Els treballadors de l’Hospital protesten per les retallades escenificant el funeral de la paga de Nadal

Vestits de dol, amb ulleres de sol, un taüt, i amb llaços negres. Tot un enterrament ‘en memòria de la nostra estimada paga de Nadal’. Així ha escenificat el comitè d’empresa de l’hospital d’Igualada el seu ‘comiat’ a la paga de Nadal i a altres mesures ‘que estem patint des de fa uns mesos, com la retallada del 5%, la paga per objectius (DPO)’, entre altres.

Després, aquest grup de treballadors ha irromput a la sessió informativa que la direcció havia convocat per exposar les novetats laborals, en especial el tema de les nòmines. L’entrada a la sala s’ha fet amb música de fons i de manera pausada, sense causar cap aldarull.

Un cop a dins, la reunió a seguit el seu curs.

Manifest

Bon dia a tothom!

En un dia com avui no improvisaré, en un dia com avui on les emocions estan a flor de pell porto aquest escrit per no deixar-me res. Tinc moltes coses a dir i no em voldria oblidar res, no voldria que els sentiments em traïssin.

En primer lloc m’adreço a tots vosaltres com a representant dels treballadors afectats per la teva absència. Per això, voldria donar les gràcies: gràcies a tots pel vostre suport a la nostra estimada paga de Nadal, tots la coneixíeu, tots heu compartit moltes coses amb ella i avui amb la vostra presència es demostra que era molt estimada.

Gràcies també a la Gerència i a la Direcció d’aquest Hospital per dedicar-li aquest acte d’homenatge tant merescut.

Després dels agraïments, voldria dedicar-te unes paraules a tu, estimada paga extra, no ens ho esperàvem, no ens esperàvem que ens deixessis tant aviat i d’una manera tant sobtada.

Ja feia dies que ens deies que trobaves a faltar el 5% però ningú de nosaltres es pensava que la teva intenció era reunir-te amb ell. Et trobarem a faltar, t’ho ben asseguro!

Tu ens alegraves les festes de Nadal, guarnies les nostres taules, ens ajudaves a fer uns àpats especials per Nadal, feies que la il·lusió dels més petits continués any rere any el dia de Reis, aconseguies que el gener no fos tant dur i ens ajudaves a arribar a final de mes.

Ara no sabem que farem sense tu, la tristesa ens emplena els cors i els ulls se’ns omplen de llàgrimes, el que si sabem és que et trobarem a faltar i que no t’oblidaren mai.

La vida tot sovint ens dóna sorpreses i avui és un d’aquells dies:qui ens anava a dir que desapareixeries tu abans que els sous vitalicis de molts polítics.

La vida és molt injusta, sobretot si partim del vessant que amb la mensualitat d’un gerent d’un Hospital podem pagar el salari de tot un any d’un portalliteres, si partim de que amb el salari anual d’un Gerent d’un Hospital de la Xhup podem pagar el personal necessari per obrir un quiròfan sis mesos i així disminuir les llistes d’espera de la seguretat social.

Tot és injust si mentre ens abaixen el salari a tots nosaltres, es pugen el sou els de més amunt.

Tot és injust, però sobretot la teva partida, perquè tu no eres una paga extra, eres part del nostre salari anual, eres part de tots nosaltres i ara a tots nosaltres se’ns emporten una part del nostre cor.

Però això no quedarà així, lluitarem per tu tot el que faci falta. Com a mínim plorarem la teva pèrdua en silenci, però tothom sentirà les nostres 1llàgrimes. Potser mai més et tornarem a veure, però intentarem per tots els mitjans possibles que ningú no t’oblidi i donar-te el reconeixement que et mereixes.

Estimada paga extra de Nadal...allà on siguis... recorda que no t’oblidarem mai.

Comitè d'Empresa de l'Hospital d'Igualada