L’augment del preu de la cistella de la compra duplica el dels salaris

L’informe “Per què puja la cistella de la compra? El paper de l’oligopoli alimentari i propostes per un canvi de model” elaborat l’octubre de 2025 per Rubén Martínez i Adrià Rodríguez de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) explica que, segons el Banc Central Europeu, els preus dels aliments de la zona euro van pujar un 33% entre 2019 i 2024 i a Espanya ho van fer un 34%.

Durant el 2025, segons dades de novembre de l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya, el conjunt del cistell de la compra s’ha encarit un 2,8% provocant que –tot i que la inflació dels aliments en els últims mesos s’estigui frenant– en els darrers cinc anys l’augment hagi estat del 36%.

De fet, segons el Salari de Referència de l’àrea metropolitana de Barcelona, publicat per l’AMB, l’alimentació és la segona despesa familiar, només per darrere de l’habitatge.

Aliments que més s’han encarit

L’encariment de preus no ha estat igual per a tots els aliments, alguns s’han vist més afectats per aquesta situació que d’altres, tal com mostra l’evolució de l’Índex de Preus de Consum (IPC) dels aliments, segons les dades de novembre de 2020 i novembre de 2025.

Així doncs, el que més s’ha encarit són els ous que costen un 90,3% més que fa cinc anys, una pujada provocada per la grip aviària i la reducció del nombre de gallines per granja arran d’una normativa més estricta.

Altres aliments que destaquen en aquesta llista –tots ells amb un augment superior al 50%– són la xocolata, 64,2%, els sucs de fruites i vegetals, 62,6%, el cacau, 57,3%, l’oli d’oliva, 57,3%, la mantega, 56,6%, la llet sencera, 53,8%, i el cafè, 51,1%.

Pel que fa a la fruita i les hortalisses, aquestes últimes són un 8% més cares que l’any passat i un 36% més que l’any 2020, i, des de llavors, la fruita costa un 26% més.

De fet, l’IPC de l’alimentació i les begudes no alcohòliques ha augmentat el 36% esmentat al principi, en canvi, l’IPC general ha crescut un 22,8%.

Aliments nadalencs

Aquesta pujada de preus també s’ha notat força en els aliments més comuns a les cases durant els àpats de Nadal.

Des de l’any 2020, la carn de vedella, xai i cabrit s’ha encarit més d’un 50%, el peix fresc ho ha fet un 35,4%, la carn de porc un 31,9%, la d’aviram un 29,9% i el marisc, tant fresc com refrigerat, un 22,8%.

Pujada moderada respecte al 2024

En l’últim any, però, la crescuda de preus s’ha moderat una mica i, fins i tot, alguns aliments s’han abaratit.

El que més ho ha fet ha estat l’oli d’oliva, que costa un 38% menys que a finals de 2024. Tot i aquesta baixada, continua a la llista dels que més s’ha encarit en els últims cinc anys a causa de l’augment significatiu del preu que havia patit fins fa un any.

També són més barats el sucre, un 7%, les patates, un 3%, els iogurts, un 0,7% i la pasta, un 0,4%.

Cheapflation

L’informe d’IDRA, a més, posa de manifest una situació coneguda com a ‘Cheapflation’: els productes més barats són els que més s’encareixen. A Espanya, de fet, aquests han pujat un 37% entre 2021 i 2024, mentre que els de gamma alta només un 23%.

Tal com remarca l’informe, aquest fenomen afecta especialment les llars amb menys ingressos, que tendeixen a substituir productes de més qualitat per opcions més barates i que cada vegada ho són menys.

Aquest fet, a més, contribueix a un empitjorament de la salut, segons l’informe, a Barcelona, més del 60% de les persones amb rendes baixes pateixen sobrepès o obesitat.

Els sous no creixen igual

El que no ha augmentat al mateix ritme són els sous. A Catalunya, el salari brut anual mitjà l’any 2023 era, segons l’Idescat, de 29.978,69 euros. Una xifra que el 2019 va ser de 25.968,20 euros i, per tant, l’augment mitjà des de llavors ha estat del 15,44%.

És a dir, el creixement mitjà del preu dels aliments duplica el dels salaris en el mateix període, fet que evidencia la pèrdua de poder adquisitiu del conjunt de la societat.

Grans multinacionals

Qui no pateix aquesta pèrdua de poder adquisitiu són les multinacionals del sector de l’alimentació. Segons l’informe d’IDRA, entre el 2021 i el 2022, quan la inflació era més gran, les cinc grans multinacionals que dominen la cadena de valor agrícola van registrar beneficis rècord amb increments d’entre el 70% i el 300%.

A més, Mercadona, Carrefour i Lidl, les cadenes líders de distribució minorista van registrar guanys històrics el 2024, amb una rendibilitat de gairebé 7.500 milions d’euros.

IDRA afirma que aquest augment dels beneficis ha estat gràcies a la integració vertical, és a dir, han passat a controlar tota la cadena des de la producció fins a la distribució; a la coordinació per apujar preus i a la precarització laboral.