Finançament, i ara què?

Ni que sigui per l'esgotament que produïa el debat interminable del finançament, ja és una bona notícia que s'hagi arribat a un acord. Segurament les xifres que el Govern català ha acordat amb el Govern espanyol no són per tirar coets, però no oblidem que l'Estatut que va sortir de la Moncloa -i que és on s'havia de cenyir l'acord- tampoc no ho era, per tirar coets. Aquest és un debat d'experts, i els experts han expressat opinions sovint divergents però sembla que un dels punts on més coincideixen és que es treu el màxim rendiment al marc estatutari actual.

Davant d'aquest acord se'ns plantegen dues qüestions. En primer lloc podem afirmar que ara ja sabem què dóna de si l'Estat Espanyol, els darrers sis anys hem forçat la màquina i hem aconseguit el màxim (en competències i en finançament) que l'Estat està disposat a donar-nos. I ara què? Si volem continuar avançant, caldrà fer un pas en ferm perquè l'etapa autonomista ha tocat sostre. Hi està disposada la societat catalana?

La segona qüestió, més prosaica i quotidiana; aquests diners de més que arribaran des d'aquest any mateix, on s'invertiran? Com es repartiran? El Govern no ens ha explicat quina distribució en farà per Departaments, si repercutiran en el territori, si serviran per millorar el finançament dels Ajuntaments, si es desencallaran projectes eternament postposats per falta de recursos. Tan de bo servissin, per exemple, perquè el Govern posi fil a l'agulla i iniciï l'eix transversal ferroviari o completi l'eix diagonal amb Manresa o tantes altres infraestructures que encara queden pendents. Ja que els ciutadans hem patit les negociacions del finançament en temps real, seria just que poguéssim gaudir dels beneficis de l'acord com més aviat millor.