Les eleccions més fredes

Encara que no ho sembli, falten molt pocs dies per a les eleccions europees. A diferència de la resta de comicis electorals, en el cas de les europees no hi ha una precampanya eterna, no ens trobem els candidats a la sopa, ni assistim als tradicionals berenars, botifarrades i mítings amb ball inclòs cada dos dies. Aquesta vegada l’inici de la campanya amb l’enganxada de cartells gairebé ens ha agafat per sorpresa i, si no fos per la vaga de periodistes dels mitjans públics a causa dels blocs electorals, pot ser que ens hagués passat desapercebut.

Europa cau molt lluny, diuen alguns. A Europa no s’hi decideix gran cosa, diuen altres. Però no és cert. El Parlament europeu té força més competències legislatives que el nostre parlament nacional (autonòmic, per entendre’ns). Europa pot condicionar les polítiques laborals, econòmiques i socials dels nostres governs, pot fer modificar les nostres tradicions, pot canviar –per bé o per mal- els nostres drets socials. I en canvi, tot fa preveure que la participació serà molt més baixa el dia 7 de juny que no pas en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya o al Congrés espanyol.

Els candidats hauran de pedalar molt aquests dies per escalfar l’ambient, explicar programes i moure la gent a votar. Esperem que vinguin a pedalar també a l’Anoia, només amb una bona dosi de proximitat dels candidats podrem aconseguir no batre rècords de baixa participació.