//Plugins sense CDN ?>
El descens en la inversió publicitària de fins un 11,1% el 2008, "una de les majors caigudes que es recorden de manera tan brusca", sumat a l'"encongiment dràstic" del crèdit, han provocat que el sector català de la comunicació es mantingui "feble" en comparació de l'estatal i internacional, amb una forta penetració d'actors de l'àmbit espanyol.
La caiguda publicitària s'ha situat entre l'11% i el 14% el 2008, i encara que les previsions per a 2009 l'estimen en un 10%, el descens general és molt superior al d'altres crisis anteriors (1% el 2001 o 8,5% el 2003), tant que es considera que "posa en perill la viabilitat" de diversos mitjans.
En aquest sentit, l'informe considera que la publicitat institucional apareix com un element "clau", com a primer anunciant en l'àmbit estatal i "únic amortidor" de la crisi.
Facetes diverses en funció de cada sector
Mentre la premsa escrita mostra "temor" davant els efectes de la crisi, la ràdio denota un "estancament de model i consum"; la televisió, de la seva banda, evidencia que si bé s'ha produït una multiplicació de canals, els continguts tendeixen a ser més homogenis.
Aquesta "homogeneïtzació i rigidesa" en els continguts de tots els mitjans en general podria aguditzar-se, segons els autors, a conseqüència del descens de la publicitat i els conseqüents Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO), que comporten "l'acomiadament de professionals amb experiència i capacitat contrastada".
En termes generals, la concentració econòmica és encara una de les característiques dominants en l'àmbit mediàtic, mentre que s'ha frenat l'expansió del sector local, que s'ha vist obligat a rebaixar les seves pretensions a causa de la crisi.
El context econòmic desfavorable ha afectat també la premsa catalana, que mostra una "lleugera" pèrdua de difusió i audiència en general; no obstant això, l'impacte més important de la crisi l'han rebut els mitjans locals en general, en els quals la presència del català és "molt notable".
La premsa gratuïta, de les més afectades
També la premsa gratuïta, que havia protagonitzat una ascensió fulgurant en anys anteriors, ara és un dels subsectors més afectats, per la seva "enorme sensibilitat" a les variacions de la inversió publicitària.
Respecte a la televisió, malgrat que l'any passat ja es van llançar noves ofertes de TDT, majoritàriament en català de cobertura autonòmica, aquestes novetats té un caràcter "testimonial", que l'estudi atribueix "a les dificultats en la implantació de la TDT i a la relativa consolidació de l'àmplia oferta de cobertura estatal, que se suma a les plataformes de satèl·lit, cable i IPTV" (distribució de televisió o vídeo per Internet).
Xifra d'espectadors 'simbòlica' de cinema en català
L'informe també indica que la xifra d'espectadors de cinema en català encara continua sent "simbòlica", mentre que la majoria d'indústries culturals d'edició "discontínua", a excepció del llibre, mantenen la posició de debilitat d'anys anteriors.
Això no obstant, els investigadors han observat "símptomes que inviten a un cert optimisme", com l'impuls de la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que converteix Catalunya "en l'única comunitat que modifica la regulació dels seus mitjans públics per adaptar-
la al nou entorn tecnològic i als problemes històrics de dependència dels governs".
ACPG