Què espera el PSC?

Falta poc més de mig any per les eleccions municipals i els partits igualadins ja han anat fent públics els noms dels candidats a l’alcaldia d’Igualada. Alguns han estat escollits formalment, com Joan Torras d’ERC i Montserrat Mateu d’ICV, d’altres han manifestat la seva voluntat de presentar-se, com Marc Castells de CiU i Pere Calbó del PP, i fins i tot ha aparegut un nou partit: Gent Nostra, encapçalat per l’exregidor de CiU Quim Romero.

Només falta conèixer, doncs, qui encapçalarà la llista del PSC; si serà l’actual alcalde Jordi Aymamí o els socialistes igualadins apostaran per passar el relleu a l’actual tinent d’alcalde Jordi Riba. És lògic que, abans de decidir-se, Aymamí volgués esperar a veure com quedava configurat el mapa preelectoral igualadí. Però totes les incògnites ja han estat revelades. Ja se sap que l’Entesa no es reeditarà i, per tant, tant PSC com ICV es presentaran en solitari, una decisió coherent políticament però que pot perjudicar força els resultats que aquestes formacions obtinguin a les urnes.

D’altra banda no hi ha cap sorpresa pel que fa als candidats: tots són gats vells de la política. Pere Calbó és portaveu del PP a l’Ajuntament d’Igualada des de l’any 1995. Montserrat Mateu, actual primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament igualadí, haurà completat dotze anys de regidora per l’Entesa. Joan Torras es presenta per tercera vegada consecutiva després de 8 anys com a portaveu d’ERC a l’Ajuntament d’Igualada. I Marc Castells, la cara més nova, ha fet una intensa carrera política els darrers anys: és portaveu de CiU des del 2007 i actualment President del Consell Comarcal de l’Anoia. Fins i tot el qui es presenta com a projecte nou –Quim Romero, de Gent Nostra- ja ha estat regidor de l’Ajuntament i el segueix també l’exregidora Teresa Sert.

Res de nou a l’horitzó municipal. A l’espera de la decisió que prengui Jordi Aymamí, la ciutat no viurà, almenys de moment, la sacsejada política, el revulsiu que necessitaria en l’actual situació d’estancament. Fins i tot en el cas que Aymamí apostés per un relleu, caldria que aquest relleu tingués un nou projecte, sabés fer un nou discurs, sabés encomanar una nova il·lusió des d’una nova mirada. Perquè de res serviria un canvi de cara sense un canvi de projecte.