2-6

La premsa nacional d’aquest cap de setmana –tan l’esportiva com la d’àmbit general- ha recorregut a la narrativa èpica per descriure el que va passar diumenge al Santiago Bernabéu. I és comprensible; si habitualment la premsa esportiva ja exprimeix els jocs de paraules i les metàfores poc subtils per fer titulars cridaners, quan la realitat s’ho val calen frases superlatives. Com superlatiu és el que va passar dissabte a la nit. I és que al marge del resultat, al marge de la quantitat de gols, el que va deixar l’afició pròpia i aliena amb la boca oberta va ser la qualitat del joc. L’actual equip de Guardiola deixa en entredit aquell record del dream team imbatible i ens permet gaudir d’un futbol de primeríssima categoria. El millor Barça de tots els temps pot encaixar tranquil·lament dos gols del Real Madrid. Perquè s’hi torna amb sis. I ho fa oferint espectacle.

Deu ser cert, com diuen els analistes esportius, que bona part d’aquest èxit és la cohesió de l’equip, el bon ambient del vestidor. Ara que vivim temps de fragmentació política i de problemes interns de partits valdria la pena que els representants polítics entenguessin aquesta lliçó. Si els nostres partits estiguessin units al vestidor, els ciutadans tindríem grans resultats al terreny de joc polític. Que n’aprenguin!