Pimes que triomfen a Internet

Els beneficis són clars, evidents, i cada cop més els petits empresaris ho estan entenent: posicionament, visibilitat, feedback de clients i de potencials clients... oportunitats que no es poden deixar córrer de cap de les maneres.

Com va dir Benjamin Franklin: 'Diga-m'ho i ho oblidaré; ensenya-m'ho i ho recordaré; involucra'm i aprendré'. Aquesta és la clau. Viure de prop l’experiència, anar més enllà de la teoria i endinsar-nos, sense cap por ni complexos (però, sempre, amb una estratègia prèvia i ben definida) al món de possibilitats que Internet ens ofereix.

Seguint amb les 'cites cèlebres', Albert Einstein va dir que 'donar exemple no és la principal forma d’influir sobre els demés: és l’única manera'. Així que,

som-hi, veiem uns quants exemples de 'petits que són grans' a les xarxes. Pimes que han vist l’oportunitat, s’han atrevit, i han tingut èxit.

Com hem dit, el primer pas que tot emprenedor o petit empresari ha de donar és l’anàlisi, l’estudi previ per definir una estratègia clara, raonable i sostenible en el temps. El temps és, precisament, un dels factors principals a tenir en compte, doncs cal desterrar el mite de que a Internet 'tot és gratis'. No ho és pas: cal una inversió, en hores, en capital humà, per assolir els objectius.

Depenent dels casos, doncs, aquest primer factor ens determinarà en quina o quines xarxes podem mantenir una presència, i la dedicació que podrem

dedicar a cadascuna d’elles. Sempre, amb l’objectiu prioritari en ment.

Veiem un exemple clar. L’objectiu, potenciar la venda online. Parlem de BricMania, una empresa d’un sector del tot 'tradicional': venen eines de bricolatge, ferreteria, jardineria... BricMania representa l’evolució natural de la 'botiga física' cap als nous mitjans, respectant sempre allò que distingeix a les empreses 'excel·lents': el servei i l’atenció al senyor client. BricMania va començar com una petita botiga física a Montmeló, però el seu fundador, Lluis Serra, ha aconseguit amb perseverança i una aposta decidida per Internet assolir creixements espectaculars en els últims anys (sí, els anys de la crisi).

Dins d’aquest creixement, tal i com apunta el propi fundador de l’empresa, hi ha tot un procés de 'repensar el negoci', modificant processos de treball, incorporant nou personal, redissenyant el seu portal web i, com no, fent una aposta ferma per les xarxes socials. Recomano totalment llegir tant el bloc del Lluis Serra, com seguir-lo a Twitter, un dels canals que més potencia, i on ha sabut implicar-se personalment.

Anem amb un segon exemple, aquest cop clarament enfocat a l’atenció al client. Parlem de 'La Fornal', un petit restaurant -hotel (4 habitacions) –spa situat a Terrades (l’Alt Empordà). Aquest establiment va decidir crear un nou concepte, el de 'l’Amfitriona 2.0', la Montse, que interactua a través de les xarxes socials amb els seus hostes i amb potencials clients, tant abans de la seva arribada com durant la seva estada. La Montse ajuda a reservar taula o habitació, orienta els clients per arribar a l’hotel, i explica els millors 'secrets' de l’Empordà. Al seu bloc, Historias de La Fornal' ho expliquen.

De nou, es repeteix la fórmula: dedicació, implicació personal, i una claríssima orientació a client. Les grans empreses (i no parlo de volum de negoci o facturació...) es destaquen per fer viure experiències, i és que avui dia els negocis ja no competeixen en productes, sinó en la percepció que els clients tenen d’elles.

Un tercer exemple? Aquest és molt i molt conegut a la xarxa: Bere Casillas, un sastre de Granada que ha sabut guanyar visibilitat, prestigi i clients gràcies a la

seva 'activitat 2.0'. Entre d’altres moltes grans virtuts, Bere ha sabut donar al públic contingut rellevant, contingut útil. Creant el concepte 'elegància 2.0', Bere ha creat vídeos tant senzills però alhora tan útils com el seu famós 'com fer un nus de corbata'.... Creieu que exagero amb això de 'famós'? Aquest vídeo a Youtube ha superat els 2 milions i mig de visualitzacions.

Però el sastre no s’ha quedat només en la creació de vídeos, sinó que compta amb el seu blog, envia setmanalment una newsletter amb informació rellevant

sobre l’elegància masculina, i és molt actiu a Twitter. Actiu, i molt popular, ja que, de nou, la seva implicació i el fet de mostrar-se sempre atent, sempre

obert i predisposat a compartir i a comunicar-se a través de la xarxa l’han convertit, sens dubte, en el més popular dels sastres espanyols a Internet.

Són només tres exemples dels molts que podem trobar si indaguem a Facebook, Twitter, Youtube o a la blogosfera. Són moltes les empreses, també les més petites o 'tradicionals' les que estan aprofitant els avantatges de la xarxa. I si ens fixem en les tres esmentades, o en d’altres que han assolit els seus objectius, trobarem de ben segur punts en comú. El primer, que han sabut realitzar l’anàlisi previ per definir l’estratègia a seguir. Un anàlisi en què hem de donar resposta a preguntes com: què volem aconseguir a les xarxes? A qui volem arribar utilitzant-les? Quin contingut compartirem, i com el “generarem”? En quines xarxes tindrem presència? I quins recursos –temps, persones- hi podrem dedicar?

Si ens hi fixem una mica més, i fem un seguiment d’aquestes petites-grans empreses trobarem un segon punt en comú: la perseverança. Qui pensi que per obrir un bloc o un perfil a Twitter multiplicarà d’immediat els seus beneficis, està del tot equivocat. Aquests exemples que hem citat, tots, porten ja una 'trajectòria' (tot i que el 'Social Media' és encara molt i molt jove) a les xarxes. Tots han sabut perseverar i no abandonar mai el camí que els ha portat finalment a assolir els objectius.

Finalment, una tercera qualitat que tots presenten és la naturalitat i la transparència en la seva comunicació. Entrar a les xarxes implica obrir-se una gran conversa. I això requereix, per molta gent, d’un important canvi de mentalitat. El Lluis, la Montse i el Bere parlen, comenten, opinen, responen. En una paraula: Interactuen. Perquè, avui, el senyor client no es conforma amb escoltar 'les bondats' que l’empresa ofereix. Ara, cal molt més: el senyor client vol parlar amb les persones que hi ha al darrera.

No ho oblidem mai: el gran canvi, el fet que ens està fent a tots plegats repensar els nostres negocis i els paradigmes d’actuació, tenen poc a veure amb la tecnologia, i molt amb les persones. Som nosaltres els que hem de veure i aprofitar les oportunitats per assolir l’èxit.