El govern espanyol retarda l'entrada en vigor de la prohibició de crèdit als ajuntaments

Des de l’Ajuntament d’Igualada, el segon tinent d’alcalde Jordi Riba explica que lògicament caldrà aplicar aquestes mesures, i que s’haurà d’analitzar ‘sense perdre temps però amb la prudència que requereix’ com es poden veure afectades algunes de les inversions previstes per al 2010. De totes maneres, Riba recorda que el consistori igualadí ja pren des de fa temps mesures de contenció de la despesa, i que s’han fet ajustaments importants com per exemple en el nou model per a la gestió de residus i neteja viària, que pot portar un estalvi significatiu. L’esforç per a contenir la despesa, segons Jordi Riba, es fa palès, entre d’altres coses, en la liquidació del pressupost de 2009, amb un romanent de tresoreria de 170.000 euros positius.

Reactivar l’economia

L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, també ha dit que des de fa temps s’apliquen mesures d’austeritat, i que en aquest sentit el municipi ‘es troba en uns nivells d’endeutament baix’. L’alcalde explica que l’Ajuntament no es plantejava recórrer a crèdits aquest 2010, de manera que les inversions previstes al pressupost es podran tirar endavant ja que són pràcticament subvencionades al 100%. De totes maneres, Romero opina que tot i aplicar aquest tipus de mesures no es pot perdre de vista l’objectiu de reactivar l’economia, i pensa que això a vegades es pot aconseguir amb pressupost molt reduït o gairebé nul. N’és un exemple el trasllat setmanal al nou espai del MontMercat, que segons l’alcalde ‘ha estat una gran millora, per als paradistes i també pel comerç local’, o bé la immediata presentació d’una ‘ruta de la tapa’ que beneficiarà als bars i restaurants. L’actitud, segons Teo Romero, és molt important, i cal ‘pensar a curt, mitjà i llarg termini’ amb l’objectiu que no pari l’activitat.

Segons Jordi Madrid, alcalde de Piera, en el seu ajuntament 'ja fa temps que s'estan fent els deures' i que des de fa dos anys estan aplicant mesures per reduir la despesa pública. Madrid assegura que no es deixen fer obres extres i només s'aproven aquelles indispensables pel municipi, tampoc permeten que cap obra es desviï més d'un 1% del pressupost. A més a més hi ha la plantilla congelada i s'ha aconseguit que totes les despeses corrents (sous, seguretat social...) es cobreixin amb ingressos corrents (impostos, taxes..), d'aquesta manera s'evita qualsevol dependència d'ingressos extraordinaris com subvencions o llicències d'obres, que és el que més ha disminuït en aquesta època de crisi. L'alcalde ha acabat amb una xifra: ‘A Piera un 7% de la població és funcionària, un percentatge molt per sota de la mitjana catalana’, per tant, considera que el funcionariat pierenc ‘és eficient i competitiu’.

Revisant les inversions

El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Calaf, Joan Caballol, explica que en aquest moment ‘s’està revisant com s’han de replantejar les obres i projectes, s’hauran d’establir prioritats i continuar fent un esforç’. La situació, segons diu, no és fàcil, però de totes maneres el consistori calafí ja aplica des de fa un parell d’anys mesures de contenció de la despesa: amb un pressupost el màxim d’ajustat possible i reduint les despeses generals, intentant estirar al màxim els diners. També s’han hagut de reajustar despeses relacionades amb activitats i en subvencions per a entitats, tot i que explica que aquestes ‘ho han entès, ja que ens trobem en un moment complicat’.

Per últim, des del Consell Comarcal de l’Anoia, el president Marc Castells explica que s’està valorant com afectarà la mesura del govern espanyol a aquesta administració, encara que afirma que el Consell ja treballa amb un pressupost molt ajustat i amb una comptabilitat sanejada. De totes maneres, Castells diu que s’haurà d’estudiar a fons si la prohibició de crèdit podria afectar la creació del Campus Motor, ‘una obra emblemàtica del Consell per la qual sí que es podria necessitar un possible endeutament’. El president també diu que és moment de treballar per ajudar els ajuntaments a estalviar, i posa com a exemple la compra agregada del subministrament d’electricitat tirada endavant per l’Associació Catalana de Municipis —en la qual col·labora al Consell: tots els ajuntaments que s’hi adhereixin poden arribar a estalviar entre un 20% i un 30% en el pagament d’aquest servei bàsic.