//Plugins sense CDN ?>
Les llistes dels partits polítics per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya no han portat, almenys de moment, cap bona notícia a l'Anoia.
La primera candidata anoienca a la llista de CiU, Maria Senserrich, figura en la 34ena posició per Barcelona, malgrat que la demarcació de Barcelona té només 11 comarques i que altres comarques molt menys poblades tenen posicions molt més bones com el número 25 que ocupa la candidata de CiU pel Berguedà. Actualment CiU té 27 escons per la demarcació de Barcelona i, per tant, els resultats del 28N haurien de ser força superiors als que prediuen les enquestes perquè Maria Senserrich pogués obtenir un escó.
Pel que fa a la candidata del PSC Anna Maria García, ocupa la 29ena posició (en l'actualitat el PSC té 25 escons per Barcelona), i si fem cas a les enquestes que preveuen una devallada socialista, sembla clar que la candidata anoienca quedaria lluny del Parc de la Ciutadella.
A ERC la situació és similar; el candidat anoienc Jordi Calpe ocupa una 12ena posició que ja quedaria exclosa del Parlament en cas que repetissin els 21 diputats que tenen (11 per Barcelona), resultat que -segons les enquestes- no podran revalidar.
En situació pitjor es troba la candidata d'ICV-EUiA Francina Gabarró que ocupa el número 27 de les llistes per Barcelona.
A l'espera que el Partit Popular faci pública la seva llista, de moment l'Anoia no té garantit cap diputat al Parlament, i si això es confirma passarem dels 3 actuals (Marina Llansana, Teresa Estruch i Pere Calbó) a cap.
Alguna cosa han fet malament els partits polítics anoiencs. Per què no han fet sentir la seva veu als respectius aparells dels partits que han confeccionat les llistes electorals? Per què permeten que l'Anoia quedi al marge d'un Parlament que decidirà el nostre futur?
Si no es canvia la Llei electoral, fent 135 districtes electorals (tants com diputats), distribuits al territori i tenint responsabilitat directe amb els seus electoral, als quals caldria rendir... Llegir més comptes...no hi ha res a fer...Aquest país continuarà estant en mans d’una colla de professionals de la política, que prioritzen pels seus interessos personals enlloc del país... Amb tot això, si l’Anoia no hi ha interessos, l’Anoia no interessa! I de qui és culpa de que no hi hagi interessos a l’Anoia?
De debó canviaria molt la representació territorial si entrés o un, dos o tres diputats anoiencs al parlament?
No ho crec pas.
A l’Anoia, per cens electoral (un 2% del cens de la ciscumscripció), li correspondria 1,7 diputats, o sigui, un tota la legislatura i l’altre uns tres anyets...
Be, si no canviem la llei... Llegir més electoral, em sembla que el territori seguirà quedant mal representat i els nostres interesos el mateix.
No us preocupeu!! Tranquils! La Teresa Pelegrí va a les llistes de Reagrupament en la dotzena posició. Per tant, ja tenim com a mínim una parlamentaria anoienca assegurada al Parlament.
El Jordi... Llegir més Tomàs (també anoienc) va de número 38 per Barcelona, lloc amunt lloc avall, entrarà justet però entrarà!
I l’Àngels Garcia, anoienca ídem, ocupa la 68ena posició per Barcelona. Com que no n’estic segur d’obtenir majoria absoluta, potser serà l’única de l’Anoia que no entrarà. Però a les properes segur que sí ;)
Apa, salut!
Us heu deixat una cosa important. Un Igualadí va el set a la llista de pxc. Primer que es el millor col.locat de la comara i segon que una enquesta de no fa tant donava fins a 9 diputats a PxC tot i... Llegir més que últimament ha sortit extranyament de totes.
Poseu el dit a la llaga i em sembla una molt bona editorial per a un dia gris i tapat com avui.
Teniu raó, anem malament. Segurament els polítics anoiencs tampoc han fet bé els deures en això. On està tota aquella societat civil tan unida i valorada que demanava un aeroport corporatiu, que... Llegir més munta sopars per enaltir les grans infraestructures que deien que ens farien i que se suposa que ens havia de treure del forat?.
Per què UEA, Cambra, Sindicats i, partits polítics, no fan tots junts un acte al Mercantil demanant que la comarca vol candidats en els primers llocs de les llistes al Parlament? Les grans infraestructures dependran de les inversions, i aquestes no es decideixen pas al Mercantil. Es decideixen tenint pes en els aparells dels partits i al Parlament.
Tota aquella salivera que havia gastat aquella societat civil oficial en els darrers anys criticant, insultant i menystenint a la gent que feia propostes diferents, presentava alternatives, acusats sempre de estar en contra de tot, per què no la gasten ara demanant el que serà decisiu al Parlament en els propers 4 anys?.
També seria bo que les diputades Llansana i Estruch (Calbó queda disculpat per que em sembla que ho ha estat 4 setmanes), publiquessin el resultat del que han aconseguit per la comarca fruit de la seva gestió al Parlament. Es pots saber?. Al cap i la fi potser arribaríem a la conclusió que el sistema d’inclusió a les llistes i el que poden aconseguir depèn més de la submissió als “aparells” que dels mèrits que puguin aportar. Tan de bo estigui equivocat.
Els responsables locals i comarcals dels partits haurien d’agafar la jubilació. Cal mooooooooooooolt aire fresc també en tots els àmbits comarcals.
Si CiU entra al Govern de la Generalitat, la Maria Senserrich serà diputada. Tot i això, només cal fixar-se amb l’Alt Penedès per notar que som una comarca mal representada.
Fèlix
Igualada
12 d'octubre 2010.01:19h
Com el comentari anterior voldria fer una defensa aferrissada del sistema majoritari per demarcacions, tal i com es practica a França o al Regne Unit. S’hi poden introduir matisos com estudien ara... Llegir més al RU, però l’equilibri entre la vàlua de la persona candidata -obligada a passar comptes amb l’electorat- i el partit al que representa, segueix essent el sistema més democràtic i participatiu. Afavoreix governs forts i no perjudica als partits minoritaris, com erròniament han predicat aquest tipus de partit. Redueix enormement el pes dels aparells orgànics dels partits a l’hora de decidir el seus representants i fa que les persones candidates hagin de compatibilitzar la dedicació al territori amb el programa general del seu partit. No és perfecte, òbviament, però és més exigent amb la qualitat de la democràcia i retorna el poder final als electors més que als aparells de partit.