'El tèxtil no està en crisi, les empreses tèxtils de l'Anoia, sí'

Has destapat la caixa de trons!

Aqui quan algu es critic, tothom se’t tira a sobre i se’l titlla de negatiu i pessimista. Gran article per a reflexionar.

Continuem doncs, ja que el tema és prou interessant. La fabricació a la Xina ha estat un desastre. La qualitat no té res a veure amb la que sabem fer aquí a casa nostra. Es nota moltíssim i... Llegir més esclar volem tenir més beneficis amb uns models que es venen a preu d’or. Qui no ha comprat una peça d’aquestes marques famoses que anomeneu per aquí els comentaristes i estan fabricades per quatre euros? Hi ha moltissima gent que no entén de qualitat i compre peces barrades i pintades amb retolador perquè l’estampat no ha quedat prou bé,i no se n’adonen i estan pagant un producte que no té qualitat. Les peces d’abans duraven anys i es mantenien perfectes amb el pas del temps, ara no, ara toca vendre i vendre,.... Es questió de mentalitat o jo què sé!

Perdó eh senyor Joan, però no digui mès bestieses! Les empreses com Mango, Inditex i Desigual, igual que la resta també s’han enfonsat al mercat nacional i s’hi han crescut és perquè ho han... Llegir més fet fora, i ja està.

Que les empeses fa temps que estan enfocades al client més que no pas al producte és una obvietat i parlo de Sita Murt i de Desigual per exemple, a una l’hi ha anat bé i a l’altre no tant i és perquè a una l’hi van enxufar liquidesa amb l’entrada de no sé quina mena d’accionista i va poder fer una internacionalització com Déu mana i l’altre es va quedar a les portes i s’ensorra com totes les altres perquè el mercat nacional s’ha enfonsat, i ja està. I no és que una ho hagi fet més bé que l’altre, sempre es tracta d’esforç i d’oportunitats. I que consti que cap de les dues és Sant de la meva devoció.

Altre cosa és com ha treballat la marca Inditex (buida) i Mango (que es retoralimenta) i els valors que representen, i la clau de l’èxit no està en atendre les necessitats dels clients, sinó en com aquests et percebin i per tant en el seu posicionament i ja està.

I per això aquest són líders, perquè en la ment del consumidor, són tendència bon preu, que és el que ara toca...raonament que xoca de ple amb el que fa un temps tothom clamava i que era especialització i qualitat...i amb als que se’ls aconsellar això ara no els hi digui que no estan ben adaptats a vendre prontomoda fabricada a la Xina.

Gràcies per la teva lliçó magistral, com sempre, Joan.

A tots aquells que us hagi agradat aquest article, podeu anar dissabte a les 10.00 hores a l’Ateneu Igualadí. El Joan Jubert... Llegir més pronunciarà la conferència ”Valor per preu” i posarà l’accent en què les empreses d’avui en dia han de ser solucionadores dels problemes dels clients,en comptes de meres venedores de productes o prestadores de serveis.

És un acte que s’emmarca dins de les xerrades informatives per presentar el 3r Postgrau d’Emprenedoria de la UPC, que començarà el 17 d’abril a l’Escola d’Enginyeria d’Igualada.

El Joan és un dels professors del Postgrau i també va ser el meu mentor. Creiu-me que val la pena escoltar-lo i parar a reflexionar el que et diu.

Ens encanta fer titulars i ens oblidem que la majoria de les generalitzacions son mentida. La majoria de clústers tèxtils europeus han desaparegut en els darrers 20 anys mentre que el cluster... Llegir més tèxtil i moda de l’anoia manté 2.000 professionals i 300 milions d’euros de facturació agregada (tot el sector aeroespacial català no arriba als 100 milions d’euros de facturació agregada). Moltes de les marques de l’anoia centren els seus esforços en el consumidor, venen per Internet, desfilen a les passareles de moda i construeixen marca, exporten (algunes d’elles fins el 80% de la seva facturació), han construit retail propi i treballen cada dia per a la seva diferenciació. Es molt nostre això de menys tenir el nostre patrimoni i cercar culpables en moments de dificultat. A l’anoia tenim una de les cinc marques catalanes amb major creixement percentual en la darrera dècada (segons dades elaborades pel cluster tèxtil i moda de Catalunya). Afortunadament, mes enllà d’articles oportunistes i de receptes generalistes, a l’anoia encara tenim alguns empresaris i treballadors que, tot i les dificultats de l’entorn (el sector de la moda només a Espanya s’ha reduït un 25% en quatre anys) treballen cada dia amb il.lusio i esperança en el futur.

Tots els comentaris son encertats des de la seva visió del problema però al meu entendre desenfocats respecte del que indico en l’article y voldria precisar uns punts:

1 - Les regles del joc es... Llegir més van canviar fa més de 20 anys en els acords del lliure comerç mundial
2 - Durant aquest llarg període, moltes empreses van ignorar el que passaria y no van prendre cap mesura de canvi
3 - Aquestes regles son les que han permès que la gran majoria de productes siguin avui més econòmics que anys enrere i en certa mesura han democratitzat la moda
4 - Les empreses capdavanteres amb un model de negoci ”actual” han creat molts més llocs de treball que els que s’han destruït a l’Anoia
5 - Les empreses que no han canviat, segueixen sense canviar i esperen que el mon canviï per adaptar-se a les seves necessitats

tot i així.. el mon està ple d’oportunitats i només cal recordar que més enllà dels Pirineus hi ha vida, i per les petites empreses el mon digital, les tics i Internet han de ser les eines i l’espai per menjar-se el món amb la condició d’oferir una proposta de valor que superi les expectatives del senyor client.

La gran clau es sempre tenir clar que no es tracta de guanyar diners, sinó de fer clients.

Un altre cosa es pensar i trobar alternatives per les persones que estan patint el resultat d’un enfocament estratègic erroni, perquè elles son un patrimoni de talent i coneixement que mereixen una solució

Diuen que Cristòfor Colom fou el primer consultor de la història:
1) no sabia on anava
2) mai va saber on va arribar
3) ho va pagar un altre

Aquesta reflexió que ens proposa avui Joan Jubert podria ser una simple anècdota, que passa desaperçeguda, si al darrera no amagués la greu situació de molts treballadors que han perdut la... Llegir més seva ocupació, i sovint les il.lusions per afrontar el dia a dia, i també la dels empresaris que han vist perdre la seva empresa i patrimoni, directa o indirectament.

És evident que els responsables últims dels resultats de les empreses (els bons i els dolents) son dels seus directius, que han de tenir la capacitat i competència en preveure els canvis en els factors, que condiciones la seva empresa, i de prendre les decisions adequades abans que la competència.

Quan Amancio Ortega va obrir la primera botiga de Zara en La Coruña en 1975, aviat farà 40 anys, en Igualada havia la seu d’importants empreses del sector tèxtil que estant en el record de tots. La situació actual d’uns i altres és la conseqüència en el encert de la tria i renovació dels equips directius.

La gestió d’una empresa és molt complicada, pel gran nombre de factors que intervenen: externs (obertura dels mercats, accés a matèries primeres i energia, finançament, fiscalitat, infraestructures - de formació, innovació, transport, telecomunicacions - , suport de les administracions, acció sindical, etc.) i també interns (competivitat dels productes i serveis oferts en un mercat globalitzat, mitjans tècnics, humans i financers, elements de direcció i organització, etc.).

Maria apunta a l’incompetència de alguns directius. Carles, la manca competitivitat degut als impostos. Cesc Alcaraz apunta a millorar l’eficàcia i eficiència, i amb això coincideix els resultats de l’informe OBSERVATORI DE LA COMPETITIVITAT – 2012, que des de fa 5 anys elabora l’ Associació / Col.legi d’enginyers industrials de Catalunya, en el qual s’analitzen, els principals factors, externs i interns, que condicionen la COMPETIVITAT DE LES EMPRESES INDUSTRIALS A CATALUNYA. Un any més es posa en evidència la percepció, entre els enquestats que la PRODUCTIVITAT és el factor intern amb la pitjor Situació actual: Molt desfavorable (4%), Desfavorable (38%) , o Regular (38 %), malgrat la seva Importància: Alta (44 %) o Molt alta (49 %) en la COMPETITIVITAT.

El tema de la competivitat no és fàcil i per això no es pot despatxar amb simples “receptes de llibre” (si fos així el trobar la solució no seria tant preocupant) . El que sí cal és una reflexió profunda de tots els factors en el que es mou cada empresa en particular, començant pel factors interns (algun dels factors externs poden ser comuns en el sector i/o comarca o país), conformar el MODEL DE NEGOCI i tenir la determinació, la capacitat i competència de millorar-los, de forma sistemàtica, sense pausa (la pràctica de la coneguda “cultura de la millora continua” que tant bons resultats va donar als japonesos, en país mancat de recursos de tot tipus després de la desfeta de la segona guerra mundial).

Tant debò aquesta reflexió sobre el model de negoci que ens proposa Joan Jubert, que pot semblar de forma provocadora, ens mogui a tots (empresaris, gestors, tècnics, treballadors, organitzacions empresarials i sindicals, administracions) a millorar la forma de gestionar les empreses de la comarca, la seva competitivitat i l’ocupació.
Com diu Ester, el tema és interessant; no més afegiria súper interessant, i que mereix els esforços de tots.

Com extreballadora d’una empresa textil que va tancar haig de dir què moltes d’aquestes empreses actualment estarien funcionant. M’explico: els dirigents de moltes empreses eren uns... Llegir més incompetents que no sabien que era treballar i que tenien uns salaris bestials per estar jugant al solitari en l’ordinador quan li portaves els informes que t’havien demanat o preparant el proper viatge d’estiu o venent gossos o venent cotxes per internet. Els treballadors que realment volíem treballar i necessitavem treballar som els grans perjudicats per culpa de tant egoïsme. Cap empresa pot funcionar amb gestors d’aquests tipus i n’hi havia molts i eren uns vividors.

Discrepo totalment d’aquest señor.
Sota el meu punt de vista els culpables de la crisi textil son les marques que segons ell lideren el mercat. Si pensa en un futur es emportarse la produccio als... Llegir més paissos asiatics i deixar les empreses ja no de l’anoia sino de Catalunya sense feina el felicito. Quin futur es aquest, gent engreixan les cuas del INEM. Quants tallers petits penjaven d’aquestes grans empresas que s’han endut la produccio?.
Que a pasat al Valles amb el mon dels telers? i al Maresme amb la industria de les circulars?
a mi em sembla que el problema es un altre, cada cop som menys competitius degut als elevats impostos que s’han de pagar per treballar.

Estic totalment d’acord amb el que planteges, Joan. Cal canviar moltes coses i comencem per l’actitud. Tota aquesta energia malgastada en queixar-se s’acaba perdent. És necessari focalitzar-se... Llegir més en els models de negoci del futur, que són molts, per tirar endavant les empreses. Menys queixes i més treballar amb eficàcia i eficiència.

Interessant article del senyor Jubert.