//Plugins sense CDN ?>
El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès són les comarques que més van créixer el 2018, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal que publica cada any el BBVA. Aquestes tres comarques catalanes van experimentar l’any passat un creixement del 4% del PIB respecte al 2017, molt per sobre del 2,6% de mitjana d’augment a Catalunya. Per darrere d’aquestes comarques trobem el Pla de l’Urgell (3,3%), el Maresme (3,3%), el Baix Penedès (3,0%) i el Bages (2,9%). A l’altre extrem, només dues comarques, la Terra Alta i el Baix Camp, presenten un decreixement, concretament del -0,3%. També al final del rànquing se situen el Priorat (0,3%), el Gironès (0,4%), les Garrigues (0,5%), la Conca de Barberà (1,3%) i l’Anoia, setè lloc per la cua, amb un 1,5% de creixement interanual del valor afegit brut. En total, 28 comarques es troben per sota de la mitjana del país, que recordem que és del 2,6%.
Canvi de motor
Una de les principals conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal, que es va presentar el dimarts 29 d’octubre a càrrec de Josep Oliver, catedràtic d’economia de la UAB i director de l’estudi, és que l’increment del 2,6% de l’economia catalana el 2018 respecte al 2017 “ha estat emparat pel sector serveis i la construcció, en detriment de la indústria”, segons Oliver. “La indústria, que havia estat el motor de la recuperació fins al 2017, només va avançar l’any passat a Catalunya un modest +1,1%, i va començar a patir els efectes negatius de la desacceleració industrial alemanya i de l’enrariment exterior global”, va explicar el director de l’estudi, que va posar com a contrapartida l’auge del sector dels serveis (+2,9%) i de la construcció (+4,7%). La indústria va ser el més perjudicat, amb una caiguda del -0,4% a Catalunya el 2018, i no va contribuir al creixement de l’activitat.
“El 2018, constatem el canvi en els motors que, en els últims anys, explicaven el creixement”, va remarcar Oliver. Uns anys abans, des del 2013, era el sector industrial el principal motor, gràcies, principalment, a l’exportació, que es va beneficiar de l’increment de competitivitat del sector empresarial derivat de la devaluació salarial dels anys anteriors. La demanda exterior va créixer, i va passar d’un 20% a un 30% d’aportació al creixement durant la recuperació. “L’any passat, amb els primers símptomes de la desacceleració mundial i, molt especialment, d’Alemanya, es va produir una certa substitució tractora de la indústria, pel que fa al creixement, en favor dels serveis”, va apuntar el catedràtic de la UAB, que va destacar que “el sector terciari a Catalunya ha passat del 60% al 74% del PIB en els últims deu anys, la qual cosa implica una terciarització molt acusada de l’economia”. Pel que fa a la tendència de creixement, Oliver va assenyalar que “resulta clau recuperar les bones sensacions de la indústria i el dinamisme en les exportacions. Hi ha una incertesa internacional que afecta Catalunya en el fet que està integrada en la cadena de valor mundial: el determinant per a nosaltres és Alemanya, molt afectada pel seu comerç exterior amb el Regne Unit i la Xina, i ens aniria molt bé que creixés de nou a l’1,3% o l’1,4%”, va insistir Oliver en la presentació de l’anuari. En aquest sentit, va manifestar que “Catalunya està ara molt més preparada per afrontar el que vingui que abans de l’anterior crisi, ja que és sensiblement més resistent als canvis exteriors, gràcies a la fortalesa de la demanda i al creixement ja ressenyat del sector exterior”. Josep Oliver es va mostrar optimista en relació amb l’efecte que puguin tenir en el turisme i en les inversions les tensions que es viuen al país. “Si això és com el 2017, que dura poc temps, no tindrà impacte, però si s’allarga més, llavors sí que ho notarem”, va explicar Oliver.
Més ocupació
Una altra conclusió que es desprèn de l’estudi és “l’extraordinària capacitat de Catalunya de generar ocupació aquest 2018. Es van crear 90.000 llocs de treball, un 2,8% més. Unes xifres que no es veien des de mitjan 2000”, segons el catedràtic d’economia de la UAB, que remarcava que “les dades reflecteixen que el 85% d’aquesta nova ocupació creada a Catalunya l’any passat era de població immigrant, no nascuda a Espanya”. “Sembla que ens trobem davant una nova fase migratòria que va quedar estroncada per la crisi”, va afegir. Finalment, Oliver va negar que els aldarulls d’aquests últims dies a Catalunya puguin tenir incidència en el consum o la inversió estrangera