L'associació del tèxtil europeu aposta per la fira BSTIM

Benvolgut Toni,
Em sap greu parlar amb tu digitalment, sobretot quan tenim les nostres contactes personals, la confiança suficient per plantejar aquestes qüestions en una conversa presencial i... Llegir més les portes de la nostra entitat obertes de bat a bat. De fet, vam fer una reunió especifica per explicar a tots els grups polítics de la ciutat els objectius i resultats de l’activitat d’atracció industrial tèxtil que estem impulsant des de FAGEPI i per demanar idees i aportacions per millorar aquesta política industrial. En qualsevol cas, considero que la teva interposició pública, legitima i d’altre banda interessant, demana una resposta oberta a tothom que tingui interès en llegir-la.

Anem a pams. El preu mig de 9,14 € és correcte, però com totes les mitjanes té poc valor explicatiu real (recorda aquell càlcul que deia que, per estadística, hi ha dos pollastres per cada persona d’aquest planeta, quan sabem del cert que molts no tenen cap i d’altres tenen molts). Hem gestionat peces de diferents característiques. Com bé saps, els productes d’infantil i els petits complements de punt tenen pocs minuts de tissatge i poca matèria primera i això té un impacte en el cost del producte. També hem fabricat productes en que la matèria ha estat aportada pel client. Tot i que hem fabricat peces a 12, 15 i 35 euros, com bé dius, allò important no és la facturació per unitat sinó la rendibilitat d’aquesta facturació.

La realitat d’aquesta rendibilitat és que s’ha aturat la destrucció d’empreses i ocupació tèxtil a la comarca, s’ha recuperat activitat industrial i aproximadament 35 professionals (i les seves famílies) provablement veuen el futur amb més optimisme.

Estem contribuint al desenvolupament competitiu dels petits tallers industrials de la comarca, intentant ajudar-los a transformar els seus processos industrials d’operacions a l’oferiment de producte acabat als clients i, al mateix temps, estem ajudant a estructurar una activitat comercial conjunta per a la qual molts dels petits tallers de la nostra comarca no tenen estructura per fer. L’exemple que tu poses fa referència a empreses marquistes o grans productors amb una extraordinària capacitat econòmica. L’activitat que nosaltres desenvolupem s’enfoca en els petits tallers industrials tèxtils que molt poc tenen a veure amb l’exemple que tu planteges.

Clients com DESIGUAL, CORTEFIEL, CORTE INGLÉS i petites marques com HIP TEE o SKUNKFUNK han descobert o han incrementat la seva aposta d’aprovisionament a la nostra comarca. Això ha estat gràcies a que existeix una política industrial al nostre municipi, a la feina de l’equip professional de l’oficina i, sobretot, gràcies a la il•lusió i la perseverança de molts petits tallers industrials tèxtils de la comarca i també d’empreses tractores profundament implicades amb el nostre territori.

Aquesta setmana estem a les portes de BSTIM, una fira industrial que ha actuat com a dinamitzador de la demanda de molts petits tallers de la comarca. La primera edició va ser un èxit d’assistència i aquesta setmana sabrem si aquesta segona edició, que s’inicia amb més superfície i més expositors, torna a aportar a compradors de petites i grans marques a buscar productors de proximitat amb els que poder treballar. Aquesta fira ha estat un èxit, per la feina de l’Agrupació Tèxtil FAGEPI, Fira d’Igualada i el suport de l’Ajuntament d’Igualada. ?

Des de FAGEPI, pensem que la millor política social és fer política industrial. Quina ocupació i quins impostos directes i indirectes aporta el sector tèxtil a l’Ajuntament d’Igualada? No mereix aquest sector l’atenció d’una política industrial enfocada a la part més dèbil del teixit productiu; -els petits tallers industrials que han suportat les dures conseqüències de la crisi-? Què representa una inversió de 150.000 € en tres anys envers a la massa d’impostos que paguen en aquest mateix període les empreses del sector tèxtil de la nostra ciutat? Què aporta l’ocupació generada o mantinguda a la ciutat?. Quina és l’alternativa plantejada: abandonar a la indústria tèxtil de la comarca? La inactivitat?
Un altre model industrial? Quin i com es farà?.

La política europea, mitjançant l’anomenada RIS3, interpel•la a tots els territoris de la UE a definir una política industrial no fonamentada en desitjos sinó en l’estructura econòmica i en les fortaleses reals de cada territori.

Crec que és interessant plantejar debats i qüestionar polítiques públiques però tendim a caure en els mateixos paranys dels quals ens queixem ja que no plantegem amb claredat quines són les alternatives proposades, quines polítiques industrials farien, quins sectors econòmics s’haurien de prioritzar.

Toni, les portes de FAGEPI i FITEX estan obertes, per a tu i per a totes les persones que tinguin ganes de sumar, per tal de posar totes les dades de que disposem sobre la taula i compartir aquestes i altres reflexions per construir un futur millor per a la ciutat i la comarca, de forma proactiva i pro positiva.