Setmana a la baixa a la borsa espanyola, en contrast amb la pujada dels índex nord-americans

Aquesta evolució distinta s’explica per la nova aparició a escena dels dubtes en el deute sobirà. Així, els diferencials del deute d’Irlanda es disparaven davant les sospites que pugui tornar a faltar líquid per pagar deutes. Això arrossegava els països perifèrics que es troben en una situació similar com Portugal, Grècia o Espanya.

Per tant s’entén d’aquesta manera el mal comportament de la borsa espanyola enfront una setmana on per exemple els resultats electorals als Estats Units i les noves mesures expansives de la FED han impulsat els mercat nord-americà.

Estadísticament, una victòria republicana en unes eleccions impulsa els mercats, veurem si es repeteix aquest cop. D’altra banda la injecció de 600.000 milions de dòlars per part de la FED destinats a comprar deute a llarg termini va satisfer els inversors, ja que veuen amb bons ulls aquestes injeccions de diner per estimular el mercat i el consum.

La mesura de la FED ha estat unilateral, perquè si fins ara sempre havien estat accions coordinades entre la FED i el BCE, aquest cop el BCE no s’ha apuntat al carro de la mesura. Per què? Segurament perquè no totes les economies europees estan evolucionant igual. En trobem que van llançades com la alemanya, i de més parades com l’espanyola. Difícil paper pel BCE.

La setmana passada també va sorprendre molt positivament l’informe d’ocupació als Estats Units. Aquesta setmana tindrem xifres de confiança del consumidor i dades del PIB de l’Eurozona del 3r trimestre, així com també resultats empresarials com els de Telefònica o Siemens.

Veurem què passa...