TORNAR
PUBLICITAT

Pre-jubilacions voluntàries i baixes incentivades per encaixar la plantilla de la fusió de caixes

S'unifica l'Obra Social i alguns projectes podrien quedar fora

economia
Dimecres, 9 desembre 2009. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
Aprovada la setmana passada la fusió de tres caixes catalanes, els usuaris i treballadors anoiencs d’aquestes entitats bancàries, bona part de Caixa de Manresa es pregunten quins canvis viurà l’entitat i com se’n veuran afectats. El director de la Zona Anoia de Caixa de Manresa, Jordi Cura, ha explicat a anoiadiari que encara no s’han decidit els criteris que serviran per mantenir o tancar les oficines i que pel que fa als treballadors s’ha previst una reordenació basada en les pre-jubilacions voluntàries i baixes incentivades tot i que no es coneix el nombre de treballadors que hi accediran.

El director de la Zona Anoia de Caixa de Manresa, Jordi Cura

Fusió de caixes

La comarca compta amb 12 oficines de Caixa Manresa, 13 de Caxa catalunya i una de Caixa de Tarragona. El director de la Zona Anoia de Caixa de Manresa, Jordi Cura afirma que de moment s'ha fet una previsió de tancament d'oficines a l'Anoia, però que com que es tracta de crear una nova entitat ‘és eficient’, s’han de perfilar encara ‘en base a criteris de duplicitats i eficiència, quines oficines estan afectades pel procés’.

En aquest sentit no ha avançat cap xifra d’acomiadaments, assegurant que s'ha previst una reordenació basada en les prejubilacions voluntàries ‘de persones que treballen a les tres entitats i que s'hi poden acollir a partir dels 56 anys’ ha explicat. Les condicions pactades en una taula laboral que va signar un acord la setmana passada ‘són molt bones –afrima el director de zona- però sempre s'ha insistit que és una mesura basada en la decisió voluntària. Igualment s'han previst baixes incentivades que encara no se sap en quina mesura empleats de l'Anoia s'hi voldran acollir’.

Nou projecte, nova Obra Social

Cura ha declinat parlar de canvi de nom de les entitats, sinó que ha preferit parlar ‘d'un nom nou per a un projecte nou. Un projecte que intentarà unir les bones praxis i l'empremta de les tres entitats que han pres aquesta decisió per a resultar en una nova caixa sòlida, solvent, eficient i rentable’.

D’aquesta fusió també en queden afectats els programes de les obres socials de cada entitat, que hauran de decidir quins programes dels que actualment estan en marxa es mantenen ja que serà una nova Obra Social, de la nova caixa. Aquesta gestionarà un 70% del pressupost que la nova caixa destini a aquest tema. El 30% restant es distribuirà en dues parts iguals a les fundacions de les entitats.

'Un pas que cal explicar bé'

El director de la Zona Anoia ha reconegut que la fusió no sigui entesa des de tots els agents del territori, empreses, particulars, entitats,… entenent que ‘a ningú li agrada perdre referents’. Tanmateix ha qualifcat la fusió de necesaria ja que ‘garanteix la continuïtat d'un projecte’. Així ha afirmat que els permetrà dotar-se del dimensionament que els fa falta de cara a un futur pròxim ‘amb un canvi de normativa financera que ens obligarà a buscar pseudocapital a mercats internacionals on, desafortunadament, amb la nostra dimensió (malgrat haver-ho fet bé) no hi tindríem accés’.

Està convençut que e que cal és explicar-ho bé ‘el repte és fer entendre tothom que malgrat ser una decisió difícil calia prendre-la ara’.

L'Anoia també resta pendent d'una nova possible fusió entre Caixa Penedès, que compta amb 17 oficines a la comarca, i Caixa Laietana. Totes dues entitats van aprovar a finals de novembre iniciar un procés de fusió per convertir-se en la quarta caixa d'estalvis catalana i la dotzena de l'estat. La reordenació financera també l'està protagonitzant la integració de les 'caixes' de Terrassa, Sabadell, Girona i Manlleu.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.