Concurs voluntari de creditors a Esteve Aguilera

Com s'ha informat des de l'empresa, 'en l’actualitat, si bé el passiu de la societat ascendeix a aproximadament a 6 milions d’euros, la societat compta amb uns actius d’aproximadament, 9 milions d’euros i una previsió d’ingressos suficients que permet garantir la viabilitat de la companyia'.

D’altra banda, es recorda que 'es tracta d’una empresa molt consolidada i amb prestigi al sector, per la qual cosa s’estima que una ràpida i satisfactòria negociació amb els seus creditors, coordinada pel despatx d’advocats Pedrosa Lagos (firma amb una àmplia experiència en aquest tipus de situacions), li permetrà sortir del concurs en un termini breu i desenvolupar amb normalitat la seva activitat empresarial'.

La necessitat de prendre aquesta decisió, afegeixen 'és conseqüència del recrudiment de la crisis actual, que ha tingut un fort impacte sobre el consum nacional i internacional i, ha estat un factor determinant per la disminució de vendes de la societat'. Afegeixen que 'això, sumat a la restricció sense precedents del crèdit per part de les entitats bancàries, ha conduit a l’actual necessitat d’aquesta mesura'.

Què és un concurs de creditors?

S'anomena concurs de creditors al procediment legal que s'origina quan una empresa arriba a una situació d'insolvència a través de la qual no pot fer front a la totalitat dels pagaments que deu. Es persegueix satisfer la necessitat de regular el repartiment de pèrdues quan algú no pot fer front als seus deutes.

El concurs de creditors és, per tant, un procediment ideat per pal·liar els possibles efectes nocius de la insolvència d'una empresa. Es tracta, fonamentalment, d'organitzar les finances de l'empresa per aconseguir que el major nombre de creditors cobrin el màxim possible.

I el concurs de creditors voluntari?

El concurs de creditors voluntari és una figura a què s'acullen les empreses quan són o estan a punt de ser insolvents, és a dir, no poden pagar els seus deutes. El concurs els permet congelar el pagament dels crèdits.

Moltes empreses davant les serioses dificultats per a fer front al pagament dels deutes, amb situacions d'insolvència actuals o imminents, les afronten amb els mitjans i les garanties que la nova Llei Concursal (Llei 22/2003) posa al seu abast, i així poden aconseguir una sortida airosa d'un estat de dificultat.

Encara que és una figura jurídica que tradicionalment desperta recel en les empreses i en la societat en conjunt, potser perquè es tracta d'una figura encara poc coneguda, el concurs de creditors ofereix importants avantatges a l'empresari que vol fer front a la seva situació d'insolvència, més encara si ho fa quan aquesta situació és imminent però encara no ha arribat i encara no s'ha produït l'impagament dels creditors.

Es tracta d'aconseguir la satisfacció del creditor, i també evitar que els administradors caiguin en una responsabilitat que pugui arribar als seus béns propis o fins i tot, i puguin ser acusats d'un delicte d'insolvència punible.

El concurs permet congelar el pagament dels crèdits (un equip extern avalua si l'estrangulació financera és passatgera o no). No implica la desaparició de l'empresa. De fet, el concurs de creditors està pensat per a permetre'n la continuïtat, per exemple, a través de la venda ordenada d'actius.

Si no hi ha fons, el personal cobraria del Fons de Garantia Salarial fins un màxim del que resulti de multiplicar el doble del salari mínim diari, sense pagues extres, pel nombre de dies pendents, amb un màxim de 120 dies.

A diferència de l'anomenat concurs forçós, el voluntari (declarat a instància dels propietaris) permet als gestors continuar portant les regnes de la companyia, encara que les seves decisions puguin resultar vetades pel jutge o pels administradors concursals.

A l'hora dels cobraments, cobren amb preferència els anomenats creditors amb privilegis: els treballadors de l'empresa, les administracions públiques i els deutors amb garanties reals, és a dir, penyores i hipoteques. Lògicament, en aquest grup s'hi troben la majoria dels bancs. Els últims a cobrar són tots els altres: els bancs que no tinguin garantia de cobrament, els proveïdors i els subministradors.