La intel·ligència artificial ens robarà la feina?

Marc Soler Riera / Fotos: Joan Solé

Fa temps que la intel·ligència artificial (IA) és més una realitat que no pas un concepte futurista o a l’abast de pocs experts. Aquesta realitat, a més, ha arribat acompanyada d’oportunitats, però també de dubtes i inquietuds, i és per això que, el passat dijous, Abacus Igualada va organitzar, amb la col·laboració d’anoiadiari.cat, L’Enllaç dels Anoiencs i Canal Taronja Anoia, una taula rodona sota el títol “La Intel·ligència Artificial ens robarà la feina? Com poden els professionals adaptar-se i aprofitar els avantatges de la IA sense perdre oportunitats?”.

La taula rodona va comptar amb la participació de professionals de diversos sectors, Xavier Herce, fundador i director general de Nemeda, empresa dedicada a la intel·ligència artificial; Jaume Balcells, president de TIC Anoia; Paula Arias, de la Unió Empresarial de l’Anoia; Mar Martí, del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Patrícia Illa, regidora de l’Ajuntament d’Igualada, i Toni Cortès, de Grup Taelus Anoia, com a moderador de l’acte.

La jornada va començar amb una reflexió de Xavier Herce: “hem arribat a un punt en el qual, de cop i volta, tenim la primera tecnologia de la història que substitueix tasques cognitives: llegir, escriure, coordinar, prendre decisions, planificar... Totes aquestes coses que fins ara estaven només al nostre abast ara les fan aquests algoritmes”. Arran d’aquesta reflexió, Herce va detallar els escenaris amb els quals, segons ell, es troba el món empresarial pel que fa a aquesta tecnologia: empreses petites que substitueixen departaments sencers per IA, empreses mitjanes que redueixen departaments, i multinacionals, on hi ha moltes capes d’orquestració que fan que la implementació de la IA no sigui tan econòmica com els altres casos, “sobreviuran les empreses tal com les coneixem amb les estructures que les coneixem? Si tot allò que era exclusivament humà ara ho fa un algoritme o una màquina, què coi fem nosaltres?”, acabava.

Aspectes positius

Cortès va demanar als ponents que comencessin la seva intervenció repassant els punts positius de la intel·ligència artificial. Jaume Balcells destacava que es tracta d’una eina que augmenta la capacitat que tenen els humans de processar dades i fer càlculs més complexos: “hem guanyat molta capacitat de càlcul, podem fer que els resultats siguin molt millors. A partir d’aquí és imaginació, què pot fer la IA? Jo crec que de tot”.

  Pel que fa a la Unió Empresarial de l’Anoia, Paula Arias va remarcar que la IA és una oportunitat que s’ha d’aprofitar: “a l’Anoia tenim 37.000 treballadors actius i més de 3.000 empreses, si aquestes empreses i aquests treballadors no es posen al dia quedaran enrere. És una oportunitat d’optimitzar processos, millorar l’eficiència i interpretar les dades.” Arias va explicar que la comarca és molt industrial i “se n’ha sortit de totes les revolucions”, i va posar en valor les empreses tecnològiques anoienques que hi ha actualment.

Per la seva banda, Patrícia Illa va explicar com, des de l’administració pública, volen “aplicar aquesta revolució”; per a Illa, la IA és molt útil per optimitzar processos i gestionar dades, “no us podeu ni imaginar la quantitat de dades que té un Ajuntament”, tot i això, remarcava que aquesta aplicació en l’àmbit públic és un procés costós. “Gràcies a la IA podem canviar les coses i a petita escala ja ho estem fent”, afirmava mentre detallava algunes implementacions que ja ha fet el consistori d’aquesta tecnologia, com el sistema de reg o les càmeres de la zona esportiva.

“Estem a un món on hi ha molta desinformació i moltes fakenews i, per tant, hi ha moltes amenaces però també moltes oportunitats amb la IA”, afirmava Mar Martí. La periodista va explicar que el codi deontològic de la professió ja inclou el tractament de la IA. Per a ella, és molt útil en feines rutinàries com transcriure entrevistes o redacció de notes de premsa, “tot i això, sempre diem que cal la mirada humana, et facilita molt la feina, però un humà ho ha de revisar, la IA no va als llocs, no veu què passa”.

Inquietuds i reptes

Jaume Balcells destacava que, per a ell, la IA no és negativa i que, de fet, permetrà que la gent tingui més temps. Pel que fa a riscos, apuntava que la font de coneixement de la IA és el conjunt de la informació existent: “si algú s’inventa escenaris o posa molta informació a internet que no és real pot fer que la IA ens digui que això és així”, en aquest sentit va explicar la importància d’una reglamentació o un nou model que eviti que això pugui passar. “No sembla positiu si ens treu la feina, però ho hem de reconvertir per guanyar més nivell de vida tots”, afegia.

  Segons Arias, “el desconeixement és l’amenaça més gran”, així com “el rebuig, no voler-ne saber res”; per a ella, qui la rebutja “no s’adona que s’està quedant enrere”. Pel que fa a llocs de treball, Arias explicava que alguns, com per exemple els oficis, no se suprimiran i d’altres s’adaptaran. “El repte és qui ho aplica avança i qui no es queda enrere”.

“Un dels reptes que trobàvem des de l’administració pública és la por al canvi”, afirmava Illa, “qualsevol canvi costa molt i més amb la intel·ligència artificial, nosaltres disposem de dades molt sensibles”, afegia, “per tant, l’administració pública té el repte de vigilar com aplica aquesta tecnologia”. Tot i això, la regidora creia que, a vegades, la regulació “es passava de frenada”.

Pel que fa al vessant periodístic, Mar Martí parlava de la desinformació com la “principal amenaça” de la intel·ligència artificial per a la professió. “Si els periodistes depenem massa d’aquestes eines potser podem perdre els matisos i la visió crítica que ha de tenir el periodisme”.

Per a Herce, “a tot aquest gran avenç tecnològic” se li hauria de demanar “intentar millorar la qualitat de vida general de tothom, que tots estiguem una mica millor”. Segons ell, però, “hi ha un problema o un repte de confiança” i “s’han d’anar trobant els matisos per anar veient com avançar”.

Deshumanització

Toni Cortès va plantejar el perill de la deshumanització que pot aportar la IA, “una feina és molt més que una jornada laboral i un sou, hi ha més elements i uns valors com identitat, compromís, relació amb els companys...”.

Davant d’aquest escenari, Balcells va considerar que la IA “millorarà” les feines més repetitives i “pot humanitzar més a les persones” que podrien dedicar més temps a temes més artístics o personals, “no serà fàcil, però haurem de convertir-ho en quelcom positiu”.

“Darrere de qualsevol programa i eina hi ha una persona”, destacava Arias, “les empreses necessiten persones amb criteri i decisió”. Per a ella, que hi hagi deshumanització dependrà de com es faci servir la tecnologia.

“Què seria de la vida de les persones si la tecnologia no ens acompanyés?”, plantejava Illa. La regidora posava exemples de casos on la tecnologia s’ha fet servir per “salvar vides”, com operacions o altres àmbits mèdics.

En aquest sentit, tots els conferenciants van estar d’acord en el fet que la intel·ligència artificial ha d’anar acompanyada de la mirada humana, que aporti tant esperit crític com criteri.

Debat

L’acte va continuar amb un debat en el qual es van tractar temes com l’educació i els reptes que viurà aquest sector amb la IA. Herce, en aquest sentit, comparava aquesta “revolució” amb la de la irrupció dels telèfons mòbils a les vides dels infants i adolescents.

D’altra banda, els ponents van incidir en la importància de la formació en aquesta tecnologia per adquirir tots els coneixements necessaris per poder-la fer servir i interpretar. Una formació que, segons Illa, hauria d’anar enfocada, també, a professors, de manera que aquests puguin aplicar la IA al sistema educatiu. Per a ella, els alumnes han “d’aprendre a pensar” i això no fa les tasques incompatibles amb l’ús de la intel·ligència artificial.

D’altra banda, Xavier Herce va destacar que “aquesta tecnologia no porta manual d’instruccions, tothom l’està descobrint sobre la marxa” i, segons ell, això la fa molt interessant.

Ens robarà la feina?

Finalment, responent a la pregunta que portava com a títol l’acte, sobre si la IA ens robarà la feina, Balcells va afirmar que sí, però que serà la feina tal com la coneixem ara, que obrirà un nou paradigma.

“Hi haurà feines que desapareixeran, però ets tu que decideixes si desapareixes tu mateix”, afirmava Arias fent èmfasi en la importància de formar-se i adaptar el currículum professional a les noves realitats.

Patricia Illa també va emfatitzar l’aprenentatge i la formació i, com Arias, va afirmar que algunes feines desapareixeran. La regidora, a més, va apuntar que les administracions han d’apostar per la formació en aquest aspecte.

“Sí, segurament, hi haurà feines que es perdran, però al llarg dels últims anys també se n’han perdut moltes en el meu sector”, destacava Mar Martí posant com a exemple la feina de periodista multimèdia, que engloba tasques que, abans, les feien persones diferents.

Així doncs, la taula rodona, que es pot recuperar a Canal Taronja Anoia, va posar de manifest tant els aspectes positius i oportunitats que ofereix la IA a la societat, com els reptes i inquietuds que aquesta genera.