Arenys com a exemple

Poc s’imaginaven els impulsors de la iniciativa ciutadana d’Arenys de Munt que la seva proposta de consulta popular sobre la independència de Catalunya sacsejaria fins a aquest punt les estructures de l’Estat. Una iniciativa festiva, simbòlica, d’àmbit local ha contribuït a posar sobre la taula un debat tan bàsic com és el de la llibertat d’expressió, el debat de per què els ciutadans de Catalunya no poden manifestar a les urnes què desitgen per al futur del seu país.

El que ha passat a Arenys aquest diumenge és un èxit. No només per la participació i el resultat sinó perquè ha ajudat a evidenciar la baixa qualitat democràtica d’un Estat que prohibeix preguntar perquè li fa por saber la resposta. Tot fa preveure que molts altres municipis del principat seguiran aquest exemple, i alguns municipis de l’Anoia s’ho estan plantejant seriosament a través d’entitats cíviques que s’han ofert per impulsar-ho. En els propers dies s’aniran coneixent els noms dels pobles anoiencs que volen seguir l’exemple d’Arenys, i mentrestant a Igualada viurem demà un debat al Ple de l’Ajuntament a partir d’una moció presentada pels regidors d’Esquerra Republicana . La moció d’ERC lloa l’experiència d’Arenys i demana a l’Ajuntament que, en cas que a Igualada sorgeixi una iniciativa d’aquestes característiques, el consistori hi actuï en complicitat. Ja sabem que els ajuntaments no poden convocar una consulta així, però seria important que es manifestés a favor de fer costat a aquells ciutadans que tinguin ganes de promoure-ho. Més enllà de les consignes dels partits, seria bo que els regidors, amb la mà al cor, votessin demà la moció responent-se a si mateixos si estan a favor d’escoltar la voluntat del poble independentment del que votarien ells a les urnes. I que es configuri una majoria, si més no tan àmplia com la que s’ha configurat a Arenys amb el suport de CiU i d’ICV a més d’ERC fent costat a les plataformes ciutadanes. Demà serà l’hora de mullar-se.