Els blanquers d'Igualada reclamen mesures urgents per no condemnar un gremi històric

Des de fa molts anys, el sector reclama una nova ubicació entre Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí a prop de la depuradora que han construït i al marge del riu Anoia, per continuar usant la seva aigua en el procés de fabricació. La lentitud en el procés els ha obligat a créixer sobre els mateixos edificis i a retardar les noves inversions a l'espera d'un emplaçament definitiu.

Segons Pere Tomàs, president del gremi de blanquers d'Igualada, 'gràcies a la crisi' sembla que la situació s'ha desencallat. Tot i que encara no és definitiu, les adoberies sembla que podrien anar emplaçades a Santa Margarida de Montbui.

'Volem que al futur polígon també s'hi puguin instal•lar altres sectors que també tinguin necessitat de depurar l'aigua, com el farmacèutic, per poder amortitzar la nostra depuradora i disminuir-ne els costos de funcionament', ha afegit Pere Tomàs.

Fa deu anys, el gremi de blanquers ocupava un miler de persones directes i 400 més d'indirectes en una seixantena de factories. L'augment de les tasques externalitzades i l'automatització de processos han incrementant molt la productivitat per obrer, una circumstància que requereix menys mà d'obra.

A aquest context s'hi afegeix la manca de subvencions per a la depuració de les aigües residuals que l'administració pública atorga als blanquers d'Igualada. Segons dades del gremi, el cost de depurar les aigües residuals oscil•la entre el 5% i el 25% de la facturació d'aquestes empreses. En concret, pels que es dediquen a la ribera, la part inicial del curtit, representa el 25% mentre que a la resta de l'Estat només és del 12% i, per tant, poden produir un 10% més barat.

Davant d'aquesta situació, algunes factories igualadines ja han optat per deslocalitzar el primer procés de fabricació, el que provoca que encara s'encareixi més la filtració d'aigua per a la resta de socis de la depuradora. 'Cada vegada ens és més difícil', ha assenyalat Tomàs, qui ha afegit que hi ha un 'fort malestar' al gremi pel que consideren una situació 'injusta'. (àudio)

Al seu entendre, s'està sacrificant un gremi que genera riquesa per a Catalunya i per a l'Anoia i que està format per empreses internacionalitzades, amb maquinària sofisticada i amb una forta capacitat d'innovació i exportació, ja que el 70% de la producció dels blanquers s'exporta fora. (àudio)

Una indústria arrelada al territori

A diferència d'altres sectors com el tèxtil, que tenia una forta presència a l'Anoia i que ocupava bona part del sector productiu, els blanquers no han deslocalitzat les seves fàbriques cap a altres països on la mà d'obra sigui més econòmica. La diferència amb les empreses tèxtils és, segons el president del gremi, que el cost més important en la fabricació no és la mà d'obra –que només representa el 15% del cost total- sinó la matèria primera –que suposa el 50%.

'La poca diferència de cost que tenim al produir aquí queda compensat per una major qualitat', ha afegit Tomàs. A més, segons el president del gremi països com la Índia o el Marroc no es suposen cap competència i fins i tot hi exporten part de la seva producció.

Tot i així, el president dels blanquers d'Igualada està convençut que si no es resolen 'de manera urgent' els costos de depuració de l'aigua i no se'ls atorga un nou polígon, el clúster desapareixerà o minvarà molt, mentre que en realitat encara té un llarg camí per créixer.

Violeta Gumà - ACN