L'empresa Biosca Riera SA presenta concurs de creditors

Jaume tens tota la raó, es pot dir més alt però no més clar.

Sac,

Ni després de 5 o 6 missatges, amb els corresponents avisos dels lectors, has millorat la teva desastrosa ortografia, fet que em porta a pensar que realment tens un dèficit de formació... Llegir més homogeni en tots els camps. I el nivell C te l’atribueixes tu per haver aprovat la ESO (m’imagino)...
Dit això, intentaré ser clar perquè m’entenguis: l’empresari té dret a guanyar diners perquè arrisca, i hi posa enginy, nits perdudes, i molt probablement patrimoni personal, per tirar endavant una idea que ha de canviar el mon (o així resen els plans d’empresa). I això és així si té la sort de trobar una bon equip de bons treballadors que guanyen un sou digne per una feina que també es suposa digne (en condicions i resultat). Per tant, tots contents.
I si les coses no van bé? Doncs res. Aleshores és responsabilitat de l’administrador de l’empresa de tancar a temps abans ningú no prengui mal... i que s’hi posi el següent!
Abans de presentar-nos utopies comunistes, analitza on està realment implantat actualment aquest sistema econòmic. I posats a fer un repàs dels drets de tothom, fes-te (i fes-nos) un favor: pensa en la frase ”abans de pensar què fa el teu país per tu, pensa què pots fer tu pel teu país”.
Té molt més missatge del que sembla!
Apa,

Salut!

Es curiós com poden unes persones tan negatives i destructives com sac o Capellades eternitzar un debat sense que aportin res de res. (Ni tan sols han criticat les poques encara que úniques... Llegir més propostes de l’empresari fart).

No cal entrar-hi però m’agradaria veure els currículums dels d’un costat i dels de l’altre del debat. Crec que posaría en evidència grans diferències. Emprenedories, liderats, associacions, juntes, patronats... (de manera desinteressada lucrativament parlant.)

Ah i a mi no us molesteu en contestar-me que avui jo tampoc aportaré res positiu a aquest debat. O sigui com ells però sense colapsar la xarxa de demagogia. En un cop n’hi ha prou.
Salut per tots

Josep, ja tens raó ja, un govern de ni-nis que inverteix diners de tots els contribuents en un col·lectiu de ganduls ... així va el país.

Josep, donen el 4,75% a cada impositor, però també un 3% mes a la banca per col.locar el producte, o sigui que aquest invent ens costa a tots un 7,75% a un any, una barbaritat

Si Albert... soposo que jo i la majoria de la gent no som uns radicals com tu i sabem la diversitat que existeix al mon i no posem a tothom al mateix sac.
També, em sembla sorprenent el baix nivell... Llegir més de lectura que hi ha entre alguns empresaris opinadors... soposo que aixó explica el nivell de les empreses igualadines... quina llastima.
Em dona la sensació de que l’empresari fart (de ser empresari?) diu que no pensa repartir beneficis fins que hisenda no li torni els diners quan té perdues (tot i que ell ha escrit ”quan hisenda estigui en disposició de tornar els dines quan hi ha pèrdues podem començar a parlar de si un empresari ha de tornar diners quan hi ha pèrdues”, imagino que l’empresari deu voler dir tornar els diners quan hi ha beneficis).
Pero es que ningu està demanant que repartiu ens beneficis que teniu quan les coses van bé entre els treballadors. Llegeix bé, sense posar-te nervios i exitat. El que es diu és que feu el fabor de respectar les regles del joc. Si no repartiu els beneficis quan us va bé, ara no ploreu i demaneu socialitzar les perdues quan les coses van malament. O tots moros o tots cristians. Respecteu les regles del joc. I entre les recles del joc, està que una part dels costos de producció son els impostos. Procura mirar per la productivitat si es que vols tenir una empresa europea a europa amb la pressió fiscal europea o, ho sento, marxa a la xina o al magreb. Amb empreses ”justetes” no aconseguirem res en el segle XXI. I amb treballadors justets, dels que amb 18 anys van deixar de estudiar per anar a posar toxos i comprar-se le bmw, tampoc farem res.
Empresari, tu has de pagar l’IVA quan et compres un cotxe o vas a comprar el pa igual que jo.
No siguem demagogs.

Capellades, els ni-ni també ho són perquè volen i alguns encara els hi rieu les gracietes.

Cap problema per els sociates, ells tenen la solució: donarem el 4,75% per els diners que ens porteu, els invertirem en ni-nis( gran inversió) i així baixarà el nombre d’aturats; d’aquí un... Llegir més any ja pensarem alguna altre cos.Tan irracional, com real en el cap d’aquesta gent.

comentari típic: els aturats ho son perquè son uns ganduls...

Sac, maco, una de les raons per les quals no es poden tornar les pèrdues i en part s’haurien de socialitzar en casos concrets és per que tothom qui va cobrar beneficis tampoc està disposa a... Llegir més tornar-los.
M’explico:
Per poder rebre els beneficis de l’empresa vaig haver de pagar abans prop d’un 30% a l’Agencia Tributaria per impost de societats i em diu que no me’ls pensa tornar.
Després vaig pagar renda un percentatge que ara ja no recordo i semblaa ser que tampoc me’ls pensa tornar.
Després amb el poc que em quedava dels beneficis fruit del treballa id e no dormir, em vaig comprar un cotxe com el teu, pel qual vaig haver de pagar un 16% d’Iva més un 12% d’impost de matriculació.
Per tant qui més hauria de tornar quan hi ha pèrdues és l’Agència Tributaria, és allò de “Hacienda somos todos”.
En resum, quan hisenda estigui en disposició de tornar els dines quan hi ha pèrdues podem començar a parlar de si un empresari ha de tornar diners quan hi ha pèrdues i si cal ajudar una empresa quan està en dificultats, més encara si les dificultats son per prendre mesures econòmiques que enfonsen el país.
Ho has entès sac, maco?

Per fi ! en sac ja reconeix que no tots els empresaris són iguals. Benvingut al món real.

Albert, no. No m’agraden. Per cert, no soc sindicalista. Soposo que tu ets de aquests radicals que intenta tractar de apestats a tots els que no pensen com ell. No soc sindicalista. I no m’agrada... Llegir més i a molta gent no li agrada que parlis sempre amb aquest despreci dels més humils de la societat o dels treballadors. El teu despreci i la teva falta de educació i de humanitat no fa cap fabor als teus companys de partit.
Crec que la simple existencia de ninis ens hauria de fer reflexionar a tots, es un fracas colectiu, i obviament, especialment de ells.
Pero Albert, no se que te a veure els ninis amb les relacions laborals empresa - treballador, i encara menys amb els sindicats.
Per cert, Albert maco, així com no tots els empresaris son uns conservadors radicals, soposo que no tots els sindicats deuen ser uns vagos descarats, no?
O potser tu, com que ets un radical, penses que si?
Torras. Ningu diu que s’hagin socialitzat les perdues. Simplement que escoltant les propostes que esteu penjat per aqui, és el qeu demaneu. I no sembla just, oi? Socialitzar les perdues ara que n’hi ha, quan no vau socialitzar els guanys.No son les regles del joc amic.

Jo als ni-ni, els fotria a netejar boscos, vorals de la carretera, i a pic i pala.

Aquestes són les polítiques que tan us agraden als indicalistes, oi sac ? Ajudar als... Llegir més ganduls.

http://www.3cat24.cat/noticia/915686/altres/La-Generalitat-activa-el-pla-per-donar-formacio-i-feina-a-5000-joves-que-ni-estudien-ni-treballen

Sac,
Aquí els únics que ha socialitzat les pèrdues han sigut els bancs, que ha rebut diners públics per haver invertit malament els que treien de les hipoteques impossibles que concedien i que... Llegir més ara fan que tinguin com a actius, més totxanes que diners, sobretot aquestes caixes dites socials i que no en tenen res de socials. Aquesta forma d’actuar ha repercutit sobrepassa els bons empresaris productius, perquè ells no tenen crèdit i no poden socialitzar les pèrdues, però si que poden minvar-les. La cultura de la cobdícia i amb això tens raó, ha fet que al final ho paguin els mes pobres de l’escala, els treballadors. El petits i mitjans empresaris també ho paguen, però la culpa la tenim tots nosaltres perquè ens hem deixat enlluernar per una “moda”, la de comprar pisos, a això hi han col·laborat Ajuntaments (polítics), la banca i els constructors i ningú va para a pensar en cap moment – per cobdícia - en lo més fonamental, que un pis és quelcom per viure, no per especular-hi i quan el del final de la cadena, que és el que te necessitat de tenir un pis no pot pagar el preu o mantenir la hipoteca, tot se’n va a orris. Construir pisos no necessaris no es una activitat productiva (ni els mal anomenats pisos socials) sinó una activitat especulativa, no crea riquesa simplement es una manera de menjar-se el gra del graner (i pels pròxims 30 anys), amb lo qual s’empobreix a la gent i molts han hipotecat el seu futur, per tant no poden consumir en el present, el que consumien si no els haguessin enlluernat. Els emprenedors productius són els que generen riquesa i fan que s’ingressin diners per la seva activitat productiva, sobretot si exporten, perquè veritablement no ho podem comprar tot a fora, perquè aleshores arribaria un moment que no tindríem diners per comprar res.
Aquest article de fa uns dos anys traduït de l’anglès et donara una idea del que intento plasmar i que ho explica molt millor que jo:
http://www.igualadi.com/2008/09/el-temps-posa-tothom-en-el-seu-lloc.html
Cordialment.
Josep M.

torres, faltaria més que els empresaris no poguessin fer calers ja que ells els inverteixen, si llegeixes correctament veuras que a mi ja em sembla bé que els empresaris es quedin els beneficis,... Llegir més com he dit: ”els treballadors treballaven i vosaltres, com a empresaris i com és normal, recollieu els beneficis”.
Es normal.
El que no es normal es que quan hi ha beneficis els voleu recollir en solitari pero quan hi ha perdues les voleu socialitzar.
No son les regles del joc. Apren-ne.
Igualad... fa molta estona que només parles de la ortografia... ja no tens arguments sobre el tema.
Com et retrates...

Sac,
Sembles no entendre les regles del joc. Si algú arrisca els seus te dret a majors beneficis, dona treball a la gent i intenta guanyar el màxim possible, que hi ha de dolent en això? Si creus... Llegir més que hi havien èpoques en que es guanyaven els diners a cabassos, doncs haver-te fet empresari i sinó ara no et queixis, si tot és tan fàcil, doncs no se perquè protestes. Ningú impedia als emprenedors fundar empreses, per cert els beneficis són amb “b” i no amb “v” (només t’ho dic a efectes de que milloris la ortografia, jo ho he hagut i he volgut fer-ho i suposo que no et molesta que et corretegin) i molts treballadors es van fer empresaris i ningú els impedia fer-ho.
De totes maneres al crear riquesa donaven feina, cosa que no passa ara. Suposo que entens que no hi poden haver treballadors per comte aliena, si no hi han empresaris i que no hi han serveis si no hi han empreses productives.
Com et creus que hem de sortir de la crisi? Tancant les poques empreses que queden o ajudant-les perquè puguin créixer i en crear riquesa, crear nous llocs de treball i més possibilitats al mercat o exigir més avantatges socials perquè hagin de tancar i destrueixin encara més llocs de treball! En quant als treballadors, en hi han de bons, de regulars i de dolents, jo sempre m’he preguntat perquè tots tenen que tenir les mateixes avantatges, és que tots ha de guanyar el mateix? Doncs no, els bons haurien de cobrar més que els regulars i aquestos més que els dolents, això es justícia social, lo altre mantenir gent mandrosa a preu de bons i gent que se les empesca per no treballar i viure de les avantatges socials, que han sigut pensades per unes altres coses i per verdaderes necesitats.
En quant als sindicats, que es pot esperar d’una gent que viuen de les subvencions de l’estat, per comtes de viure de les quotes dels seus associats, aquests només defensen la seva panxa i els 300.000 alliberats que viuen del fruit de la suor dels treballadors de veritat, si fossin productius amb el que costen és podrien donar moltes més avantatges socials als qui són realment treballadors. Finalment, em costa molt d’entendre que durant una vaga els dels piquets cobrin per impedir que els treballadors que volen treballar ho facin i així perdin el seus diners per culpa d’uns que no hi perden res, quins interessos defensen aquestos? Podríem dir que els treballadors en vaga forçada reben de dos llocs, per part de l’amo i part dels sindicats. Finalment, hi han sindicats Europeus de veritat, que viuen de les quotes dels seus associats (el que seria el més normal), tenen empreses i paguen a els seus associats quan hi ha vaga, per tant tenen molt més interès en arribar a acords, que els sindicats aquí que a més de no arriscar res, cobren de totes bandes, menys de les quotes dels seus associats que seria lo més normal. Per tant, pot ser que cada part arregli el que ha d’arreglar i repeteixo, l’única manera d’arreglar els país es creant riquesa i aquesta la creen els emprenedors, no els mandrosos i els vividors.
T’ho diu cordialment un autònom que te menys avantatges que qualsevol treballador, però que creu fermament en el mon dels emprenedors.

És llastimós per la defensa de la nostra llengua, veure com en ”cas” (que és la mateixa persona que en ”sac”) escrigui tan malament com en ”capellades”. Visca la terra, visca la... Llegir més llengua !

empresari, és que amb radicals com vosaltres es imposible... durant els anys de bonança en que us heu forrat a base de bé, no repartieu pas els veneficis entre els treballadors... els treballadors... Llegir més treballaven i vosaltres, com a empresaris i com és normal, recollieu els beneficis. Els beneficis per tant, assumits per l’empresari.
Ara, en epoca de perdues, heu de assumir-les també tots solets tal i com vareu assumir solets els beneficis. El que no val és ara demanar que les perdues es reparteixin entre tots (rebaixant sous a sac, acomiadant gratis, deixant de pagar la seguretat social...) quan els beneficis no els vau repartir entre tots. Les regles del joc son les que son, en aquestes, els empresaris tenen el dret de fer motls niners i molts veneficis, pero en ecoca dolenta, les regles diuen que heu de assumir les perdues. Si no t’agraden les regles del joc fes un cop de etat o aguantet. tots.

Amic de apellades. Et felicito. No ets empresari i vius feliç sense pensar en si cap empresari et donarà feina.
Conclusió: o ets Ni-Ni (un caradura), o ets estudiant (de moment i et paguem els... Llegir més estudis els ciutadans i empresaris amb els impostos que paguem), o ja ets jubilat (i cobres de cotitzacions socials que paguem empresaris 32% i els que treballem 6%), o ets un funcionari (que no cobres de cap empresari si no de tots els ciutadans i empresaris que paguem impostos) o directament ets un caradura. Potser m’he deixat alguna alternativa, però deu ser poc important.
Ah si, potser també ets empresari autònom per necessitat, però no ens ho dius...
Per cert, “cas” no has comentat les propostes meves (ets lliure de fer-ho) i en canvi tu mateix critiques als que no tenen arguments i es dediquen a comentar aspectes lingüístics per falta d’arguments. Deu ser que tu tampoc tens arguments.

Tranquil capellades, si han de sortir amb ”escriure el català correctament”, és que estan argumentativament desarmats... i és que poden demanar treure la Seguretat Social, acomiadaments gratis... Llegir més per a la gent de més de 45, vacances no pagades, eliminar les baixes per enfermetat...
Llabors ells faran molt negoci, pero tindrem una societat pitjor.
Per sort, la majoria de la gent assenyada de aquest pais té respecte per la seva gent gran i està lluny de postulats radicals com aquests.

Veient el comentari de ”capellades” cada dia tinc més clar que el nivell de català actual no ens augura un futur gaire esperançador.

Tal i com diu l’Albert, si tan fàcil (segons vostè),... Llegir més facis empresari.

per punts,

al fart, visc molt feliç sense haver de pensar si cap empresari hem donarà feina

albert, els empresaris estan per diners no necessiten res més

igualadí, tinc nivell c, peró els... Llegir més empresaris volen gent amb nivell A de conciència, i de moment no tinc aquest nivell

Només un petit aclariment, el meu comentari nº 15, anava pel de Capellades coment. nº 13, encara que crec que era evident, perdoneu el “lapsus”.

Recomano als sindicalistes d’aquest fòrum que aprenguin a escriure bé en català, segur que els hi va bé en els seus llocs de treball, presents i futurs.

Amic de capellades (comentari 13), a veure si vostè és capaç de generar llocs de treball. Molt predicar però, en el fons, res. Empresaris i treballadors es necessiten mútuament; qui no vegi ni... Llegir més això tan simple ja demostra el seu nivell.

Posats a fer propostes a tom de la noticia de Escorpion i també sobre la gent d’experiència. Molts comentaris i atacs personals de baixa estopa i poca proposta. Assumeixo que probablement ara... Llegir més sortiran més comentaris contra el que jo proposo però ja fa anys que vaig aprendre que els que no tenen idees ataquen les dels altres.
Estic d’acord que cal valorar i aprofitar a la gent amb experiència, i cal pagar-los com a tals. Però de la mateixa manera és injust, no aporta res i afavoreix l’acomiadament de gent amb experiència en sector de molta ma d’obra com el tèxtil el fet d’haver de pagar antiguitat als treballadors. Una remalladora que acumula anys va cobrant antiguitat fins a cobrar un 25% més de salari. Un 25% a canvi de què?. És llençar els diners per que una remalladora amb 5 anys d’experiència ja no pot avançar més, per que si amb 5 anys no ha après a remallar bé és que no val per la feina. Per tant, antiguitat fora i cada treballador a cobrar pel que aporti, no pas per aportar només antiguitat. Alguns convenis ja la tenen eliminada.
Segona proposta. Sabíeu que a Escorpion Igualada hi ha actualment entre 30 i 40 treballadors? Sabíeu que actualment hi ha 12 delegats sindicals? Toca a un sindicalista “intocable” per cada 4 treballadors. El tema està en que l’empresari no pot convocar eleccions si no que son els treballadors/sindicats qui les convoca.
Resultat: una empresa com Escorpion que tenia sindicalistes corresponents a una plantilla de 250 treballadors no convoca eleccions per no haver de reduir delegats sindicals, i així van xupant de la mamella i segueixen “alliberats” treballant pels sindicats pagant l’empresari. Per tant, o les eleccions les convoquen els treballadors quan toca, o si aquests no ho fan les ha de poder convocar l’empresari, o els delegats sindicals deixen de ser delegats per caducitat. Això que hi ha ara és un absolut abús dels caradures que omplen moltes empreses i devaluen la tasca dels sindicalistes amb criteri. Us imagineu que en ZP o en Montilla no convoquessin eleccions per evitar perdre-les? Doncs això és el que fan els sindicats a Escorpion i a d’altres llocs.
Un tercera proposta. Algú sap quan costa ara formar a un treballador? Ja us ho dic jo, molts diners i metre es forma ja cobra el salari com si estigués format. Això pot comportar que quan porta tres anys i ja està format te’l “piquin” d’una altra empresa. Doncs això passa. Resultat: Que el formi un altre i llavors l’empresari demana gent amb experiència, per que si l’ha de formar te un cost que pot perdre si el treballador marxa. Proposta, la figura de l’aprenent. La proposta és molt més barata que l’actual en la que els empresaris no contracten i l’administració fa la formació (sovint de poca qualitat i massa genèrica). L’empresari fa formació específica en entorn real, paga un petit salari al treballador, l’administració s’estalvia la formació, el treballador cotitza, el treballador està molt més motivat per que aprèn i en veu els resultats immediats o a curt termini. Algú pensa que és millor formar-se sense salari que formar-se amb un petit salari?
Tres propostes fàcils, que faciliten les relacions laborals, que valoren al treballador amb experiència que aporta valor a l’empresa i que forma pagant l’empresari. Així eliminem els caradures i potenciem els treballadors que s’impliquen amb l’empresa.
Aquestes propostes no son treure cap dret, si no valorar a cada persona pel que aporta a partir d’un mínims i per altra part elimina els sindicalistes caradures.
Al Sr. de Capellades: soc empresari, havia tingut una empresa amb força treballadors, en vaig acabar fart. Ara estic sòl, he decidit prescindir de treballadors per ‘fer més diners’ (com tu suposes). En tinc prou, cada dia dormo 8 hores seguides, soc molt més feliç, em segueixo guanyant la vida tot i que una mica menys, però sobretot visc sense haver de pagar la nòmina de treballadors. És trist pensar així, però no em sento culpable de res ja que crec que el culpable és el sistema de protecció que permet l’abús. Això si, la MEVA FELICITAT ESTÀ MOLT PER SOBRE de la necessitat que tinguin altres persones de que jo els doni feina. Suposo que no em diràs que soc culpable d’alguna cosa per no contractar treballadors?
Mesura bé i reflexiona la teva frase de que “son vostès (els empresaris) els que necessiten mà d’obra per acumular més diners i riqueses.

Sac,
Amb mi t’equivoques i molt, soc autònom i me les empesco com puc, amb molta imaginació, honradesa en les meves intermediacions, assessorament, treball i paraula. Per tant no et confonguis,... Llegir més soc un treballador com un altre, amb moltes menys prestacions que la majoria de treballadors. El teu discurset m’hi sobra.
En aquest mon no som tots nosaltres i vosaltres, sinó ser individuals cadascun amb les seves pròpies connotacions. Els teus discurs no serveix ni per generar més treball, ni perquè els treballadors surtin del atur, per tant guardat la bilis que destil·les contra el sistema i comença a caminar, que parlant no solucionaràs res.
Per cert no se si m’equivoco per la demagògia que en fas us, podries llegir-te el llibre d’en Orwell, La Granja dels Animals, per veure on porta els sistema que entenc creus defensar i que ha quedat sobradament demostrat que no funciona.
El sistema que tenim, és el que hi ha, amb els seus pros i els seus contres , però si no es genera riquesa, no hi ha res a repartir, tant simple com això i la riquesa la generen els emprenedors i els que arrisquen els seus, no els que només es dediquen a anar i blasmar contra el sistema, del que per cert en viuen.
Si-Odena,
El teu discurs es tan pobre i poc argumentat, que és respon per si sol.

payerol. no t’esforcis q el teu discurs repetitiu sempre proper al poder i faborable als rics ja ens el sabem de sobras. si dos x tu, encara faries pagar els treballadors x treballar, pobrets... Llegir més empresaris.

Benvolguts Srs. Torras, Albert i Sra. Maria,

el seu sistema fa aigües i s’ensorra per la seva cobdicia, que per gran que sigui mai igualarà a la d’altres senyors que, com vostés,... Llegir més s’aprofiten de la miseria dels altres. I la seva desgràcia es que també seran víctimes de les cobdicies d’aquest senyors... quina pena que hem fan.

Senyor Torras, no som nosaltres els que necessitem ”senyors” que ens donin treball, son vostés els que necessiten mà d’obra per acumular més diners i riqueses. S’ha d’ajudar al que no té feina, al que no té recursos per viure. Si a vosté li fan falta diners, demanili al banc, que en té a cabassos perquè, tal i com li deia abans, és un depredador més fort que vosté, que és un pobre empresari de fireta...

La nostra proposta si que té una equació simple, repartir el treball i la riquessa entre tots, una fórmula ben sencilla, sense les seves equacions on la plusvalua sempre va a parar a mateixa butxaca.

Sac,
Ras i curt, les empreses que tanquen no ho fan per gust i els treballadors es queden sense feina. Viure del sistema ho sabem fer tots amb més o menys gràcia, però si no s’alimenta al... Llegir més sistema, aquest es mor.
L’equació és simple, sense empresaris no hi han treballadors que es guanyin la vida. A qui hem d’ajudar primer doncs! Als que creen o als que viuen de la creació.
Apart de criticar, tens alguna idea per ajudar a els pobres treballadors, perquè si no estàs parlant per parlar i fas perdre el temps als demés amb pura i simple demagògia.

Sac, escriure correctament en català (i en anglès també, òbviament) també hauria de ser, com a mínim, requisit indispensable per a poder accedir a quasi tots els llocs de treball.

per que serà que sempre que algú no pensa com vosaltres i és una mica crític el tracteu de demagog i de no proposar res...
clar que ... encara espero a veure les vostres propostes, per que la... Llegir més veritat es que no n’heu dit cap... ah si, acomiadament varat a la gent amb més experiencia.
Jo sobre la nostra gent més gran, crec que els hauriem de escoltar i valorar més, i crec que les empresses haurien de apendre a aprofitar més el recurs de la experiencia (i la societat en general) i crec que haurien de tenir plans de estimul i motivació per la gent amb més experiencia en comptes de cremar-los com acostumeu a fer. Jo valoro la gent gran, crec que es un valor positiu en aquesta vida i que escoltant-los es poden millorar moltes coses. Si vosaltres preferiu marginar-los del mercat laboral allà vosaltres amb la vostra consciencia. Cada escú té els valors que té.
Pero si valorar la gent més gran és ser demagog... doncs si, ho dec ser.
QUue tingueu sort, empresaris igualadins amb la vostra filosofia.

sac: no sóc empresària però observo el que passa al món i m’agradaria que miressis els països que van endavant i tenen unes economies potents. I mira la seva legislació laboral.
I lamento... Llegir més que facis demagògia amb el tema de la gent gran i els empresaris del segle XIX. Has muntat alguna empresa? Que fàcil és criticar quan és gratis...

Sac, a part de criticar si aportessis alguna idea potser començaríem a debatre el problema actual de veritat. Ànims, t’animo a pensar una mica que no fa mal.

ai si maria, si... potser com tu dius, el problema és que pensem en els drets... potser no hi hauriem de pensar tant en els drets... potser hauriem de tenir menys drets... deu ni do com està el... Llegir més pati.
Ja està bé que la maria mostri la seva veritable cara, la maria no vol drets.
Menys drets, justament és el que voleu per a la gent (ja siguin joves o vells).
No se si te n’adones tu mateixa de com et retrates... al igual que l’Albert, que es queixa que no es facil acomiadar a la gent que porta més anys a les empreses, com si pel simple fet de portar una llarga trajectoria amb molta experiencia ja se l’haguès de sentenciar (no valorar la experiencia dels grans es una falta de respecte a tothom, també pels vostres pares i avis).

A veure si els carcas i rigids empresaris al final sereu vosaltres,que us agradaria viure en el segle XIX (amb les condicions laborals i socials de l’epoca, en la que vosaltres farieu molt negoci, aixó si!!...).
Repasseu-vos el decaleg del Francesc Alcazar i l’article del Trigo sobre la internacionalització i veureu que no tot passa per la ma d’obra barata. Però així va aquesta comarca, amb empresaris del XIX..

sac: Rigidesa son 45 dies per any, rigidesa és no facilitar l’accés dels joves a les empreses, ... i et demanaria més respecte, encara que no comparteixis la meva opinió. el problema que tenim... Llegir més és que amb actituds rigides com la teva, no es pot construir cap debat ni evolucionar. Sempre mirant enrera i pensant en els drets.

A alguns (com en ”sac”) ja us està tot bé i no sabeu ni proposar res. Així estem, al fons del pou i per molts anys.

no, albert, no en tinc prou.
Estas demanant que sigui igual de facil acomiadar als joves ben preparats que als vells carques que no fan res?
Si per flexivilitat l’unic que se us acud es... Llegir més acomiadament barat... si que sou llestos si...

Sac, per exemple: és molt més fàcil acomiadar a la gent jove i molt més preparada que als qui porten anys i panys a les empreses (encara que no siguin tan productius), encara no en tens prou,... Llegir més llest ?

defineix rigidesa i fes una proposta per trencar aquesta rigidesa, llesta.

Un reflex de la rigidesa laboral que no deixa adaptar les empreses a les noves realitats.