L'anacronisme del 12 d'octubre

Avui, 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, Espanya celebra la seva diada nacional, la seva diada més patriòtica. Celebren una victòria -queda clar que això de celebrar derrotes no es fa a tots els països-, celebren que fa més de 500 anys van sotmetre el continent americà, i la colonització cultural va ser devastadora. Va ser un genocidi -amb totes les lletres- un genocidi cultural i lingüístic. Van imposar la llengua, la cultura i ho van fer per la força de les armes. Més de cinc segles després i en l'actual Estat democràtic sovint encara es detecten rastres de l'actitud colonitzadora d'aquell poble espanyol que va arrassar les amèriques.

Avui és un bon moment per recordar que l'eterna promesa de l'Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística no s'ha complert ni sota el mandat d'un president que en feia bandera. Molts ciutadans de la nació catalana encara confien que un dia veurem arribar l'Espanya tolerant, la que admet la diversitat com un valor i no com un problema, la que respecta les diferents cultures i les potencia. Però cada vegada són més -i ho diuen les enquestes- els ciutadans que s'adonen que no hi ha res a fer perquè no canviarà mai aquesta Espanya que disfressa el "DÍa de la Raza" de festa democràtico-patriota però no abandona l'exhibició de "Las fuerzas armadas" que, en compliment de l'article 8 de la Constitució Espanyola han de garantir "la integridad territorial y el ordenamiento constitucional". Cada 12 d'octubre els catalans ens sentim una mica més lluny i ens preguntem què hem de celebrar, nosaltres, un dia així.