No matem el missatger

Algun lector molest ens ha fet arribar les seves queixes arran de la publicació, el passat divendres, d'una fotografia de Josep Singla, l'empresari vinculat a l'Anoia detingut arran del cas Pretòria. La fotografia polèmica mostrava la imatge de Josep Singla emmanillat a la porta de l'Audiència Nacional espanyola, i no només va ser publicada per anoiadiari·cat sinó també, l'endemà, per més d'un diari d'àmplia tirada i, ja el mateix dia, en reiterades ocasions per diferents canals de televisió.

És cert que la imatge tan àmpliament difosa dels detinguts emmanillats era una vexació innecessària, com ja han denunciat la presidenta del TSJC Maria Eugènia Alegret o la mateixa Consellera Tura, i és justament per això que la mateixa institució judicial ha anunciat que obrirà una investigació interna per aclarir el perquè d'aquest tracte. Innecessària perquè el risc de fuga era gairebé inexistent i perquè no és l'habitual en el trasllat de detinguts a l'Audiència Nacional on els vehicles generalment entren a l'interior del pàrquing i els detinguts en baixen a recer dels objectius de les càmeres.

Ara bé, el cas és que els detinguts van ser exposats als reporters, molts d'ells periodistes d'agències de notícies que al seu torn van difondre àmpliament les imatges. Davant d'això, anoiadiari·cat, com la resta de mitjans, va decidir publicar la imatge.

Sovint, en l'exercici de la professió periodística el dret individual a la pròpia imatge topa amb el dret a la informació, un dret col.lectiu. I la legislació (i la praxis periodística també) sempre protegeix el dret a la informació, perquè els drets col·lectius han de prevaldre per damunt dels individuals.

Els lectors d'anoiadiari·cat han de poder tenir tota la informació relacionada amb la comarca, sense retallades ni autocensures. Perquè, per a nosaltres, preval el seu dret a ser informats.

La presumpció d'innocència de Josep Singla i la resta de detinguts ha de ser una norma bàsica en el tractament informatiu del cas. I ho ha estat per anoiadiari·cat, que ha defugit l'acarnissament i la morbositat. Però insistim en el fet que no es podia deixar de reproduir una imatge àmpliament difosa per tots els mitjans per molt que discrepem de l'excessiva exhibició -per part de les institucions judicials- dels processats. Discrepem, en tot cas, de com s'està portant judicialment el procés.

Però, si us plau, no matem el missatger.