Les claus per convertir una Idea en Negoci

Tant els emprenedors, que afronten una nova activitat per compte propi com els intraemprenedors, que fan exactament el mateix però des de l’interior d’una organització, han de superar doncs aquesta primera barrera i atacar després tres grans eixos: el valor que la seva idea pot aportar; el model del seu negoci; i finalment, la quantificació, la mesura d’allò que s’empren. Anem a pams...

Insisteixo: el primer a tenir en compte per passar d’una idea a un projecte tangible és un mateix. Jo sóc el meu primer enemic, la primera limitació a vèncer. I per superar-la, sovint és necessari buscar un cop de mà. Cal trobar professionals “alineats” que ens ajudin en la posta en pràctica del nostre model, amb l’ humilitat necessària per entendre que les aliances són una bona font per progressar i anar més enllà.

Comptar o no amb ajuda, no obstant, no ens ha de fer perdre, mai, la visió d’allò que volem emprendre: tot comença tenint clar on som i visualitzant on volem arribar. I en aquest primer moment, quan ens enfrontem a les primeres barreres, cal també tenir present que la vida personal i la professional de l’emprenedor corren el risc, sovint, de convertir-se en una de sola. De nou, l’experiència, l’educació rebuda, l’entorn conegut, els èxits i fracassos d’un mateix seran la clau per afrontar aquesta decisió estratègica fonamental: quina ha de ser la separació de la part personal i la professional, a quin nivell desitgem separar-les o integrar-les. En definitiva: com conjuguem ambdues realitats.

Superada la primera barrera per posar en pràctica la nostra idea, ens trobem amb allò que realment és l’essència de qualsevol projecte emprenedor: el senyor client. Millor: el valor que volem (i podem) donar-li al senyor client. Una cosa ha d’estar clara: el gran objectiu d’un projecte no pot ser mai fer diners, sinó que en fer clients. Aquest és l’objectiu, d’acord, però quin és el veritable repte? El repte no és aconseguir un client, i un altre, i un altre més, sumant i sumant sense sentit. El repte (difícil, no hi ha dubte) és aconseguir superar les seves expectatives de cadascun d’ells. I la manera, l’única manera sostenible d’aconseguir-ho, és empatitzar amb 'l’altre', entenent per 'l’altre' no només al propi client sinó també als col·laboradors que faran possible la nostra primera gran diferenciació.

Aquí ens trobem amb una nova barrera, gran, i que és 'marca de la casa' (lamentablement) de bona part del nostre teixit empresarial. Moltes idees de negoci són diferents, aporten valor, empatitzen amb el senyor client, tenen clar que l’aposta és superar les seves expectatives... però no ho saben comunicar. Potenciar el màrqueting i la comunicació són l’única via per aconseguir que aquest valor real, diferencial, sigui també percebut. No podem oblidar que la realitat és la percepció de l’altre, i que el mercat no es basa en una guerra de productes o de serveis, sinó molt més de percepcions.

Si hem superat les nostres pròpies limitacions, si tenim clar quin és el valor que podem aportar, i si fem una aposta ferm i decidida per donar a conèixer allò que oferim al senyor client, estem una mica més a prop de passar de la idea al negoci. Però.... encara queden un parell de passos més, fonamentals. El primer: definir el model de negoci. El segon, marcar clarament els nostres objectius.

Anem a pel primer: una bona idea ho és només en la mesura que es treballi i es construeixi el model de negoci adequat per fer possible l’èxit. Cal revisar tots els conceptes: les relacions que tenim i volem tenir amb tots els actors (proveïdors, col·laboradors), l’estructura de la que disposem, el com i de quina manera parlem i escoltem al senyor client... Molta feina que, al final, ens ha de proporcionar uns objectius, unes metes que han d’ésser la raó de ser del projecte.

Recordem que no ens hem de basar en guanyar diners, sinó clients... però atenció, això no ens ha de fer oblidar que les factures, a final de mes, es paguen amb euros. Tot projecte necessita tant d’objectius qualitatius com quantitatius, i cal preparar projeccions econòmiques, tenint en compte les inversions en immobilitzat i circulant, el model de negoci, el client objectiu i relacionant el “valor” amb les variables que ens permetran fer visible la primera gran meta: aconseguir el “punt mort” o llindar de rendibilitat, aquell punt on la nostra idea, el nostre projecte, deixarà de tenir pèrdues per passar a generar beneficis. Després, és clar, arribarà el moment de determinar com i de quina manera procurarem fer sostenible el projecte.

Però aquest punt ja és una mica massa avançat, i no arribarem mai si no tenim presents les claus ja esmentades: superar les nostres pròpies limitacions, tenir clar el valor que la nostra idea pot aportar al senyor client, detallar un model de negoci i tenir sempre en ment la quantificació, les mesures qualitatives i quantitatives. I, de nou, pensar que molt probablement no podrem endegar sols el camí, que necessitarem uns col·laboradors alineats i compromesos, fet que només assolirem amb un nou tipus de lideratge. Un nou estil on la missió del líder no serà una altre que aconseguir “que les coses passin”, a través d’una via de treball dirigida a augmentar la passió, el compromís i la imaginació de les persones que formen l’equip, ajudant-les a eliminar qualsevol barrera per tal d’aconseguir els seus propis objectius alineats amb l’estratègia del projecte. Un projecte, una idea, que, acomplint tots els punts, inclòs aquest marc de relació amb els col·laboradors, reunirà tots els requisits per esdevenir un negoci.