Les lliçons de Llach

Davant d’un auditori nombrós i entregat Lluís Llach va pujar ahir a l’escenari de La Sala no pas per cantar sinó per reflexionar en veu alta des de la seva nova perspectiva vital. A banda d’explicar els motius pels quals va prendre la decisió de posar punt i final a la seva carrera artística, Llach va expressar algunes idees amb una claredat que va sorprendre els assistents. Va diagnosticar el fracàs del “sistema”, la impotència de la socialdemocràcia per canviar-lo, la necessitat que el nostre país es configuri de nou amb la incorporació de la immigració i que tiri endavant amb nous líders i noves estratègies del segle XXI i va acabar per confessar-se obertament independentista tot demanant disculpes per haver arribat tard a aquesta conclusió.

Però més enllà de les reflexions de país, Llach també va parlar de la seva implicació personal amb un territori: el Priorat, d’on era la seva mare. Una comarca tradicionalment pobra, que ha hagut de superar situacions adverses i l’oblit de les administracions durant molts anys, i que ara comença a tirar endavant gràcies a la indústria vitivinícola. Llach explicava com la decisió de pagar el doble als pagesos per la matèria prima per a fer el vi va iniciar una espiral de creixement econòmic i d’autoestima del territori que els permet afirmar que, en aquests moments, és un territori amb unes condicions úniques i que això fa que el “Priorat tingui un lloc en el món”.

Una lliçó que és extrapolable a molts altres territoris, inclòs el nostre. Si el Priorat té un lloc en el món, l’Anoia també el té. El primer pas és creure-s’ho. El segon fer-ho possible. I mentre no hi hagi cap Llach que aposti per nosaltres, ho haurem de fer nosaltres mateixos.