El Penedès no és un 'farol'

Fa unes setmanes, Clara Ponsatí explicava que amb la declaració d'independència el Govern "anava de 'farol'". És a dir, que segons ella, s'estava improvisant sense que hi hagués cap planificació. Paraules que dolen, però que l'honoren. L'honora també que fos una dels pocs consellers i conselleres que va estar defensant col·legis i que va rebre cops per part dels goril·les que venien a mostrar amb els garrots les bondats de la Constitució. En fi, que de les estructures d'estat tan parlades i tan promeses n'hi havia poca cosa, o que fa temps que es guarden un às a la màniga que desconeixem. No tindrem la independència a curt termini, potser ni a mig. Però sí que la vegueria del Penedès (aquest 'clamor' popular que ha omplert les places anoienques) agafa forma. En qüestió de dies, hi haurà el delegat territorial i en breu hi podrien haver les seus. Això no és un 'farol'. És un fet.

Les vegueries, que tantes vegades i vegades han sonat i de les que s'ha parlat tant, eren una estructura pensada per una futura Catalunya independent, com a solució a l'articulació territorial (sense diputacions ni comarques). Amb la independència tan difícil i amb un estat que no vol canviar l'estructura provincial, la Generalitat les ha anat desplegant igualment. La conclusió és que ara mateix, un habitant -posem per cas- dels Prats de Rei té nivells administratius com la Unió Europea, l'Estat espanyol, la Generalitat, la Diputació, la delegació territorial, el Consell Comarcal i el seu ajuntament, amb la propina de la Mancomunitat Intermunicipal Segarrenca. Un odenenc, un igualadí, un sesgueiolenc... tenen les mateixes capes de ceba. 

En una setmana que estem d'enhorabona amb el nomenament de Marc Castells com a president de la Diputació, el propi alcalde d'Igualada deia que "cap batlle parla malament de la Diputació". Ben cert. Els municipis tenen en alta estima els serveis que dona la Diputació i els seus tècnics. És doncs el moment de preguntar-se que, si ja hi ha el Consell Comarcal i la Diputació, per què la Generalitat ha de fer el pas de les delegacions de Govern que només impliquen més despesa pública.  I la lectura des del camp independentista encara és més feridora: es prometen estructures d'estat i no només no hi ha plena sobirania... el que es troba el contribuent és un càrrec -polític, no tècnic- que es dedica a visitar alcaldes i alcaldesses, duplicant una feina que ja fan Consell i Diputació.

No contents amb tenir set delegacions (algunes, com el cas de l'Alt Pirineu o Terres de l'Ebre són comprensibles, vista la distància amb la capital provincial, tot i que també hi ha consells comarcals), sense tenir les vegueries a punt, i amb un pla territorial que hauria d'anar relacionat però que desplega una altra conselleria, Vicepresidència és a punt d'obrir el meló territorial del Penedès, amb seu, subseus i els afortunats delegat/da o subdelegat/da, que tenen una funció només comparable a la de Quim Masferrer al 'Foraster': anar passant pels pobles a veure què hi passa. Bé, hi ha una diferència, Masferrer fa gràcia almenys. 

En fi, comença a caminar una vegueria que reuneix zones homogènies com Copons, Sitges i el Vendrell, amb les seves respectives platges, i Montmaneu i Vilafranca, amb les seves respectives vinyes. Si tot això serveix per portar serveis i despatxos a Igualada i l'administració més a prop del contribuent, ja és una bona cosa. Però les demandes de la societat i les mancances que ha sofert la població tots aquests anys no es resolen amb jocs de mans administratius.