L’Alberg de pelegrins converteix Jorba en un punt de referència turística de la comarca

En arribar a la Plaça de la Font, al centre del poble, els pelegrins es troben amb dues senyeres i un pancarta on hi poden llegir ‘benvinguts’. I és que el poble s’ha convertit en poc més d’un any en un punt de referència per tots aquells pelegrins que fan el camí de Sant Jaume. Segons explica Mossèn Enric, són els estrangers els que estan més ben documentats alhora de fer la ruta i els que tenen més esperit de pelegrinatge: ‘molts ja han fet el camí francès –més concorregut- i busquen rutes alternatives menys massificades com el camí de Sant Jaume’. Els pelegrins catalans normalment fan trams més curts, alguns aprofiten les vacances per fer el tram català’

Una cruïlla de camins

Després d’un any d’ocupar-se, amb molta il•lusió de l’alberg, mossèn Enrcic ha descobert a través de les xerrades que fa amb els seus hostes, que alguns no segueixen el camí de Sant Jaume sinó que fan altres rutes com el Camí de Sant Ignasi, que va de Loiola a Manresa o segueixen un GR (ruta de Gran recorregut).

Un camí verge

El camí de Sant Jaume encara no està gaire explotat, hi ha pocs pelegrins comparat amb altres rutes més famoses i sobretot, pocs albergs o refugis pels caminants. Mossèn Enric explica que la majoria de pelegrins coincideixen en afirmar que es tracta d’una etapa dura (Montserrat- Igualada o Jorba) –ja que a Igualada també hi ha un refugi per a pelegrins i creu que estaria bé que hi hagués algun lloc per parar a l’alçada de Castellolí. Una vegada arribats a Jorba, la següent etapa els porta fins a Cervera.

Una iniciativa per activar el turisme

En els dos mesos que portem d’estiu han passat per l’Alberg de Jorba més de 100 pelegrins però Mossen Enric assegura que a l’Alberg hi ha activitat durant tot l’any. De fet, la setmana passada van acollir, juntament amb altres ciutats i parròquies, joves de França i Romania que es dirigien cap a les Jornades Mundials de la Joventut a Madrid. També han fet nit a l’alberg de l’anoia famílies catalanes que volen conèixer la comarca, grups de formació, ONG’s, grups de silenci o convivències.