Catorze dies

L'any 2017 va quedar absorbit pel que va passar en els seus quatre darrers mesos. Del 20 de setembre (sectors de l'unionisme parlaran des del 6) fins al 3 d'octubre, Catalunya va viure algunes de les jornades més intenses que es recorden. A l'Anoia, tant el 20 de setembre, com l'1 i el 3 d'octubre van deixar una empremta més que notable. L'agitació per la repressió va portar a noves jornades, com el 8 de novembre, el dia de vaga en el que es va tallar l'autovia i que va ser l'excusa per a la investigació a 51 persones. També en aquest escenari hi va haver la ridícula acció de detenir i portar als jutjats a un igualadí que hauria amenaçat a Albert Rivera a les xarxes socials. Del 20-S al 3-O es va veure la potencialitat d'una societat i d'uns col·lectius organitzats, amb la capacitat de mantenir obertes les escoles les jornades prèvies al referèndum i la força moral que aquells dies no hi haguessin incidències ni la tan esmentada esquerda social. Després de l'1 d'octubre -on cal recordar la lamentable i brutal entrada de la Benemérita a Sesgueioles i Montmaneu- va venir el 3 d'octubre, amb les manifestacions més importants de la història de la comarca, tant el matí com a la tarda. Manifestacions ja no en estricta clau independentista, sinó contra la repressió. Durant els mesos que van seguir hi va haver manifestacions també de signe espanyolista a Igualada, sense incidents remarcables, i a partir del 21 de desembre sí que han començat a proliferar les accions de formacions vinculades a l'extrema dreta. A Igualada s'ha vist a les parets com els ultres espanyolistes engegaven una campanya de pintades, mentre que en altres poblacions, sobretot al sud de la comarca, aquests grupuscles d'extrema dreta han intervingut contra els símbols de record als presos polítics i exiliats (cal recordar que els llaços grocs no són un símbol independentista, també de reivindicació de la llibertat de persones empresonades sense judici). En aquest escenari de confrontació, és hora de recordar aquella demostració de dignitat -i també civisme- dels catorze dies de la tardor de fa un any.