La bombolla immobiliària del catalanisme

Amb tanta casa gran, casa comuna, plataforma de plataformes i associacions cíviques catalanistes, nacionalistes i independentistes no és estrany que algú ja hagi encunyat el terme “bombolla immobiliària del catalanisme” per ironitzar sobre aquesta proliferació de moviments polítics.

Aquest afany de crear nous moviments respon, segurament, a la tendència a la fragmentació que sempre ha tingut en aquest país el catalanisme d’esquerres i que s’aguditza en el cas de l’independentisme, que porta ja al seu ADN l’escissió permanent. Però segurament també es deu a la incapacitat dels partits d’aglutinar diferents sensibilitats, a la incapacitat de ser veritablement representatius dels seus electors.

Un cas clar és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, que després de viure immersa durant mesos (per no dir anys) en batalles internes, finalment ha vist com un sector en pes s’escindia per crear un nou moviment polític que probablement es presentarà a les properes eleccions. El Reagrupament de Carretero, que va tenir una bona acollida de públic a Igualada, potser no obtindrà grans resultats a les urnes, però llença un missatge clar: Esquerra alguna cosa ha fet malament quan, per créixer, ha perdut una part tradicional de la seva militància i del seu electorat.

Sempre es diu que la pluralitat és bona, i ho és. Però en aquest cas, l’excessiva pluralitat crea atomització, divisió, i això ens fa perdre força com a país. El temps dirà.