Crònica d'una mort anunciada

Des dels inicis de l’acord Entesa-PP a l’Ajuntament d’Igualada, planava damunt el govern municipal la sensació que es tractava d’un acord forçat, que generava tantes contradiccions ideològiques que difícilment podria arribar a bon port. El matrimoni de conveniència ha estat útil mentre ha durat, però les diferències intrínseques entre els programes de l’Entesa i el PP els han impedit continuar avançant, i l’acord ha saltat pels aires tal com es va visualitzar dimarts al ple en l’afer del cadastre. Aquesta ruptura arriba en el pitjor moment del mandat justament quan la crisi econòmica colpeix més la ciutat, quan les arques municipals contenen tants deutes i quan, en definitiva, es necessita més estabilitat.

El pacte amb el PP ha estat pa per avui i gana per demà. Com s’ho farà l’Entesa a partir d’ara? En qualsevol cas és bàsic per la ciutat que s’aconsegueixi una majoria estable per no perdre oportunitats i per fer front a les despeses i la feina que generaran projectes com l’outlet, el parc motor o l’aeroport.

Tots tenen deures; l’Entesa haurà de ser capaç de buscar nous aliats i la resta de forces politiques hauran de demostrar que passen els interessos de la ciutat per davant dels seus interessos de partit.