La conferència d'Eliseu Climent dona el tret de sortida a la Fira de setembre

Emma Sellarès i Canals, Carla Tarrida i Canals i Marta Marimon i Castelltort. És la pubilla i les Dames d’Honor de la 59a edició de Fira de Setembre, que obre portes aquest dijous i fins diumenge.

L'acte de proclamació de la pubilla va tenir lloc aquest dimecres al vespre a la sala de sessions de l'Ajuntament d'Igualada.

Acte acadèmic

Seguidament es va donar pas a l'acte acadèmic amb una conferència a càrrec d'Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià, empresari del sector editorial i històric activista cultural. Climent va donar la seva visió del passat i el present dels Països Catalans.

Climent va començar recordant com va despertar el sentiment catalanista valencià, quan en els anys ’60 i ’70 van sorgir moviments universitaris que van posar en contacte personatges tant diversos, però tan compromesos per una causa comuna, com ell mateix, Jordi Pujol, Raimon, Joan Fuster o Mossèn Ballarin.

Va recordar, que durant la transició, des de Madrid es van proposar 'atacar el problema català i basc, un problema que, en aquest segon cas, s’havia estès fins a Alacant i les Balears; el van atacar frontalment i al País Valencià van tenir força èxit'. En aquest sentit, va argumentar que 'el gran èxit dels qui combaten el sentiment català al País Valencià ha estat trencar el nostre espai de comunicació, per això tants esforços per tancar els repetidors de TV3 i per evitar la interconnexió de ràdios i televisions de les tres comunitats que compartim llengua i passat'. Va denunciar que des d’Espanya s’ha fet un esforç molt gran per ocultar la història i amagar que els tres països, Catalunya, les Balears i el País Valencià, han estat sempre “molt més tramats del que avui ens pensem”.

Climent també va explicar que avui dia i pel que fa al finançament 'Espanya espolia a Catalunya i al País València 23.000 milions d’euros cada any' i constata que 'Catalunya ja fa temps que ha pres consciència d’aquest fet, perquè aquí el país està més fet; nosaltres tot just ens en comencem a adonar'. Políticament, assegura el president d’Acció Cultural del País Valencià, 'hem passat moments molt difícils, especialment sota el govern de Camps, però mica en mica s’està imposant la racionalitat, amb un president natural de Castelló i molt més receptiu com és Fabra, amb un partit socialista més obert i amb una davallada forta dels partits anticatalans, en definitiva, tenim millors expectatives'.

Eliseu Climent va finalitzar la seva ponència citant l’humanista Cristòfor Despuig que, ja al segle XVI, afirmava que 'la nació catalana és valerosa i molt sàvia, però avui està arraconada per estos castellans que s’ho beuen tot' i avisava que 'no podem renunciar a la llengua catalana perquè estos castellans pensaran que ens han conquistat'.

Climent va avisat que 'els grans projectes comporten grans dificultats' però fa una crida a l’esperança, perquè 'avui hem vist que la situació no pot continuar com fins ara i, per això, hem de construir camins que ens duguin a cotes més altes de llibertat, camins que valencians i catalans hem de fer junts i que, des de l’Onze de Setembre, sabem quin ha de ser aquest camí'.