S'estén la taca blava

El tema de la setmana a Igualada, després de la ventada, ha estat el de les zones blaves. La polèmica sobre la conveniència –o no- d’ampliar el nombre d’aparcaments de zona blava a la ciutat fa dies que dura i ha motivat, no només les crítiques de tots els partits de l’oposició, sinó també una protesta ciutadana en forma de grup a la xarxa social Facebook.

El debat de fons és si, amb l’increment de les places de zona blava per part del govern de l’Entesa, es perverteix l’autèntica funció de la zona blava. Cal recordar que la funció de la zona blava és regular un bé escàs: l’aparcament, en unes zones i horaris determinats per tal d’afavorir la rotació de les zones de la ciutat més congestionades i així facilitar la mobilitat dels igualadins i ajudar al comerç del centre (ajuda que es pot complementar amb l’oferta d’estones de gratuïtat per als seus clients).

Però en aquest cas, amb un increment 210 places de zona blava i 16 nous parquímetres a Igualada a partir del 20 de febrer és difícil no adonar-se que al darrere d’aquesta decisió hi ha un cert afany recaptatori, i encara més quan moltes d’aquestes places es dibuixen a l’entorn del nou aparcament –de pagament i sempre buit- de l’hospital comarcal.

Aquesta setmana molts igualadins es pregunten si abans de pintar tota la ciutat de blau no caldria fer un transport públic més eficaç, per exemple.