TORNAR

Els municipis grans de l'Anoia rebaixen el deute i Piera el redueix a zero

En termes relatius, Pujalt suporta la major càrrega de deute, 3.500 euros per habitant

economia
Dissabte, 1 juliol 2017. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Bones notícies en matèria de l'endeutament dels municipis de la comarca. Segons les dades publicades aquest divendres pel Ministeri d'Hisenda espanyol, les poblacions de la comarca han aconseguit eixugar durant el 2016 una fracció important dels seus passius. 

Les dades que es van publicar per part del Ministeri d'Hisenda reflecteixen que els ajuntaments més grans de la comarca van aconseguir el 2016 avenços en la reducció del deute viu de les seves arques. El cas més singular és el de Piera, que va tancar el desembre de l'any passat -segons les xifres ministerials- sense cap euro pendent. El 2015, el municipi el va tancar només devent 400.000 euros (Vilanova i Montbui, amb la mateixa població pràcticament, estaven per sobre dels quatre milions) i ara té la motxilla a zero. Igualada també continua rebaixant la càrrega i va acabar l'exercici per primer cop per sota dels 40 milions d'euros de deute: 38,8 milions. Amb això, es confirma el descens per sota del 75% i que, per tant, no precisarà de tutela financera.

El centre de Piera, el municipi gran més sanejat de l'AnoiaPer darrere dels dos municipis amb més població, els municipis grans i mitjans de la comarca han vist alleujar la càrrega del deute. Montbui, que esperava els diners de la Llei de Barris que havia de transferir la Generalitat, ha rebaixat la càrrega financera dels gairebé 5 milions a 3,4. En el cas de Masquefa, el deute ha descendit en mig milió d'euros. En el cas de Capellades, la xifra del deute millorava també ostensiblement el 2016 i passava de 2,8 milions a 2,2. Des del 2011, la corporació municipal de la localitat ha reduït en un 60% el deute de la seva motxilla.

En el capítol del deute per habitant, en el cas dels habitants d'Igualada passen per primer cop des de fa una dècada a deure menys de 1.000 euros per cap, ara són 996. En termes relatius, el cas més cridaner és el de Pujalt. El municipi del nord de la comarca ha rebaixat en més de 100.000 euros el seu deute i ara és de 697.000 euros. Ara bé, amb dos centenars d'habitants, la ràtio de deute per cada un és molt alta. Pujalt és el 29è municipi més endeutat de l'Estat i cada habitant "deu" 3.521 euros.


1 Comentaris

pepsolev

Pep Solé Vilanova

L'Espelt

1 de juliol 2017.16:40h

Respondre

De l’article es desprèn que el municipis grans fan els deures i redueixen el deute.
Crec que l’important és veure l’evolució del deute, la tendència, i veure quins municipis pensen que el... Llegir més que cal és estar sempre endeutats i com més deute millor, algú ja pagarà, i qui pensa que el deute ha de tenir mesura i tendir a zero.

És important, i els ciutadans ho haurien de tenir en compte, veure què es fa durant els mandats dels ajuntaments pel que fa al deute que generen, amb quins terminis d’amortització es fa l’endeutament i qui acabarà pagant el deute.

És molt bonic endeutar-se a nivell municipal, fer les inauguracions i el govern que ve al darrere ja pagarà les factures.

Aquest és el cas d‘Òdena que crec que s’estudiarà als llibres de text sobre comportament dels municipis superada la gran crisi.

Evidentment ara anticiparé dades del que passarà a Òdena els propers dos anys. Temps al temps, però com que el deute s’està ampliant pels préstecs que s’estan aprovant ja us avanço l’històric i el que passarà 2017 2018. Guardeu el comentari.

ANY DEUTE D’ÒDENA
2010 690.000€
2011 1.349.000€
2012 1.302.000€
2013 1.151.000€
2014 1.004.000€
2015 849.000€
2016 743.000€
2017 1.400.000€ (Previsió segons préstecs sol•licitats)
2018 2.600.000€ (Previsió Segons préstecs sol•licitats)

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.