Innovació, Internacionalització i Persones, les claus del futur

Sovint s’associa la innovació a una activitat molt lligada a la creativitat, a l’atzar o bé a la inspiració d’un moment. Com afirma un dels acadèmics més reconeguts, el professor Peter Drucker: 'La innovació és treball dur, més que no pas genialitat'. En efecte, tenir idees és senzill, tenir bones idees ja es més complicat, ara bé el que veritablement constitueix un repte estratègic per a les empreses és generar contínuament bones idees i convertir-les en productes i serveis amb èxit comercial al mercat.

En un món tant competitiu com l’actual, la necessitat de buscar noves idees, de fer alguna cosa diferent, de diferenciar-se dels nostres competidors, s’ha convertit en quelcom essencial.

Estem immersos en un canvi de paradigma cultural amb un canvi ràpid i permanent, una profunda revolució científica i tecnològica i la universalització dels fenòmens socials, polítics i econòmics. Les empreses han de fer front a tots aquests factors que reforcen la tendència a la globalització de les economies i els mercats, de manera que, en molts casos, la internacionalització pot arribar a ser un element fins i tot de supervivència.

Hi ha un cert consens sobre els motius i les vies utilitzades per les empreses per potenciar el seu procés d’internacionalització, cercant noves fonts d’aprovisionament tant de materials com de productes acabats, implementant projectes de deslocalització, introducció en nous mercats i seguiment dels clients.

ON i el COM ens internacionalitzem

Acceptant la necessitat que el nostre espai ha de ser global i, en conseqüència, que la internacionalització és un element cabdal de la nostra estratègia, és convenient trobar les nostres respostes sobre el ON i el COM ens internacionalitzem.

Una primera aproximació al ON, ens indica que tenim dos grans conceptes per identificar oportunitats, com són les anàlisis del mercat potencial present i futur i la distància entesa en un sentit molt ampli, que va des de les garanties jurídiques, fins als àmbits econòmics , culturals i, naturalment, els geogràfics.

El COM, veritablement dóna la mida de quina manera la internacionalització forma part de l’estratègia de l’empresa. Existeixen moltes opcions i l’elecció d’una o diverses de les vies que es detallen depenen de diferents factors lligats a l’empresa o al sector, però, sobretot, a la estratègia de creixement escollida.

Hi ha un ventall ampli d’opcions per accedir als mercats internacionals que es diferencien entre sí pel grau de control que s’exerceix sobre les operacions, pels recursos necessaris que s’han de comprometre i, per tant, pels riscos i beneficis potencials.

L'exportació

De totes les opcions, l’exportació és el mitjà que comporta menys risc i esforç, ja que és una opció lleugera però té l’inconvenient que el grau de control i aproximació al mercat és menor, ja que en molts casos es considera com una mera extrapolació dels models convencionals coneguts i, per tant, el seu potencial també se’n ressent comparat amb altres opcions.

També cal dir que l’exportació forma part d’un procés d’aprenentatge que serà més o menys ràpid en funció de les vies escollides per introduir-se en els mercats. En aquest sentit, i a tall d’inventari , hem de fer referència a l’exportació indirecta com el pas més tímid, però en cap cas estratègic per cercar nous horitzons, seguiríem per l’exportació directa on la diferencia clau és que el propi fabricant desenvolupa l’activitat exportadora utilitzant qualsevol de les tres variants, és a dir, la venda directa, la utilització d’un agent o distribuïdor o l’establiment d’una subsidiària comercial.

Encara que menys utilitzada, finalment hem de fer referència a l’exportació concertada en les seves diferents modalitats, com la utilització de la xarxa de vendes d’una companyia en destí en la qual, òbviament, no són competidors entre sí sinó que es complementen i a la vegada es gaudeix del reconeixement i la notorietat de l’empresa canalitzadora; el consorci d’exportació , en origen o en destí, i la franquícia o les aliances estratègiques basades en la recerca de competitivitat a través de les economies d’escala o per la superació de barreres comercials proteccionistes, o la reducció de riscos, entre d’altres motius que serveixen per alinear els objectius de diverses empreses.

Les barreres

Per poder créixer en aquest mercat cada vegada més global, caracteritzat per l’ obertura dels mercats i l’ ús Intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, les empreses necessiten persones habituades a pensar de manera global, capaç d’identificar oportunitats de negoci i d’ identificar les necessitats dels clients. L’ expansió internacional ha de ser el component central d’una estratègia que comporta inevitablement, un canvi de cultura empresarial on les persones són l’ eix estratègic.

Pel desenvolupament d’estratègies d’internacionalització, la primera gran barrera en què es troben les empreses és la falta de personal amb perfil internacional i disposició per la mobilitat, pel que fa a la gestió preventiva d’aquest col·lectiu i el seu tractament en els sistemes de direcció de persones resulten prioritaris, per altra banda en la mesura en què la creativitat i el coneixement resideixen en les persones i que la innovació requereix d’uns amplis nivells de participació per aconseguir la necessària combinació i socialització de coneixements diversos, el generar contexts organitzatius i culturals que la afavoreixi resulta un factor crític per a l’ èxit de la innovació, ja que pot actuar com un potent catalitzador o inhibidor de la mateixa.

La segona gran barrera és la manca de capacitat de les organitzacions per qüestionar-se els fets assumits a partir del procés de repensar la empresa, condició imprescindible per potenciar la creativitat i la innovació per aconseguir o potenciar els elements diferenciadors en la nostra estratègia d’internacionalització.

Ara que està tant de moda el concepte 'deconstrucció' o 'desaprendre', tothom i especialment els dirigents, hem de posar en qüestió l’estratègia, el propi model de negoci, el model de gestió, organització i presa de decisions per adaptar-nos a les exigències de la nova societat i per fer-ho en el context de la innovació hem d’aprendre noves maneres de fer.

Estem davant una nova societat que té uns referents predominants com són la novetat, la complexitat i la incertesa. Les coses passen a una velocitat extraordinària i sembla evident que això requereix o requerirà un canvi d’actitud de les persones, de les organitzacions i la seva relació amb el mon.

Tota aquesta cultura sols serà possible si hi ha una definició de l' ESTRATÈGIA amb uns objectius clars i alineats amb una direcció concreta, si el LIDERATGE està orientat a client i resultats i amb la coherència necessària entre el que es diu i el que es fa, si LES PERSONES de l’organització són protagonistes de la seva àrea de responsabilitat i gaudeixen de la confiança i autonomia necessària per aportar tot el cabdal de coneixement en el context d’un sistema ORGANITZATIU on la millora i la innovació formen part de la pròpia cultura amb un objectiu clau com es el fet de "superar les expectatives dels clients".

En definitiva, un procés de internacionalització és, la majoria de les vegades, un projecte de canvi per a la pròpia empresa que suposa un procés de repensar els paradigmes i que té uns conceptes 'hard' relacionats amb l’estratègia, les eines i camins a utilitzar per aconseguir el propòsit de l’empresa, i conceptes “soft”, on les persones són l’ eix bàsic i fonamental per visualitzar els canvis en les relacions amb els nous mercats i els senyors clients, per aconseguir minimitzar la distancia cultural, per fer visible la diferenciació tan difícil avui en dia i per recollir oportunitats a partir de la potenciació del concepte de la empatia entre d’altres.

Les empreses molt sovint fallen a l’hora de mantenir un nivell significatiu d’innovació perquè no entenen els vincles causals entre les diferents parts o agents dels processos de gestió de la innovació: aliances, estratègia, processos, cultura, persones, motivació, lideratge. No entenen que la manera d’innovar determina el que s’innova i, per tant, són errors de lideratge que porten a esforços desalineats i resultats mediocres quan no dolents.

En la vida empresarial no hi ha res tan difícil i a la vegada tan gratificant com liderar un conjunt d’homes i dones per millorar i crear valor. Encertar en la manera de dirigir-los és una oportunitat equivalent a un avantatge competitiva que reforçarà l’estratègia d’ internacionalització. Recordem que, res gran es posa en pràctica sense entusiasme.