//Plugins sense CDN ?>
Podem fer veure que no passa res, però el problema existeix, i es fa més evident cada any per aquestes dates: la discordança entre clubs esportius i les escoles de l'Anoia. La tradicional Cursa Popular que va omplir ahir els carrers d'Igualada és l'activitat esportiva que obre, any rere any, els Jocs Esportius Escolars. Molt poques comarques fan jocs esportius escolars, potser cap, i segurament per això a l'Anoia es produeixen situacions difícils d'imaginar en altres territoris. Amb l'inici del curs escolar, patim una soterrada competició que res té a veure amb l'esport: la batalla de clubs igualadins (ja siguin de futbol, bàsquet o hoquei) per captar nois i noies perquè s'inscriguin a les escoles esportives dels clubs i puguin jugar a les categories de prebenjamins i benjamins. Els clubs competeixen directament amb les escoles que, arran dels Jocs Esportius Escolars, ofereixen l'esport com una activitat extraescolar més. Tenen raó alguns clubs de queixar-se d'aquesta competència que els fan els centres educatius -en la majoria dels casos amb les activitats organitzades des de les Ampes- ja que els entrenaments escolars pràcticament sempre els porten a terme monitors o dinamitzadors del lleure i no pas entrenadors professionals. Tal com diuen els clubs això fa baixar el nivell esportiu dels nens i, en conseqüència, de l'esport a la comarca que acaba sent més amateur que no pas professional. Però també és cert que les escoles tenen tot el dret d'incloure l'oferta esportiva en les seves activitats i més encara mentre existeixin els Jocs Escolars que són, justament, una competició esportiva entre escoles.
Tenim un problema amb l'esport de base a l'Anoia. I cada any es repeteix però ningú fa el primer pas per resoldre'l. Caldria buscar fórmules imaginatives, que permetin als nens provar diferents esports i alhora tenir uns bons monitors, professionals, que coneguin bé el món de l’esport. Els tres principals clubs (IHC, CBI i CFI) han deixat enrere la relació de fredor entre ells i han començat a reunir-se per unir esforços i treballar conjuntament en diferents àmbits, i és bo que sigui així i que puguin fer pinya en els temes que els afecten.
Quin paper ha de fer l’escola? Quin paper han de fer els clubs? Necessitem que els nostres clubs siguin competitius, si no no tindrem bons esportistes de nivell nacional. Però també necessitem la feina divulgadora de l'esport de base que es fa des de les escoles.
Estem davant d'un d'aquells casos en que un bon regidor d'esports ha d'agafar les regnes de la situació i mirar d'arribar a acords. Esperem que sigui així, i que l'Ajuntament faci d'intermediari per trobar una solució enraonada en una contesa que, ningú explicita però tothom sap que existeix.
La meva filla juga als Jocs Escolars i no saben ni les regles del joc nomes cal observar algun partit per veure el nivell dels entrenadors.
Toni pots fer veure que no hi ha cap problema i ja està però el problema hi és per a tothom, clubs i escoles (Jocs Escolars). La reflexió és interessant.
Jo crec que ”zapatero a tus zapatos”. Les escoles hauries de fer activitats extraescolars que realment dominin. Si no poden posar entrenadors de qualitat millor que cedeixin aquesta especialitat... Llegir més esportiva als clubs.
No puc creure que des d’un mitjà de difusió que diu conèixer l’Anoia es pugui dir que els Jocs Escolars van contra els clubs. Si no fos per aquest moviment esportiu és probable que algun dels... Llegir més clubs que el comentarista indica hauria acabat la seva història fa anys.
D’altra banda, també hi ha milers de nois i noies que, sense aquestes competicions, mai haurien estat acceptats en la plantilla de clubs que només miren per la butxaca i que MAI disposen del pressupost necessari per a donar cabuda al que en saben més i els que en saben menys... que també s’ho mereixen.
Per finalitzar cal destacar que, encara avui, existeixen molts dels equips participants en els meravellosos Jocs Escolars que esmercen hores i hores en la promoció cívica i esportiva d’un bon estol de quitxalla sense cap ànim de lucre.
Entenc que els clubs volen tot el mercat per poder triar i remenar i que en l’actual situació el que han de fer, es bellugar-se més per buscar, remenar i negociar entre les competicions... Llegir més escolars.
Però també penso que d’aquesta manera, cada dissabte poden veure en acció com si fossin en uns estands de fira, tots els nens i nenes a qui mínimament els agrada l’esport i així intentar convèncer a alguns a fer-se dels seus clubs. (Possibles nens amb bones habilitats esportives que sense aquestes competicions comarcals no haurien sortit a la llum esportivament parlant).
I el més important segons la meva opinió, es que a la nostra comarca, molts nens i nenes han practicat diferents esports amb una certa competitivitat gràcies a l’esport a l’escola i crec que molts d’ells (probablement la majoria ) mai s’haurien apuntat a un club esportiu.
Per mi, endavant amb el sistema actual tot i que segur que es pot millorar.
Es desacord amb aquesta opinió d’Anoia Diari. L’esport a les escoles, organitzat a través d’Ampas o d’altres com a activitat extra-escolar, és una activitat més lleure que res té a veure... Llegir més amb les escoles esportives dels clubs d’Igualada o de la Conca (no oblidem que hi ha altres clubs a la Conca amb bones escoles esportives), i que res té a veure amb un futur esport de competició. És lleure en el millor sentit, de passar-ho bé, i a més canalitzat cap un dia a la setmana cap una trobada esportiva entre escoles. L’esport escolar, necessari, és absolutament compatible i complementari de les escoles esportives, i els nens que participen en una i altre activitat no tenen (i no són en la majoria de casos) els mateixos. Són a més dos tipus de canalització de l’esport de lleure i de base diferent... És com si ara anessim a discutir l’esport amateur, els campionats de futbol sala o de bàsquet d’aficionat per una pretesa competència amb els clubs federats. Salvant les diferències és clar. ALtre cosa és discutir el model dels Jocs Escolars, la seva virtualitat actual i organització, però segur que responen a una necessitat de canalització de l’esport dels més menuts que res té a veure amb aquelles famílies que decideixen portar els seus fills a les escoles esportives ”oficials”. Ara que ja s’ha perdut l’esport de carrer, potser que es mantingui una mica el que queda de l’esport ”de pati”... o no?
Miquel
L'Espelt
27 d'octubre 2010.18:23h
El tema és molt més ampli però un nou fil ....
De veritat creieu que definir quin esport faran els nens/es a pre-benjamins, quan molts encara van fluixos de psicomotricitat, és una bon... Llegir més camí?
Deixem-los tastar tota mena d’esports (no només els més televisius i populars) i els mestres d’Educació Física de les escoles ja els orientaran.
Endavant amb el polisportiu als Jocs Escolars i, si pot ser, que s’ampliï amb aquells esports que ara es fan en menor mesura (ping-pong, bitlles catalanes, curses d’orientació, duatló i triatló ...).
Que en tastin molts que de futbol, bàsquet, hoquei, .. ja en mamen prou.