L’Anoia llença un S.O.S

En primer lloc no trobo raonable manifestar-se per queixar-se de la possibilitat de que unes empreses tanquin, altres redueixin el seu volum de treballadors i d’altres (les més tanquin sense fer... Llegir més soroll perquè son unipersonals o la figura del empresari i la del treballador coincideixen en la mateixa persona.
Si la comarca de l’anoia vol sortir del mal pas per si mateixa s’ha d’enfrontar a les seves misèries, les polítiques uns partits que no han estat previsors, que no han mirat al futur de la població si no que el més que han estat capaços de fer ha estat pensar en les eleccions. Uns empresaris que salvant les excepcions no han estat el dinàmics i emprenedors que cabria esperar, ni els que ja hi havia ni els que no ho han estat, ha fallat la empresa existent tant com la que no s’ha creat. I per últim i jo crec que el mes important, els treballadors, hem de aconseguir que les empreses que es vulguin implantar en la nostra àrea d’influència pensin que l’anoia es el millor lloc pels seus treballadors, perquè la productivitat de la zona es la mes alta, perquè l’absentisme laboral pràcticament no existeix, etc. No fugim d’estudi, mirem sempre d’assumir les nostres responsabilitats i desprès pensem en els retrets.
Si cadascú posa de la seva part, començant per nosaltres mateixos segur que sortim endavant.

No cal patir. L’Anoia és una ”subcolònia” de la colònia (Catalunya), però cal tenir fe en el futur. La Nissan, que havia de portar desenes de nous llocs de treball gràcies al Pla Director,... Llegir més acomiada centenars de treballadors a la Zona Franca de Barcelona... però ja tenim un nou somni que ens uneix: un aerport corporatiu. Potser, amb el ”canvi de mans” de la Hispano Igualadina i fruit d’un acord amb els Ferrocarrils de la Generalitat, els igualadins podrem anar a Barcelona en jet privat: un vol directe en vint minuts i per només 100 euros el trajecte. Com deia, només cal tenir fe en el futur!

Sortir a manifestar-se per a la defensa dels llocs de treball ho trobo com plorar a la desesperada, quan et queda poca cosa més per fer. Aquesta manifestació no hagués tingut lloc si alguns... Llegir més empresaris i la majoria de polítics haguessin sortit a ”vendre” la seva empresa, municipi o comarca, és a dir, si haguessin fet bé la seva feina. Haurien d’haver sortit a obrir a nous mercats, presentar i defensar bons projectes i captar inversions. Durant molt de temps hem cregut que ”a Igualada s’hi viu molt bé”, cosa que ha provocat el nostre immobilisme mentre a altres llocs movien el cul. El resultat d’aquesta xacra és la realitat que tenim ara. Els que més la pateixen són els treballadors, els que menys culpa en tenen. A falta d’iniciativa empresarial i política, han estat els sindicats i treballadors els que s’han vist obligats a fer alguna cosa, en aquest cas manifestar-se cívicament pels llocs de treball i reclamar inversions.

Em sembla que aixó és un editorial realista. Però,donada la gravetat de la situació, van ser molt pocs els que hi van assitir-hi. Es cert que amb manifestacions no es crea cap empresa, però es... Llegir més tractava d’un crit d’alerta. Tots estem en perill de perdre la feina.