Mals temps per a la política

Aquest editorial és un poc vergonyant.

Qui es dedica a la política és perquè vol donar aquest servei, i ho fa, com en tantes d’altres professions i treballs, amb les coses bones i dolentes.... Llegir més

Els ciutadans tant hem d’agraïr als polítics, com als metges, al jutges, als funcionaris i a la resta de conciutadans per existirs!!!

Els polítics haurien de deixar de pensar tant amb ells i fer la feina, pensar i treballar per l’interes general.

I dels ”càrrecs de confiança/amics” ja no cal ni parlar-ne.

Josep, jo no vull vetar a ningú i si el mitjà creu que no ho ha de fer jo no hi tinc pas res a dir. Ni l’origen del problema ni la solució total està en els comentaris que es puguin fer.
Jo... Llegir més només dic que escriure aquest editorial i tolerar segons quins comentaris no ajuda a qui fa bé les coses ni anima als ciutadans a implicar-se amb la política. Endavant amb criticar les coses mal fetes i aplaudir als que les fan bé. El que considero jo que no val és la crítica corrosiva, el insult a una persona només pel simple fet que és polític, i això és el que s’accepta en aquest mitjà i molts altres. De fet la majoria.
Res a dir pel que fa a la llibertat d’expressió.
Jo penso que un comentari en aquest mitjà o qualsevol altra hauria de ser tolerat si el que el fa faria el mateix cara a cara amb la persona a la qual va dirigit. Des de l’anonimat i a través d’un mitjà es diuen moltes coses que cara a cara no es dirien ni anant begut. Per què llavors s’escriuen i es toleren.
Personalment jo sempre em faig la pregunta de si el que escric li ho diria a la cara del destinatari. La meva resposta sempre es sí. Cadascú que pensi i faci el que vulgui.
Tu et negues a pensar que el descrèdit de la política és conseqüència dels comentaris als diaris i jo penso exactament el mateix. Ara bé. La solució dels problemes poques vegades rau en una sola qüestió. Los solucions passen per moltes coses.
Si a la vista del que escriu l’editorial penses que els comentaris no tenen res a veure, ni que sigui en una petita porció, em sembla bé que pensis així. Jo no ho penso. Els comentaris no son l’origen del descrèdit dels polítics, però sovint no els fan cap favor si son falsos, diuen mentides, mitges veritats i entren en el terreny personal quan no hi ha necessitat.
Si pensem que tots els polítics son corruptes de naixement o s’hi tornen ja podem anar canviant el sistema. Si volem que hi hagi bons polítics i gent a les llistes caldrà ser rigorós amb la crítica (i els comentaris) a qui ho fa be i qui ho fa malament.
Jo no solucionaré la fam del mon, però si dins les meves possibilitats ajudo una mica ja hauré fet alguna cosa de les poques que estan a la meva ma. El mitjà és responsable del que accepta, no pas jo.

Jordirb,
Vetar als ciutadans, aquesta és la solució?. On estan les raons o criteris que demanes. No és pot negar que hi ha hagut corrupció, molta promesa aguantada per ingressos associats a... Llegir més l’especulació, incomptència, molta partitocràcia i autimsme (per dir alguns mals endèmics) al costat de les bones intencions i desicions encertades. Em nego a pensar que el descrèdit de la política és conseqüènca dels comentaris als diaris, més aviat els cometaris en son conseqüència, surgeixen com un indicador del que passa, encara que l’indicador no sigui sempre acurat.

i una altre tema a comentar podria ser el de les candidatures municipals de paracaigudistes. Això és, les llistes encapçalades i/ formades per persones que no són ni residents al municipi en... Llegir més qüestió, i que només serveixen per poder dir que s’ha fet llista a un determinat municipi, tot i que després treguin menys vots que el número de gent que forma la candidatura.
Estaria bé de recordar quines candidatures del 2007 responien a aquest patró...
El Pp durant moltes legislatures han estat uns mestres en aquestes llistes fantasma.

D’acord amb l’editorial. Seria bo que els mitjans de comunicació prediquessin amb l’exemple i deixessin de publicar comentaris ‘lleugers’, que critiquen per criticar sense aportar raons o... Llegir més criteris objectius i a sobre des de l’anonimat.
Potser si des dels mitjans es vetessin els comentaris que menystenen i vexen a polítics (i a qualsevol altra persona), la política i la convivència hi guanyarien i no caldria escriure editorials amb reconeixements a la tasca dels polítics municipals.
Dir que els polítics locals i de pobles petits fan heroïcitats i els hauríem d’estar agraïts i acceptar comentaris en el mitjà que insulten no quadra.