El preu del lloguer a Igualada és la meitat de car que a Barcelona

Tot i que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sí que ha publicat les dades de Catalunya en els darrers anys, ara, per primera vegada, es poden comparar amb les dades del preu del lloguer per metre quadrat que es paga a les ciutats espanyoles. L’informe es basa en la informació obtinguda de l’Administració Tributària, del Consell General del Notariat, del Col·legi de Registradors de la Propietat i dels registres administratius de contractes d’arrendament o de dipòsits de fiances que operen d’acord amb la legislació pròpia de cada territori.

Segons aquestes dades, Donostia és la ciutat amb el preu del lloguer més alt, amb 14 euros per metre quadrat al mes, seguida de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, amb 12,6 euros per metre quadrat. Barcelona és la tercera ciutat més cara d’Espanya pel que fa al lloguer, amb un cost de 12,5 euros per metre quadrat al mes, per davant de Madrid, quarta, amb 12 euros.

Igualada, a la cua de les ciutats mitjanes catalanes

Entre les 20 ciutats espanyoles amb el lloguer més car trobem set ciutats de Catalunya. A part de Barcelona, la ciutat catalana on és més car viure de lloguer és Esplugues de Llobregat, 6a al rànquing, amb un cost d’11,6 euros per metre quadrat al mes. Castelldefels és 12a (10,5 €/m²); Sant Cugat del Vallès, 14a (10,4 €/m²; Sitges se situa en el lloc 15è  (10,4 €/m²); l’Hospitalet de Llobregat en el 17è  (10 €/m²), i el Prat de Llobregat en el 18è  (9,9 €/m²).

Igualada se situa a la cua de les 53 ciutats catalanes que analitza l’informe. Els igualadins paguen una mitjana de 5,3 euros per metre quadrat al mes, un dels més barats de les ciutats del país amb més de 25.000 habitants, només superada per Lleida (5,1 €/m²) i Tortosa (4,3 €/m²). Les altres capitals de l’Eix Diagonal són més cares que la de l’Anoia: els veïns de Manresa paguen una renda mitjana molt similar a la d’Igualada, 5,4 euros per metre quadrat; a Vilafranca del Penedès i a Vic paguen un lloguer molt semblant, 5,8 i 5,9 euros per metre quadrat al mes, respectivament; mentre que el lloguer més car es paga a Vilanova i la Geltrú, amb una mitjana de 7,1 euros.

448 euros per un pis de 97,7 metres quadrats

Segons aquest informe, la superfície mitjana dels pisos de lloguer a Igualada és de 97,7 metres quadrats. Així, el preu mitjà del lloguer a la capital de l’Anoia és de 448 euros al mes per habitatge. Els veïns de Barcelona paguen una mitjana de 930 euros al mes per un pis de lloguer de 90,6 metres quadrats, situant-se i amb això se situa al 9è lloc del rànquing espanyol, ja que la superfície mitjana dels pisos de la capital catalana és més petita.

Manresa és la capital de l’Eix amb el preu de lloguer més baix, amb una mitjana de 432 euros per un pis de 95,9 metres quadrats. Els veïns de Vilafranca del Penedès paguen 519 euros al mes per un pis de 105,4 metres quadrats, un lloguer molt semblant al de Vic, on els habitants paguen una mitjana de 522 euros mensuals per un immoble de 102,6 metres quadrats. El més car, novament, el trobem a Vilanova i la Geltrú, on per un pis de 102,7 metres quadrats es paga un lloguer mitjà de 632 euros al mes de mitjana.

Pugen els preus als portals immobiliaris

L’observatori també ofereix les dades dels dos principals portals immobiliaris espanyols. A Fotocasa, la mitjana del preu per metre quadrat del lloguer a Igualada és de 5,5 euros, un 9,3% més baix que l’any anterior, mentre que a Idealista, el cost és de 6,3 euros, un 11,9% més que el 2018. Com podem veure, els preus dels pisos que tenen en oferta en alguns portals són més alts que els preus reals pels quals s’acaben llogant i que apareixen en aquest informe, que es basa en les fiances dipositades pels llogaters.

Un de cada tres catalans viu en règim de lloguer

En termes globals, d’aquest observatori també es desprèn que gairebé un terç dels catalans, un 30,4%, opten per l’habitatge de lloguer. Aquest percentatge és superior al de la mitjana espanyola (23,9%) i se situa a frec de l’europea (30,7%). Alemanya és el país europeu amb un percentatge més alt de població en règim de lloguer, amb un 48,6%. Altres països que estan per sobre de la mitjana catalana són Àustria (45%), Dinamarca (37,8%), França (35,6%), el Regne Unit (35%), Suècia (34,8%), els Països Baixos (30,6%) i Irlanda (30,5%). A Espanya, on s’ha consolidat més l’opció del lloguer és a les Canàries (34,5%) i les Balears (34,1%).

També veiem que l’opció del lloguer ha crescut significativament a Catalunya, un 29,4% més que el 2004. A Espanya, en aquest mateix període, el creixement ha estat del 16%.

Un habitatge de lloguer per cada 11,4 igualadins

L’informe detalla que a Igualada hi ha 3.428 immobles d’ús residencial de lloguer. Amb una població de 39.316 habitants el 2017 (segons dades d’aquest informe), hi ha un habitatge de lloguer per cada 11,4 habitants de la capital de l’Anoia. El parc de lloguer més baix és a Vilanova i la Geltrú, amb un pis per cada 12 habitants, mentre que el més alt és a Vic, amb un habitatge de lloguer per cada 8 vigatans. A Manresa és d’un habitatge per cada 10,9 manresans.

L’oferta dels immobles de lloguer d’ús residencial a Igualada ocupa una superfície total de 605.000 metres quadrats, aproximadament. Va ser entre el 2002 i el 2011, amb el boom de la construcció, quan es va edificar més, un 19,5% del total del parc de lloguer de què disposa Ila ciutat. Aquest percentatge contrasta amb el corresponent al període comprès entre el 2012 i l’actualitat, quan només s’ha construït un 1,7% dels habitatges que estan en lloguer. També cal destacar que un 4,2% d’aquesta oferta es va construir abans del 1900 i que la meitat de la superfície de lloguer es va edificar abans del 1971.

La majoria dels 3.428 immobles residencials que configuren el parc de lloguer a Igualada són habitatges col·lectius en illes tancades. N’hi ha 2.505, un 72,9% del global, amb una superfície total de 280.400 metres quadrats, aproximadament. A la capital de l’Anoia hi ha 490 habitatges unifamiliars en línia o en illes tancades (188.400 m2), que representen el 14,3% del total; 231 habitatges col·lectius en edificacions obertes (27.600 m2), i 65 cases unifamiliars aïllades o aparellades (15.000 m2).