El més important d’un poble

Aquests dies l’educació ocupa un espai central del debat polític al país. L’ensenyament fa córrer tinta i desperta passions entre opinadors i professionals del sector: tothom en té una opinió formada i sovint discordant. Però enmig d’aquest debat, es troba a faltar, una vegada més, la sensibilitat territorial; no es tenen en compte els diferents models educatius del país. Les escoles rurals, de llarga tradició a casa nostra, són sovint ignorades, obviades. I, en canvi, els qui ho coneixen admeten que la seva pervivència és fonamental. Poder mantenir l’escola al propi poble permet que el poble tingui vida, que els nens -que aviat seran joves- s’hi arrelin i estableixin un lligam molt més profund amb el municipi, i ajuda a atraure parelles joves amb fills que busquen la tranquil•litat de les zones rurals però sense renunciar a unes comoditats mínimes. Una opció especialment interessant en el cas dels pobles amb una població envellida o amb perill de despoblar-se.

L’escola és, en les zones rurals, un motor d’activitat cultural, genera dinamisme, crea teixit associatiu i sovint és l’única garantia que es mantinguin les celebracions tradicionals. Els alumnes no només assoleixen un bon nivell educatiu sinó que els mestres s’impliquen en la vida activa del municipi fins al punt que la frontera entre la feina i la dedicació voluntària es desdibuixa. Fan honor a la frase: “un bon mestre sota un pi fa escola”.

A l’Anoia hi ha, actualment, sis Zones Escolars Rurals (ZER), la majoria formades per tres o quatre escoles petites properes geogràficament que comparteixen especialistes i projecte educatiu. El cas de la ZER Vent d’Avall, que agrupa les escoles rurals d’Els Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós, Copons i Sant Martí de Sesgueioles és un exemple paradigmàtic, ja que estan situades en municipis petits que han patit -abans més que ara- l’amenaça de despoblació.

I mentre en certes zones de la comarca compten els nens que faran falta el curs que ve per mantenir l’escola oberta, al sud de l’Anoia el ritme de construcció de centres escolars és frenètic. Municipis com Masquefa o Piera han hagut d’assumir, en molt poc temps, un bon nombre de ciutadans provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona que ha fet que la població en edat escolar creixi de manera exponencial i sigui difícil de preveure amb antelació.

Dues realitats escolars ben diferents en una mateixa comarca. Un exemple de la desigualtat dels territoris anoiencs. Un contrast que fa difícil la gestió educativa a nivell territorial. En parlaran algun dia en alguna tertúlia?