Una llei electoral més urgent que mai

Arran dels recents casos de pressumpta corrupció destapats pel jutge Garzón, les reaccions al Principat han estat molt diverses i de fons, latent, s'han iniciat enfrontaments soterrats entre partits i entre mitjans de comunicació. És curiós veure com han tractat la informació alguns mitjans, que han dispensat als detinguts de coll blanc -ja sigui emparant-se en la proximitat, la deologia o l'estatus social- un tracte informatiu basat en minimitzar la notícia i denunciar únicament el tracte rebut pels detinguts, una cobertura informativa ben diferent de la que mai han dispensat a d'altres pressumptes delinqüents.

I val la pena analitzar també la competició que s'ha iniciat al si dels partits polítics per veure quin reclama amb més força la regeneració democràtica. És bo que hagin admès que són conscients de fins a quin punt els casos de corrupció al món municipal han afectat encara més la credibilitat en la política. Però en lloc de centrar-se en fer proclames unilaterals a favor de la transparència, fóra bo que es poséssin d'acord en una sèrie de mesures que haurien de començar, com ja s'ha dit, per l'elaboració d'una llei electoral. El debat de la llei electoral és complicat, sobretot si s'obre el meló de la proporcionalitat o ponderació del vot. Està clar que una nova llei electoral no hauria de restar pes electoral a les comarques de fora de l'àrea metropolitana de Barcelona. Però també és clar que la llei electoral va molt més enllà d'això: ha de servir per limitar les despeses en campanya electoral, ha de servir per avançar cap a un model de llistes obertes que ens permeti escollir de manera més directa els nostres representants i ha de servir per incorporar-hi unes mesures de control de partits i càrrecs públics encara més dures de les que hi ha actualment.

No podem caure en l'error de dir que tots els polítics són iguals, no ho són. Però ara, amb el projecte de llei electoral, tenen una nova oportunitat per demostrar-ho.