En construcció

Les obres inacabades gairebé han acabat formant part de la nostra vida quotidiana. Als ajuntaments de l’Anoia, aquest fet no passa inadvertit tot i que, en alguns casos, és difícil de controlar. A les oficines municipals hi ha passat de tot: des de promotors que decideixen prorrogar les llicències a d’altres casos en què es paralitzen del tot. Però moltes vegades els constructors decideixen fer una parada temporal, per veure si es refan, i llavors no estan obligats a comunicar-ho a l’ens municipal. És per això que es tracta d’un fenomen difícil de quantificar.

De totes maneres, hi ha xifres. A Santa Margarida de Montbui hi ha actualment 24 habitatges sense acabar, dels quals només se n’ha construït l’estructura. Per sort, comenten des de l’Ajuntament, aquest setembre es va reprendre la construcció d’unes promocions més grans, de fins a 80 pisos, que havien restat un temps aturades. A Piera són 35 les renúncies de llicències registrades, encara que en només dos casos ja s’havia començat la construcció. A Calaf se’n compten 8, que ja van renunciar al permís l’any 2008.

Trista imatge

Una de les conseqüències de tenir al municipi aquestes obres a mitges és de tipus estètic. L’alcalde de Castellolí, Jesús Brugués, opina que les construccions parades donen una ‘imatge de desànim’ i ‘de dinàmica negativa’. Al municipi hi ha una actuació residencial inacabada: de 14 cases aparellades només se n’han acabat i ocupat 6. De les 8 restants, 4 han quedat a mig fer i 4 més ni tan sols s’han començat. Brugués comenta que, en aquest cas, el paper de l’ajuntament és garantir que l’obra quedi en bones condicions: espais tancats i que no representin cap perill per a vianants ni per a les altres cases.

A judici

Als Prats de Rei, uns veïns del carrer Mur no han tingut tanta sort. Al solar de costat de casa seva s’hi havia de construir un bloc de 7 pisos. La promotora va començar a fer els fonaments i, amb aquestes tasques, a la casa del costat els van començar a aparèixer esquerdes i humitats. A més, la cosa ha anat malament i l’obra està aturada i embargada pel banc, de manera que els veïns afectats han hagut de recórrer a judici perquè se’ls paguin els desperfectes ocasionats. De moment, encara esperen.

Els perills

Que les obres quedin a mitges, també comporta riscos per a vianants o vehicles. Segons Francesc Sabaté, president del Gremi de Constructors de l’Anoia, ‘en cas d’una ventada forta, si l’obra no està correctament assegurada, es pot produir algun incident’. Per això recorda que és molt important que els ajuntaments vetllin perquè el promotor ho deixi tot en bones condicions, i perquè tingui una assegurança que pugui cobrir possibles accidents. Sabaté també recomana que, ‘s’hi s’ha arribat a fer l’estructura, s’intenti acabar l’obra, encara que sigui a poc a poc’. D’una estructura sola no se’n pot fer res i, en canvi, si es completa, com a mínim es pot llogar.

Massa atrevits?

Francesc Sabaté afirma que es tracta d’un problema generalitzat, i que encara és més agut a l’àrea metropolitana, ‘on la gent va ser més atrevida a l’hora de llançar-se a construir’. Les xifres parlen per si soles: segons el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes de Catalunya, el setembre del 2007 s’havien acabat un total de 5.190 habitatges; el setembre del 2008 es va baixar fins a 4.107; i el 2009, per les mateixes dates, només n’hi havia 2.581.

De totes maneres, Sabaté explica que els casos d’obres paralitzades s’acostumen a relacionar amb promotors que han vingut de fora de la comarca, i que s’han arriscat més del compte. Les empreses d’aquí són més prudents, i intenten anar enllestint les construccions, encara que sigui lentament.

Preus que toquen fons

El president del Gremi opina que aquest 2010 serà un punt d’inflexió en el món de la construcció. ‘Els preus’, afirma, ‘han tocat fons, i ja no baixaran més’. Per tenir-ne una idea, a l’Anoia l’any 2008 es pagava el metre quadrat a 2.093 euros, i l’any 2009 aquesta xifra va baixar fins a 1.804 euros. Segons Sabaté, doncs, ‘la caiguda lliure de la construcció s’ha acabat, ara tocarà que els preus, de mica en mica, tornin a pujar’.