//Plugins sense CDN ?>
Per altra banda tenim la Xina, on el seu govern, al contrari que l’americà, adopta mesures per controlar el creixement i la inflació. La setmana passada va tornar a pujar el coeficient de reserva que han de tenir els bancs per limitar l’expansió del crèdit.
I per últim una Europa a dues marxes amb contrastos entre Alemanya i França i la resta de països perifèrics (Irlanda, Espanya, Portugal, Grècia). Els primers amb excedent d’estalvi i els segons amb dificultats deutores.
Malgrat tot, sembla que la principal economia mundial, l’americana, aguanta uns encara febles nivells de consum i estabilitza al voltant del 10% el seu nivell d’atur (un nivell no pas baix si parlem d’aquest país).
Per la seva banda Europa viu immersa en una crisi desigual on els protagonistes són els governs i el seu elevat deute i la necessitat de recapitalització dels bancs. Aquest fet ja s’ha mostrat com una amenaça per als mercats i ho pot tornar a ser si no s’adopten mesures estructurals o si no abunda el consens entre els membres de la Unió.
Així doncs encarem la recta final de l’any en un entorn complex que ens durà a un 2011 ple d’interrogants. Mentrestant aquesta setmana haurem d’estar pendents de les xifres de vendes minoristes del mes de novembre als EUA, que ens donaran una primera estimació del funcionament de les vendes de Nadal.
També tindrem un ull posat a la reunió del Consell Europeu i del BCE ja que no dóna la impressió prèvia que en aquesta reunió s’arribi a un consens sobre quines mesures dur a terme per salvar els dos grans problemes europeus abans esmentats
Veurem què passa...
Miquel Bernadí Llucià Director de la Sala de Borsa de CatalunyaCaixa Llicenciat en Economia Màster en Instruments i Mercats Financers |