Esperança en temps de crisi

Dilluns, 6 octubre 2008. 09:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

A l’Anoia la crisi no ens ve de nou. Allò que moltes comarques pateixen ara (desacceleració, increment de l’atur, expedients de regulació) nosaltres fa anys que ho patim. El degoteig de tancaments de les empreses familiars del tèxtil i les dificultats del sector adober feien preveure el pitjor. El tancament de fàbriques com Ignacio Carner SA que el maig de 2004 va deixar al carrer 250 persones, va ser el detonant que va encendre totes les alarmes. Ja fa temps, doncs, que l’Anoia ha esdevingut, gairebé de manera crònica, la comarca amb l’índex d’atur més alt de Catalunya, una xifra que no es registrava des del 1983: el 15%.

La crisi ve de lluny, però ara agreujada per la crisi de la construcció. Els sindicats Comissions Obreres i UGT ja alertaven fa uns dies que l’Anoia pot arribar als 8.000 aturats a finals d’any si no es corregeixen els índexs dels mesos de juliol i agost. I és que fins fa poc temps, la construcció i el sector dels serveis absorbien els treballadors provinents de la indústria. Ara ja no. La crisi de la construcció també ha arribat a l’Anoia, i se suma a la que des de fa anys pateixen els sectors tèxtil i adober.

Tot i així, hi ha motius per a l’esperança. A l’Anoia hi ha empreses que són competitives, que generen ocupació, que s’internacionalitzen. Les administracions han augmentat els recursos que destinen a la comarca, i la Generalitat ha inclòs l’Anoia en un Pla d’Iniciatives de Dinamització comarcal que vol ajudar econòmicament nous projectes empresarials i avançar els calendaris de les obres públiques a l’Anoia. El Consell Econòmic i Social de la Comarca de l’Anoia (CESCA) ha aconseguit consens polític i s’ha posat a treballar.

Però tothom coincideix que no n’hi ha prou de tenir projectes, ni d’haver assolit el consens polític, ni de tenir capacitat de treball: calen diners. Diners per ajudar als emprenedors que treballen a sortir del forat, diners per ajudar als qui es vulguin arriscar i tirar endavant projectes que generin ocupació, diners per millorar les infraestructures i les comunicacions. I per la Generalitat no és, precisament, el millor moment per destinar més diners a la comarca: el Govern del país també està en números vermells. Per això l’única sortida és que la negociació del finançament a Madrid acabi bé, que permeti establir un sistema més just i que, amb els nostres impostos, puguem ajudar als que ho passen malament a casa nostra. Malgrat el tracte discriminatori que els successius Governs espanyols han dedicat a Catalunya, aquesta vegada hem de confiar que el front català pel finançament es farà respectar i podrà assolir un bon acord. No perdem l’esperança.