//Plugins sense CDN ?>
Espanya ha centrat els atacs dels inversors i això s'ha traduït en importants baixades de l'Ibex35 i pujades de la seva prima de risc.
Però ens quedaríem curts si centréssim només el problema a Espanya i en les seves més o menys discutibles reformes econòmiques. El problema el té Europa, i el flanc feble ara mateix és Espanya.
Amb uns líders europeus incapaços de prendre mesures clares per unificar polítiques fiscals a la zona euro, aquests es limiten a traspassar el problema al BCE que, per la seva banda, es mostra apàtic en la compra de deute espanyol i italià.
En un BCE que refuma aires de Bundesbank, pot ser bastant perjudicial mantenir un diferencial de finançament tan dispar entre economies que, en teoria, formen part d’una Unió Monetària.
El govern alemany (i per extensió els seus lobbies d'influència) haurien de saber quin pes tenen en la seva economia les exportacions alemanyes cap a la UE. Haurien de saber que si els països del sud d'Europa agreugen les seves crisis, es compraran menys cotxes, menys béns de capital i es faran menys infraestructures. Per tant, per molt llaminer que sigui ara mateix poder-se finançar a preus de ganga, potser la millor estratègia seria fer d'autèntic líder de la UE i procurar pel bé comú, perquè a llarg termini serà també millor per a la pròpia Alemanya.
De moment no veiem un imminent canvi de mentalitat ni del BCE ni dels poders alemanys, i qualsevol actuació que pugui haver-hi no significarà un gir significatiu en bé d'una solució definitiva. Per tant seguirem atents als resultats que ens arriben dels Estats Units que de moment han estat força bons com els de Alcoa, Google o JP Morgan.
Miquel Bernadí Llucià Departament d’Anàlisis i Reporting de CatalunyaCaixa Inversió. Llicenciat en Economia Màster en Instruments i Mercats Financers |