//Plugins sense CDN ?>
Tenint en compte que dos anys després no s’ha trobat culpable, és evident que d’errors n’hi ha hagut, ja siguin policials o judicials. Però al marge dels errors, val la pena analitzar també quin ha estat el tractament que n’han fet –que n’hem fet– els mitjans de comunicació, i quina ha estat la reacció de la ciutadania durant tot el procés. És un cas que, des de bon principi, va generar especulacions, teories, rumors de tota mena que ara ja ningú no recorda però que va circular per la ciutat els primers mesos després de l’assassinat.
El gran salt a la premsa d’àmbit nacional, però, ha estat en aquest darrer període, durant el judici a l’exacusat Ivan Mantas. Tothom s’ha vist amb cor de dir-hi la seva: opinadors, tertulians, presentadors de magazines. Tothom ha fet una mica de jutge, com si el jurat popular el formessin desenes de persones amb dret a expressar-se a través dels mass media i a emetre la seva pròpia sentència, el seu propi veredicte.
És obligació dels mitjans de comunicació informar del que passa. Però la frontera entre informació i opinió s’ha traspassat sovint, creant confusió i generant un interès mediàtic excessiu entorn del cas. I els ciutadans ho han seguit amb interès, amb preocupació i també amb un cert morbo; les xifres ho revelen: els diaris més venuts, els articles més llegits –una dada ben fàcil d’obtenir en un diari digital com anoiadiari·cat– han estat els referents al cas Castelltort.
Si arreu cal ser especialment curós amb el tractament informatiu d’una tragèdia com aquesta, a casa nostra cal ser-ho encara més: la proximitat amb les persones implicades, amb la família i els amics de la víctima, ens obliguen a ser rigorosos, respectuosos i a no convertir el cas en un espectacle. Encara que l’espectacle ens faci vendre més diaris.
un editorial molt encertat, opino que és cert que l’objectivitat dels articles que han tractat aquest tema s’ha barrejat sovint amb l’opinió. A tota la gent que aquest tema els ha tocat... Llegir més d’aprop, ja siguin per part de la víctima i de l’acusat, que han hagut de patir aquest error, no deu haver estat fàcil.
ànims
Trobo molt acertat el que es diu a l’editorial, Estic segur que som molts els que hem pensat que ja n’hi ha prou d’aquest tema i d’aquest morbo. I, els que vam tenir la sort de conèixer a la... Llegir més Francina encara ens ha dolgut més.
Està bé que des del propi sector es faci una reflexió d’aquesta mena i que es prengui aquesta determinació de primar la rigurositat per damunt de la venta de diaris.
Ànims i a continuar... Llegir més treballant!
Totalment d’acord. Està claríssim que algun mitjà d’aquesta comarca que té pocs periodistes llicenciats en nòmina -per ser periodista s’ha d’estudiar,... Llegir més encara, però per col·laborar o treballar en alguns mitjans només cal ser afí al règim- hauria d’explicar perquè es va "mullar" tant en aquest cas barrejant informació i opinió. I també està clar que a dia d’avui hi ha una persona morta i cap persona a la presó...Això a qualsevol altre país donaria peu a dimissions en cadena...
us felicito per aquest editorial.
tan de bó el llegeixin alguns periodistes....
Alícia
Barcelona
22 de gener 2012.11:35h
Jo crec que les festes nacionals, és a dir, les catalanes ( tots Sants, 11 de setembre, etc..), sí que cal conservar les dates. Però les altres ( la Constitució, el dia de ”la hispanidad”,... Llegir més etc..) les hauriem de suprimir totes, i fer-les quan ens dongués la gana.
Sobre el tema de passar les festes als dilluns... és clar, que si hi ha una festa llarga ( que agafant-se uns quants dies de vacances ja pot tenir uns 9 dies de vacances), la gent se’n va de viatge i tal.. en canvi, si la festa passa al dilluns, la gent com a molt tindrà 3 dies i 3 dies. Per tant, es quedarà per aquí. Això incrementarà l’economia d’aquest país. Bé, crec.
I sobre la productivitat... potser les persones ( les que treballen ) els hi va bé fer una llarga desconectada, perquè potser la màquina es rovella. Per exemple, jo estudio enginyeria civil ( el que abans era ponts i camins ), i és una carrera molt molt dura; què passa? que el pont em va anar perfecte per descansar i per abaixar l’estrès una mica. Això clar, si fas una carrera més senzilleta, doncs et serveix el mateix fer un pont de 3 dies que un de setmana i pico.
També s’ha de dir, que tinc companys (no de la meva carrera) que diuen que amb aquesta semaneta que vam tenir de vacances fa poc ( la constitució), s’han rovellat i els i costa enganxar el fil...
Per tant, jo crec que la productivitat depèn de la persona, del que faci, del desgast que comporti, de l’estrès produït...no hi ha una regla general.