//Plugins sense CDN ?>
Però sembla estrany que, sent tan conscients dels efectes devastadors del centralisme de Madrid i tenint tan clars els perjudicis que es poden provocar si es té només una concepció “radial” d’un territori, a Catalunya s’hagi aplicat també durant molts anys un centralisme molt similar, sense que ningú ho hagi denunciat explícitament.
És cert que la capital, Barcelona, és un motor imprescindible per a la resta del país (econòmic, turístic, cultural), i que sense una capital potent com Barcelona no hauríem arribat on som. Però també és cert que, mentre ens hem entestat a treballar les connexions de qualsevol racó del país amb Barcelona, hem oblidat de millorar les comunicacions entre la resta de territoris. Com s’explica, si no, que en ple segle XXI encara no estigui resolta la comunicació entre dues capitals de comarca tan properes com Manresa i Igualada?
Per això és una bona notícia que s’hagin reunit els alcaldes d’Igualada, Manresa, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú per agilitzar l’execució de l’Eix Diagonal i que hagin renovat el compromís signat el 1999 en què reivindicaven unes bones infraestructures que els comuniquessin per afavorir els espais mutus d'intercanvi cultural i comercial.
Hi ha vida més enllà de Barcelona, i l’Eix Diagonal n’és una mostra. Amb l’eix ferroviari transversal i voluntat real per parts dels representants polítics, podrem contribuir a dibuixar un mapa de Catalunya molt més equilibrat, amb capitals de comarca que tinguin dinàmiques pròpies, complementàries i no sempre supeditades a l’àrea metropolitana.
Tonet
IGD
17 de novembre 2008.18:23h
La superació del model BCN depèn de nosaltres i dels barcelonins mateix.
Aquesta ciutat, avui tan sols capital de si mateixa, duu bo i 700 anys de decadència i nombril·loscòpia notòries.
El... Llegir més Cap i Casal ha d’assumir-nos a nosaltres, territori i gents que ens hi hem vessat, com a part del tot i celebrar i frisar per tot allò que passa ”rondes enfora” o, dit en clau social en comptes de geogràfica, de ”Diagonal para abajo” (el castellà hi és ben volgut); som un poble molt capaç de regenerar propostes, però no s’hi val a fer arrencades de cavall i parades de burro, tot foc d’encenalls i estètica tragicòmica a la primera de canvi.
Menys campanar i més capital de Catalunya i, clar, els catalans li hem de renovar el reconeixement i viure-la, si després volem ser exigents. Per tant, també, hi ha vida a Barcelona...
Per últim i per deixar la troca embolicada com és, no es podria canviar el nom de l’Eix Diagonal? És un nom lleig que no mobilitza res no intestinal. Crida a creatius: idees?