TORNAR

I ara què?

Dilluns, 12 juliol 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Aquesta és la pregunta que es planteja avui Catalunya, després de l'èxit rotund de la manifestació cívica i reivindicativa d'ahir a Barcelona. És probable que aquesta setmana se celebri el Ple extraordinari al Parlament de Catalunya per debatre la qüestió, i serà el moment de conèixer les propostes dels diferents partits polítics. D'altra banda, diferents juristes analitzen l'abast de la sentència del Tribunal Constitucional, quines lleis de les que ja s'han aprovat en queden afectades i quines són les lleis pendents que potser no podran veure la llum a causa de les restriccions que imposa la sentència. I ja adverteixen que la concreció del dictàmen del TC serà més escruixidora del que ens pensem.

Dissabte un milió i mig de ciutadans vam marcar quin era el camí: el de la dignitat, el de la resposta cívica i unitària, el del "ja n'hi ha prou". Les institucions espanyoles, amb el menysteniment sistemàtic, amb el dèficit fiscal, amb el regateig constant de competències, amb la vulneració dels nostres drets lingüístics i nacionals han dut el nostre país fins davant de la paret. Ahir, a diferència de la manifestació del 1977, ningú reclamava l'autonomisme, perquè l'autonomisme ja no dóna més de si, ja ha arribat al topall. I ara què? Serem capaços de saltar la paret?


4 Comentaris

J

Josep M. Torras Payerol

Igualada

13 de juliol 2010.08:16h

Respondre

He escrit dos post sobre el tema i encara me’n queda un sobre l’arrel del problema a Catalunya i sobre el planteig de com ho veig.
Tot està molt be i és molt bonic, però sinó entenem i fem... Llegir més didàctica de quin és l’origen del problema i com hem de captar la gent per la causa, no arribarem o més ben dit no ens deixaran arribar mai a Itaca. Tot serà hipotètic i mai arribarà a ser real.
Els esforços de la gent no s’han de malgastar, sinó que s’han de dirigir cap a finalitats practiques, el patriotisme està molt be, però se’n ha de fer un us més pragmàtic.
http://www.igualadi.com/2010/07/amb-el-cor-el-cap-la-bandera-i-la.html
http://www.igualadi.com/2010/07/en-nombre-del-rei-sentencio.html

B

BERNAT DÀMASO MORROS

12 de juliol 2010.18:27h

Respondre

Doncs ara independència. Com tenen els nostres veïns espanyols, andorrans i francesos. I em sembla que no volen pas deixar de ser independents oi? Tenen els seus problemes, evidentment, però... Llegir més n’hi ha un que ja no el tenen. Independència és normalitat: bona convivència, pau, més hospitals, més bones carreteres, més bones escoles, menys ”cervells” que marxin del país....Independència és el que tenen gran part dels països del món, jo també ho vull pel meu. I ràpid, que em faig gran i fa temps que m’espero. Si els polítics actuals no han captat el missatge, els haurem de canviar, no passa res. Quan el poble es mobilitza el canvi arriba. Si els líders polítics actuals no estan engrescats per dur aquest país a la normalitat, en som molts que els podem substituir. I cap problema, ens calen persones intel.ligents per liderar aquest procés.A qui no li vingui de gust ser-hi no el forçarem pas, que ens deixin fer i ja ho aniran veient.
Una manifestació no canvia gran cosa, el que pot canviar les coses és l’actitud de
tots nosaltres l’endemà d’una manifestació.
Posem-nos a treballar, que tenim molta feina. I si anem per feina el proper mundial de futbol el guanyarà Catalunya. Tot serà normal.


utbol

R

Ramon F.

Igualada

12 de juliol 2010.17:31h

Respondre

I ara que?, dons mira, jo vaig participar a la manifestació del 77 (entre d’altres), va ser molt important, per primer cop el poble català va sortir massivament al carrer per reclamar els seus... Llegir més drets:llibertat, amnistia i estatut d’autonomia, recordeu?, i la veritat es que va ser una manifestació molt semblant a la del dissabte, la gent hi anava amb la família, s’hi veia molta gent gran, molts nens, era la decisió d’un poble reclamant el que creia que l’hi pertocava.

Dissabte va ser el mateix, famílies senceres, cotxets amb nens petits, gent amb cadira de rodes, i per sobre de tot civisme, molt civisme. La gent venia a dir: ja n’hi ha pro, volem el que es nostres, no ens agrada que ens imposin res i molt menys que els de fora ens diguin el que tenim de fer, PROU!!!!!.

Servirà d’alguna cosa? Clar que sí, quant un poble es manifesta d’una manera pacífica i educada, només els molt tontos poden pensar que no passa res,

Ara els partits polítics saben que tenen una responsabilitat molt gran, que tot un poble els hi ha dit el que vol. Les properes eleccions seran molt importants, el poble ha parlat i o tornarà a fer a les urnes i només aquells que sàpiguen interpretar correctament la voluntat popular tindran el seu recolzament.

S’ha acabat l’època de les dependències, dels nacionalismes estatals que volen imposar la seva voluntat, el poble ha dit prou i s’ha de respectar.

A casa meva manen els meus i si a cada casa pensen el mateix, dons Espanya te un problema, un problema de fàcil solució per altre banda, no ens volen, donç adéu i amics per sempre (en la distància, clar), tenim una Europa que ens acollirà i serem lliures.

PSC, els catalans necessitem un partit socialista però independent del PSOE, PP, canvieu de manera de pensar, no pot ser que tothom vagi en direcció contrària i penseu que els equivocats son els altres i partits nacionalistes catalans ERC i CiU, fa set anys que podríem tenir un govern nacionalista propi i poder així defensar sense sucursalismes els nostres dret, ja es hora de que os poseu les piles, i en especial per la gent d’ERC, desprès de set anys d’experiments, teniu clar ja que heu de fer demà??

r

r.d.

igualada

12 de juliol 2010.10:31h

Respondre

La sentència es una mostra de por, de por a que poguem fer el pas que comença a madurar de manera imparable. El farem i de manera pacifica i se3riosa, democràtica, per izó tenen tanta por de la... Llegir més democràcia.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.