El Govern afegeix 131 municipis, quatre d'ells anoiencs, a la llista de zones tensionades per limitar el preu del lloguer

La consellera confia que aquesta mesura, que respon als canvis del mercat de l'habitatge i a la tendència alcista del preu del lloguer experimentat els últims mesos, sigui efectiva aquest mes de juliol.

L'ampliació afecta els municipis de més de 2.000 habitants, que no formen part dels 140 ja declarats, i que compleixen algun dels requisits que marca la Llei estatal pel dret a l'habitatge: que les persones o famílies dediquin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, incloses les despeses i subministraments bàsics; i que el preu de lloguer o de compra dels habitatges hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d'almenys 3 punts per sobre de l'IPC. Capella ha dit que continuaran treballant "intensament" per "embridar el mercat" i fer que els preus "no pugin".

La consellera ha explicat que aquesta ampliació, que es produeix just un mes després que hagi entrat el vigor a Catalunya l'aplicació del topall del preu del lloguer en 140 municipis, respon als canvis que s'han produït al mercat de l'habitatge aquests darrers mesos. L'increment generalitzat del cost de l'habitatge dels darrers anys a Catalunya, gairebé sempre molt per sobre dels ingressos de les llars, i la tendència alcista del preu del lloguer, malgrat la recent aplicació de la contenció de rendes, ha fet necessària la revisió dels criteris emprats en la identificació dels municipis declarats com a zona de mercat residencial tensat.

Per tant, el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d'actualització anual d'aquell contracte. En cas de tractar-se d'un gran tenidor -la persona física i jurídica propietària de cinc o més immobles urbans ubicats a les zones de mercat residencial tensat–, el lloguer no podrà ser superior a l'Índex de referència del preu del lloguer.

La tramitació que ara comença seguirà el mateix procediment que la primera declaració: S'obre un període d'informació pública de vint dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, s'analitzaran i es respondran i la resolució final es notificarà al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana perquè la publiqui i pugui entrar en vigor.

ACN/Marta Lluvich