hi vulgui invertir, la Generalitat li donarà suport. Aquest és el nostre compromís’.

El 2009, l’anterior Govern de la Generalitat va designar l’aeròdrom d’Igualda-Òdena com a futur Aeroport Corporatiu de Catalunya. Font es fa seu aquest compromís: ‘No heu de patir gens’, va assegurar. ‘Apostem per l’aeroport corporatiu; l’avalem, el farem. Elaborarem un pla de negoci que justifiqui cadascuna de les inversions que endegarem, de la mateixa manera que ja hem fet a l'aeroport de La Seu. Allí hi havia 10 empreses disposades a invertir-hi i hi construirem 10 hangars. És a dir, Generalitat i iniciativa privada determinarem el ritme de construcció de l'aeroport corporatiu. Ho farem tan a poc a poc o tan ràpid com la iniciativa privada demani’, va afirmar.

Font, veient la notable quantitat d'estands assistents a la fira, es va mostrar molt esperançat tant amb el futur de la fira com amb el de l’aeròdrom/aeroport corporatiu: ‘Aquí la gent hi ha vingut a generar idees i negocis. La mateixa existència de l'Aerosport demostra que l'aeroport corporatiu és viable i que les expectatives són molt bones.’

Font va explicar que el primer pas que farà la Generalitat després de les municipals serà el de ‘concretar amb el territori el Pla Director de l'Aeroport Corporatiu’. Després, ‘un grup de treball buscarem inversors i donarem resposta a les necessitats de la iniciativa privada. És a dir, no en farem res de tenir un hangar buit. Si el construïm, és perquè la iniciativa privada el farà servir, perquè un aeroport, cal no oblidar-ho, és un negoci’.