//Plugins sense CDN ?>
Els costos ambientals de tractament de depuració de l’aigua i de gestió dels residus representen per les empreses igualadines entre un 5% i un 25% de la seva facturació depenent de si són empreses de cicle complert o de serveis.
La competència
Competidors importants de la indústria adobera igualadina com Lorca (Múrcia), o les regions italianes de La Toscana, Arzignano Solofra, reben constantment ajudes de les administracions locals, estatals i europees tant per a la construcció de les depuradores –algunes d’elles 100% municipals– i pels costos d’explotació de les mateixes com per la subvenció del preu del m3 d’aigua, el que fa que aquestes indústries siguin més competitives. Aquestes ajudes han resultat claus per ser la seva supervivència al mercat i per mantenir els llocs de treball, ja que el fet que un servei pugui ser fins a un 12% més car si es fa a Igualada, la feina marxa de la ciutat cap a zones on amb les subvencions es poden abaratir els costos i els llocs de treball no perillen tant.
Pioners en el tractament de les aigües
Els blanquers d’Igualada van ser pioners en posar solucions als vessaments d’aigües sense tractar, construint una de les depuradores més modernes d’Europa, però s’han trobat amb que són els únics que han hagut d’assumir, en la seva totalitat, el cost que això suposa, encarint el preu d’una de les matèries
primes més importants i minvant la seva competitivitat davant d’altres indústries del sector que reben ajuts.
Els adobers van fer un gran esforç econòmic amb la posada en marxa de la depuradora, que va tenir un cost d’uns 11 milions d’euros i a la qual l'ajuntament d'igualada va col·laborar aportant-hi la canonada principal. Des del gremi sufraguen en la seva totalitat el cost d’explotació de la depuradora que és de quatre milions d'euros anuals i paguen el cost de l’aigua sense cap mena de subvenció. És més, reiteren que des que a finals del 2005 va entrar en funcionament la depuradora a part de l’aigua industrial també tracta l’aigua urbana, necessària per la eficiència del tractament, donant un servei als municipis de la Conca d’Òdena.
Tractament d'aigües industrials, però també les domèstiques
Dues terceres parts de l’aigua que tracta la depuradora dels blanquers d’Igualada prové del consum domèstic de les poblacions d’Igualada i Santa Margarida de Montbui. En total dels 9000 m3 de l’aigua depurada diàriament 6000 m3 són aigües urbanes, 2000 m3 industrials i 1000 m3 són d’origen freàtic.
3 anys esperant ajudes
Els adobers igualadins continuen esperant les ajudes promeses per les administracions perquè el cost de l’aigua no sigui tant elevat per a la indústria, per tal de poder ser més competitius i de poder mantenir tots els llocs de treball d’una de les indústries més importants de la comarca.
En aquest sentit els blanquers lamenten que les administracions, locals, comarcals, o la mateix Generalitat, essent coneixedors d'aquest problema i aquest greuge encara no hagin fet res al respecte. Trobades, reunions i peticions s'han fet per activa i per passiva des del Gremi, ara ha volgut donar-ho a conèixer a la societat, perquè comprenguin un dels principals condicionants no només econòmics sinó laborals i de competitivitat que tenen per la manca de suport econòmic.
Darrerament patim d’enduriment de la pell. Ara tothom pot justificar la necessitat de ser subvencionat sota amenaça de pèrdua dels llocs de treball sectorials. Per què no hem subvencionat al... Llegir més tèxtil, o les navileres, o la mineria, o ... mil coses més.
Com deia l’Eulàlia, cal que el cost de tractament d’aigua sigui inclòs al producte, per que aquest aparegui a mercat amb un preu real i cal no permetre que altres competidors ”dissimulin” amb subvencions el cost. Enganyar al mercat amb les ineficiències de les subvencions és trencar el mercat, cal dons demanar als polítics més justícia de mercat i menys subvencions.
Em sembla correcte que les empreses adoberes hagin d’incloure en el cost dels seus productes la depuració de les aigües. El que em sembla inacceptable és que aquest procés estigui subvencionat... Llegir més a Lorca, diguem, i en canvi no ho estigui a Igualada. D’aquesta manera allí poden oferir pells més econòmiques que aquí sense millorar en res el procés de fabricació. És una competència deslleial que pot acabar amb molts llocs de treball. És necessària la intervenció urgent de les autoritats (començant per les locals i autonòmiques) per a acabar amb aquest agravi comparatiu.
Pau Iglessias
igualada
13 de desembre 2008.19:53h
Efectivament Josep, pero tranquil,que com sempre a Igualada, el fet de que tu estiguis legitimat pels teus coneixements per emetre l’anterior opinió, no t’alliverarà de ser declarat com a... Llegir més traidor per els demagogs igualadins de sempre. Dilluns ja veuras les critiques. En tot cas,l’aigua bruta es una externalitat negativa que cal que sigui internalitzada, a través del increment del cost de producció, evidentment, habitualment repercutit en el preu. A una empresa, només li queda innovar per tal de fer més eficient qualsevol de les seves fases de prodcció. Si com ells, els de la pell, sempre dieuen -tenim una tradició de 400 anys!- en aquesta activitat i no tenen clar aixó, apaga i vamonos.
I el cas de Lorca, que no el connec, si es aixi els votants veuran. A mi em fot haver de subvencionar (amb els diners del meus impostos, amb els meus diners) activitats economiques particulas, també agrícoles. Estic d’acord en enchufar pasta en monents o fases clau per promocionar la inovació, pero de cap manera podem subvencionar fases de producció per defecte.
I si per dir aixo ara resulta que soc anti-igualadí, com tant agrada dir, pues mira, potser si, al menys estic en contra del igualadinisme demagog.
Au.
ah! i per cert, que si no estic errat, crec que per poder dur a terme la depuració cal barrejar l’aigua de la industria amb la urbana, cert? Motiu pel que es barreja aigua domestica amb la industruial. Si no es fes aixi, seria més car. Algu ho pot confimar?