Nous temps, nous partits

És temps de canvis als partits polítics. Acabat el cicle electoral, les formacions polítiques catalanes comencen a plantejar-se com han d’enfocar la nova etapa, amb quins projectes i amb quins líders. CiU va fer aquest replantejament en passar del govern a l’oposició, i ara ho hauran de fer les forces del difunt tripartit. El PSC haurà de fer una anàlisi a fons després d’haver perdut l’alcaldia de Barcelona –entre d’altres-, d’haver-se quedat fora del Govern de la Generalitat i d’haver perdut la Diputació de Barcelona en qüestió de mesos. Esquerra Republicana de Catalunya també té deures; ja està immersa en un procés congressual que, tal com informava aquesta setmana Anoiadiari.cat, sembla que tindrà Oriol Junqueras com a líder de consens.

Els partits s’equivocaran si fan només una operació de maquillatge. No es tracta només de trobar noves cares, nous noms. La renovació que necessiten els partits catalans que han passat a l’oposició hauria de ser profunda; de discurs i de concepció. L’estructura dels partits tradicionals ja no funciona en una societat que ja no s’informa només a través dels mitjans tradicionals. Si els partits volen recuperar la confiança perduda hauran de demostrar que no només canvien el cuiner sinó també la recepta.